RECIPROCITAT TV3-À PUNT: O ARA O MAI

“Reciprocitat TV3-À Punt, o ara o mai ”
Davant la reducció de l’espectre radioelèctric prevista per al proper 30 de juny, la plataforma Reciprocitat Ara! presenta, a través del senador de Compromís Carles Mulet, una moció per reclamar al nou Govern espanyol una reivindicació històrica.

“Avancem cap a un penya-segat des del punt de vista lingüístic i sembla que estiguen esperant a que arribem”. Així defineix Antoni Infante, cap visible de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, l’actitud dels executius autonòmics i estatal enfront la manca de reciprocitat entre els mitjans públics dels territoris de parla catalana. Infante, de fet, és l’impulsor de la Plataforma Reciprocitat Ara!, llançada a través de les xarxes socials el passat 3 de gener. L’objectiu, segons explica al setmanari EL TEMPS, és “recordar a la societat, als governs i a les corporacions de radiotelevisió la necessitat d’acomplir un dret europeu”.

D’acord amb la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), signada i ratificada per l’Estat espanyol, els països han de “garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada d’una manera idèntica o semblant a una llengua regional o minoritària”. Així mateix, la inexistència d’aquesta reciprocitat també suposa l’incompliment de la Directiva 2010/13/CE, reguladora de la llibertat de circulació dels productes audiovisuals.

Després del seu naixement a l’entorn virtual, Reciprocitat Ara! dona el salt a l’àmbit polític. El Grup Parlamentari Esquerra Confederal, a instàncies del senador valencià Carles Mulet, junt amb Sara Vila d’En Comú Podem i Vicenç Vidal de Més per Mallorca, han presentat una moció al Senat per sol·licitar al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital l’atribució de les freqüències que permeten assolir la plena reciprocitat dels mitjans públics catalans, balears i valencians. La moció, ja registrada a la cambra alta, s’ha presentat aquest dijous a València. Junt al senador Carles Mulet i el propi Antoni Infante, a la roda de premsa hi ha intervingut Manuel Carceller, delegat al País Valencià de la Plataforma per la Llengua. La iniciativa, a més, ha rebut el suport de les entitats Decidim, Intersindical Valenciana, SEPC i Escola Valenciana.

Reciprocitat Ara! no és una proposta nova, sinó “una més de les campanyes que van realitzant-se almenys des de 1985”, explica Antoni Infante. D’acord amb l’activista valencià, “històricament s’han aconseguit acords amb les diferents administracions, malgrat que sempre han sorgit excuses de caràcter tècnic, que no són altra cosa que falses justificacions per amagar una negativa política a reconèixer un dret a la ciutadania”. Mulet se suma a aquesta consideració i exigeix una solució de caire polític, ja que “tot allò que siga tècnica es pot solucionar”. A més, denuncia que el múltiplex valencià estiga ocupat per “televisions privades de baixa qualitat que no fan servir la llengua”, fet que impedeix la transmissió simultània de senyals procedents d’altres territoris.

Més enllà de l’incompliment de la normativa, Manuel Carceller planteja la reciprocitat en termes de “la demanda social existent, que s’ha expressat en múltiples manifestacions i diverses campanyes”, com la impulsada l’any 2016 baix el nom de Català sense fronteres, que “va aconseguir més de 50.000 adhesions”. “Les emissions dels mitjans en llengua pròpia haurien d’arribar tant a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears com a la Franja, la Catalunya Nord i l’Alguer”, sol·licita Carceller. En aquest sentit, la moció insta “els estats francès i italià a complir i fer complir la legislació europea als seus territoris de llengua catalana”, alhora que estableix la necessitat que els mitjans autonòmics aragonesos puguen veure’s a les autonomies confrontants.

La Llei de l’Audiovisual estatal estableix que dues comunitats limítrofes poden acordar bilateralment la reciprocitat de les emissions de televisió per raons lingüístiques i culturals, de manera que el govern hauria de concedir múltiplex addicional a les autonomies que així ho justificaren. Tanmateix, al País Valencià no ha sigut tan senzill. L’any 2007, l’administració valenciana va retirar els repetidors d’Acció Cultural del País Valencià que permetien dur al llarg de la geografia la senyal de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació. En 2013, Alberto Fabra va signar amb Artur Mas un acord de reciprocitat de mitjans, que fixava “la difusió efectiva de les emissions dels canals de televisió de titularitat de la Generalitat de Catalunya al territori del País Valencià, així com els canals de la Generalitat Valenciana al territori de Catalunya”. Pocs mesos després, un fatídic 29 de novembre, les pantalles que sintonitzaven l’antic Canal 9 es tornaren negres, fet que va impedir una reciprocitat que, malgrat el naixement d’À Punt l’any 2017, encara no s’ha fet efectiva.

Arribats a aquest punt, ens trobem en temps de descompte. L’espectre radioelèctric és un recurs finit i escàs. I encara ho serà més a partir del 30 de juny, quan el Govern central haurà d’alliberar la banda de 700 megahertzs (MHz) per desplegar-hi les futures xarxes de telecomunicacions 5G. Aquesta mesura, destinada a complir la Decisió d’Execució 2016/687 de la Unió Europea, encara deixa menys espai per a fer realitat els acords de reciprocitat.

L’any 2016, després de l’arribada del Botànic al Consell de la Generalitat Valenciana, es va sol·licitar al govern espanyol que dotara al País Valencià d’un altre múltiplex, petició que mai no va ser atesa pel govern de Mariano Rajoy. Ara, Mulet confia en què la resposta siga distinta, tenint en compte que, l’any 2017, tant PSOE com Podem votaren a favor d’una proposta similar duta al ple junt amb Compromís, PDeCAT i Esquerra Republicana de Catalunya.

En cas que la reacció no siga l’esperada i el temps s’esgote, a partir del 30 de juny l’única opció passaria per la multiplexació estadística en el múltiple digital autonòmic, prevista en el Reial Decret 391/2019 i que permetria augmentar el nombre de canals. En el cas de les emissores de ràdio, caldria que el Govern espanyol donara una solució tècnica perquè les respectives emissores autonòmiques pogueren emetre a la resta de l’àmbit lingüístic.

“La moció presentada avui no és més que el primer pas d’una campanya a llarg termini, en la qual es plantegen accions futures com portar-la al Congrés dels Diputats o fins i tot, recurrir a les autoritats europees a Brussel·les”, afirma Infante. I tanca, a manera de sentència: “Les llengües, igual que els pobles, no són eternes”.
Informa:6-3-2020)

203 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: