RECULADA HISTÒRICA DEL CATALÀ A LES AULES

“Reculada històrica del català a les aules”
(Editorial del diari ARA )
La situació del català als centres educatius és alarmant. Segons les dades fetes públiques ahir pel Govern a partir d’una enquesta a nois i noies de 4t d’ESO, la reculada de l’ús de l’idioma és històrica, tant entre els docents quan s’adrecen al grup d’alumnes com entre els mateixos estudiants quan han de fer treballs de grup. En quinze anys s’ha anat molt enrere. La realitat és que, a la pràctica, el català ha deixat de ser la llengua més usada a les aules en benefici del castellà, que igual com passa a la societat catalana, també s’està imposant als centres educatius. Fins ara havíem cregut, o havíem volgut creure, que la immersió lingüística blindava l’idioma en la docència a escoles i instituts, i que en tot cas el problema era als patis i els passadissos, i per descomptat al carrer, on l’ús del català entre els joves havia anat caient a causa dels canvis demogràfics i sociològics de les dues últimes dècades. Ara sabem que això era un autoengany o que, en tot cas, no responia a la realitat. I també sabem que tota la demagògia contra la immersió equiparant-la a adoctrinament ideològic era senzillament això, demagògia. La guerra de llengües que s’ha perseguit des de la dreta espanyolista no ha quallat, però ha estat una constant força distorsionadora que ha minat el consens sorgit a la Transició per ajudar des de l’escola a normalitzar l’ús del català i que ha aconseguit fer forat a través de la judicialització.

El fet és que, quatre dècades després, el català segueix sent la llengua minoritzada a Catalunya en molts àmbits clau de la vida quotidiana, des del lleure audiovisual fins a la justícia, passant pel món laboral. I ara sabem, a més, que el suposat reducte educatiu on en aparença tenia una preeminència ja no és tal. O, si més no, comença a presentar serioses esquerdes, tant socials com legals. Segurament, atesa la diversitat territorial i sociolingüística del país, la varietat de situacions entre centres i àrees geogràfiques és important, però en tot cas la mitjana és la que és i resulta molt preocupant.
Reconèixer el problema és un primer pas, ara toca refer un gran consens a favor de la discriminació positiva del català ”

Davant aquesta situació, cal dir bàsicament dues coses. En primer lloc, és bo que es reconegui obertament el problema des del Govern. Durant massa anys s’ha volgut mirar cap a una altra banda o hi ha hagut directament deixadesa. I en segon lloc, la solució vindrà de la implicació tant dels mestres com de tota la comunitat escolar (pares, administració, monitors de lleure…). Però el problema va més enllà i afecta tota la societat: al capdavall, el que està passant als centres educatius és un reflex del que passa també fora, a les cases, als mitjans de comunicació, al comerç, arreu. Per tant, sense una implicació més general difícilment es remuntarà la situació a les aules. En aquest sentit, resulta indefugible la creació de nou d’un ampli consens polític i ciutadà a favor de l’ús social del català. Si no és així, el retrocés pot esdevenir imparable. I per fer possible aquest consens, cal fer entendre i deixar clar d’una vegada per totes que el català és una riquesa cultural oberta a tothom qui vulgui fer-la seva i que no va en contra del castellà, idioma que també forma part d’aquesta societat i ni està ni mai ha estat en perill a Catalunya.
Informa:ARA.CAT (5-XI-2021)

81 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: