REFRANYS POPULARS CATALANS PER FER CRÉIXER EL DIA A L’HIVERN

Per Santa LlĂșcia, un pas de puça: quinze refranys per a fer crĂ©ixer el dia

Diu la tradiciĂł que avui, Santa LlĂșcia, el dia es comença a allargar, perĂČ no Ă©s ben bĂ© cert · Us presentem les dites mĂ©s populars sobre l’allargament del dia, del desembre al juny

( JORDI BADIA )
Avui Ă©s Santa LlĂșcia i la dita popular diu que el dia comença a crĂ©ixer. Si bĂ© Ă©s cert que el sol es pon una mica mica mĂ©s tard que ahir, tambĂ© ha sortit una mica mica mĂ©s tard. Comptat i debatut, doncs, encara no creix. L’allargament Ă©s mĂ©s perceptible de Reis endavant, quan la gent diu aquella frase: ‘Ara ja s’hi coneix, amb el dia.’

El nostre refranyer Ă©s molt ric en dites sobre el creixement (i l’escurçament) del dia, sobretot els mesos de desembre, gener i febrer. N’hem triades una quinzena.
Per Santa LlĂșcia, un pas de puça

És el 13 de desembre. Al matĂ­ el dia es continua escurçant (el sol surt a les 8.09, un minut mĂ©s tard que no pas ahir), perĂČ al vespre s’allarga un xic (el sol es pon a les 17.23, un minut mĂ©s tard que no ahir).
Per Nadal, un pas de pardal

25 de desembre. Al matĂ­ el dia encara s’escurça (es fa de dia a les 8.16), perĂČ el sol guanya terreny al vespre (es pon a les 17.28).

Variants: Per Nadal, el dia s’estira un pam; Per Nadal, creix el dia un pas de gall; El dia no creixerĂ  fins que JesĂșs no naixerĂ ; El dia creixerĂ  quan JesĂșs naixerĂ .
Per Sant Esteve, un pas de llebre

26 de desembre. Segons el Calendari dels pagesos, no hi ha diferùncia d’insolació entre Nadal i Sant Esteve.
Per Ninou, un pas de bou

Primer de gener, Cap d’Any o Ninou (Ă©s a dir, ‘any nou’). El dia encara s’escurça al matĂ­, perĂČ ja creix força per l’altre cap (el sol surt a les 8.18 i es pon a les 17.33)

Variants: Per Cap d’Any, el dia s’allarga un pam; Per Ninou s’allarga el dia, perĂČ no s’allarga el sou; Per Any Nou, el dia s’estira un sou; El dia no es mou fins per Ninou.
Per Reis, un pas de vell

6 de gener. Al matĂ­, el dia no va ni endavant ni enrere, perĂČ al vespre continua avançant (el sol surt a les 8.18 i es pon a les 17.37)

Variants: Per Reis, un pas d’anyells; Per Reis, un pas de camell; Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix; Pels Reis el temps creix i el fred neix.
Per Sant Antoni, un pas de dimoni

17 de gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matĂ­ i molt al vespre (el sol ix a les 8.15 i es pon a les 17.49).

Variants: A Sant Anton, un pas de bou; Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol; Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap; Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré; Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet.
Per Sant SebastiĂ , un pas de marrĂ 

20 de gener. No acabem de saber veure la diferĂšncia entre els passos dels dimonis i els dels marrans, perĂČ el cas Ă©s que en tres dies hem guanyat cinc minuts de claror: el sol ix a les 8.13 i es pon a les 17.52.

Variants: Per Sant SebastiĂ , cent passes de ca; Per Sant SebastiĂ , un pas de milĂ ; Per Sant SebastiĂ , una hora mĂ©s de dia hi ha; Per Sant SebastiĂ , ruc serĂ  qui no se n’adonarĂ .
Per Santa AgnÚs, una hora més

21 de gener. La percepciĂł popular Ă©s que el dia s’ha allargat una hora, perĂČ segons el Calendari dels pagesos tan sols dura vint-i-set minuts mĂ©s que un mes enrere: el sol surt a les 8.13 i es pon a les 17.54.
Per Sant Vicent de la Roda, creix el dia una hora

22 de gener. En un dia, guanyem dos minuts de sol: surt a les 8.12 i es pon a les 17.55. Sant Vicent MĂ rtir (o de la Roda, o de la Mola, o d’Osca, o de Saragossa) Ă©s el patrĂł de ValĂšncia. MorĂ­ martiritzat en aquesta ciutat el 22 de gener de l’any 304 o 305.

Variants: Per Sant Vicenç de la Roda, el dia allarga una hora; Per Sant Vicenç, el sol entra pels torrents. A la comarca de la Ribera, tenen una dita prĂČpia per a aquesta diada: Per la fireta, una horeta; la ‘fireta’ Ă©s la Fira de Guadassuar, que es fa aquest dia en honor de sant Vicent MĂ rtir.
Per Sant Pau, una hora hi cau

25 de gener. Un mes just desprĂ©s de Nadal, el dia s’ha allargat trenta-vuit minuts (tot i que la dita popular ho ‘arrodoneix’ a una hora). Ara el sol surt a les 8.09 i es pon a les 17.59.
Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà

31 de gener, Sant Joan Bosco. El sol surt a les 8.04 i es pon a les 18.07. Aquesta dita palesa que a l’hora de comptar el temps de sol guanyat no ve d’aquĂ­, que no cal mirar prim. El dia no ha crescut pas una hora, perĂČ si ho volem ‘ben comptar’ hi veurem una hora i mitja i tot. En poques dites com aquesta traspua tant la ironia refranyera.

Variant: A darrers de gener, una hora hi és, i si ho mires bé, una i mitja també.
Per la Candelera, una hora entera

2 de febrer. El dia de la PresentaciĂł del Senyor o la PurificaciĂł de la Mare de DĂ©u, que s’escau quaranta dies desprĂ©s de Nadal. La tradiciĂł diu que s’ha de desmuntar el pessebre i Ă©s quan es tanca el cicle de Nadal. El sol continua avançant: ix a les 8.02 i es pon a les 18.09. La paremiologia hi continua comptant una hora.

Variants: Per la Candelera, una hora sencera; Per la Candelera, una hora endavant, una hora endarrere.
Per Sant Blai, un pas de cavall

3 de febrer. El sol surt a les 8.01 i es pon a les 18.10. De la puça de Santa LlĂșcia al cavall de Sant Blai, el dia s’ha allargat cinquanta-cinc minuts.
Per Sant Maties, iguals sĂłn les nits que els dies

Antigament, se celebrava el 24 de febrer (ara, el 14 de maig). TambĂ© Ă©s anomenat MaciĂ . Tant l’un nom com l’altre han donat refranys semblants. Aquest dia el sol surt a les 7.34 i es pon a les 18.36, de manera que la dita no Ă©s exacta: la nit encara Ă©s una hora mĂ©s llarga que no pas el dia.

Variants: Per Sant Maties, tant de nits com de dies; Per Sant MaciĂ , tanta nit com dia hi ha.

Els mesos de març, abril i maig, quan el dia es va allargassant, han deixat pocs refranys d’aquest Ă mbit. I pels volts de Sant Joan (La nit de Sant Joan, la mĂ©s curta de l’any) ja comencem a veure dites que parlen de l’escurçament del dia, com ara aquest, amb quĂš tanquem el recull:
Del juny endavant, el dia es va escurçant

Variants: Del juny enllà, el dia comença a baixar; Del juny enllà, el dia es comença a escurçar; Juny acabat, dia escurçat.

205 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: