REPASSADA A ESPANYA A L’ONU SOBRE LLIBERTATS I VIOL√ąNCIA POLICIAL

L’examen sobre drets humans a qu√® s’ha hagut de sotmetre aquest mat√≠ Espanya davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides ha donat peu a l’advertiment de diferents pa√Įsos sobre la necessitat de garantir la llibertat d’expressi√≥ i de reuni√≥ a l’estat espanyol. La viol√®ncia policial ha estat tamb√© present en algunes intervencions, on s’ha reclamat que s’investiguin aquests casos i es depurin responsabilitats. L’examen a qu√® s’ha sotm√®s Espanya l’han de passar cada cinc anys cadascun dels membres del Consell. La viol√®ncia de g√®nere, el tracte als migrants ‚ÄĒamb especials mencions a la situaci√≥ a Ceuta i Melilla‚ÄĒ i menors no acompanyats i el combat contra la xenof√≤bia i la discriminaci√≥ han estat temes repetits en la major part de les intervencions.

Vene√ßuela ha estat l’√ļnic estat que s’ha referit expl√≠citament al pols entre Catalunya i Espanya i ha reclamat “que el nou govern inici√Į un di√†leg constructiu amb el poble catal√† i les seves institucions”. El document de l’Alt Comissionat que serveix de base a l’examen ja contenia refer√®ncies a l’1-O i es mostrava “summament preocupat per la viol√®ncia” que s’hi va registrar durant el refer√®ndum, sobre la qual reclamava una investigaci√≥ independent.

A la necessitat de garantir la llibertat d’expressi√≥ i d’associaci√≥ a Espanya s’hi ha referit el representant d’Estats Units, que ha reclamat que es demani comptes “als responsables de crims i delictes contra periodistes o tot all√≤ que soscavi el gaudi de la llibertat d’expressi√≥”, i B√®lgica, que ha reclamat mesures per “garantir el dret de reuni√≥ pac√≠fica i la llibertat d’expressi√≥ i opini√≥”. Per√≤ tamb√© han alertat sobre aquest tema l’Iran, It√†lia, M√®xic, Su√Įssa, Egipte, Col√≤mbia, Costa Rica, Xipre, Alemanya o Isl√†ndia. Sovint aquestes refer√®ncies han estat vinculades a la llei de Seguretat Ciutadana, l’anomenada Llei Mordassa, sobre la qual s’ha alertat que no pot servir per condicionar la llibertat d’expressi√≥ i reuni√≥.

Les den√ļncies per excessos policials han aparegut en l’avaluaci√≥ de R√ļssia, que ha recomanat una “investigaci√≥ independent i efica√ß sobre tots els casos d’intervencions il¬∑l√≠cites a mans de les forces de l’ordre” i en la d’It√†lia i la dels Pa√Įsos Baixos, que han reclamat expl√≠citament que s’investiguin aquests excessos, per√≤ tamb√© ha estat citada per Iraq.

Luxemburg ha reclamat que despenalitzi el delicte de difamaci√≥ i tamb√© Maldivas s’ha referit a aquest tema, per√≤ ha estat el Canad√† qui ha demanat expl√≠citament que es revisi el Codi Penal en relaci√≥ als delictes d’inj√ļries contra la Corona.

Su√Įssa ha advertit que ‚Äúel passat franquista segueix sent un repte per a Espanya‚ÄĚ i ha reclamat que es garanteixi el dret a veritat, just√≠cia i reparaci√≥ i s‚Äôinvestiguin els crims comesos durant aquell per√≠ode d‚Äôacord amb les normes del dret internacional. Sobre mem√≤ria hist√≤rica tamb√© han parlat L√≠ban i Arm√®nia.

Diferents pa√Įsos, com √Äustria, han alertat sobre al r√®gim de pres√≥ incomunicada, mentre que Liechtenstein, Malta, Pa√Įsos Baixos i Argentina s’han referit a la tortura i desaparicions for√ßades.

El secretari d’Estat d’Exteriors, Fernando Valenzuela, s’ha encarregat de defensar el posicionament espanyol. Ha adm√®s que la llei de Seguretat Ciutadana i la seva interfer√®ncia en la llibertat d’expressi√≥ i reuni√≥ est√† sent objecte d’an√†lisi, per√≤ ha subratllat que precisament l’objecte de la llei √©s “salvaguardar el dret de reuni√≥” i regular-la per intervenir nom√©s quan perd “el car√†cter pac√≠fic”, a m√©s de garantir en la intervenci√≥ policial la proporcionalitat i inger√®ncia m√≠nima i no discriminaci√≥ pel contingut dels missatges. “En qualsevol moment un particular pot denunciar la policia davant els tribunals, que des de la seva independ√®ncia iniciar√† un procediment amb garanties”, ha reblat.

Ha assegurat que Espanya no t√© cap norma que permeti intervenir en mitjans de comunicaci√≥, que t√© molt poques normes que regulin la llibertat d’expressi√≥, precisament per garantir-la, i que la llei de Seguretat Ciutadana no la restringeix. Espanya, segons ha assegurat el secretari d’Estat, nom√©s ha estat condemnada en vuit ocasions per actuacions contra la llibertat d’expressi√≥.

En relaci√≥ als delictes d’inj√ļries ha explicat que ja s’havien derogat les penes lleus i que en el cas del Rei, arran d’una sent√®ncia del Tribunal Europeu de Drets Humans s’ha modificat, perqu√® es va considerar que entrava en l’√†mbit de la llibertat d’expressi√≥. Ha adm√®s que s√≠ que existeix el delicte d’enaltiment del terrorisme, per√≤ ha assegurat que hi ha hagut molt poques sent√®ncies condemnat√≤ries i nom√©s s’apliquen en casos flagrants.

Ha assegurat que la pres√≥ incomunicada es va reformar a fons el 2015, que les excepcions als drets dels detinguts han de ser restringides a casos concrets i que no es pot entendre com un a√Įllament total del detingut, perqu√® el pres t√© dret a comunicar-se en tot moment amb el jutge, el fiscal i el metge forense. “Es tracta d’una incomunicaci√≥ parcial, no total. Limitada a cinc dies, que es pot allargar si √©s per delicte de terrorisme”, ha argumentat.

Valenzuela ha assegurat que qualsevol den√ļncia de tortura a un detingut se sotmet a una investigaci√≥ policial interna, a m√©s de poder obrir un proc√©s judicial.

Bangladesh, Rep√ļblica Txeca i Nig√®ria s’encarregaran d’elaborar l’informe final.
Informa:ELNACIONAL.CAT (22-1-2020)

129 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: