REPASSADA A ESPANYA A L’ONU SOBRE LLIBERTATS I VIOLÈNCIA POLICIAL

L’examen sobre drets humans a què s’ha hagut de sotmetre aquest matí Espanya davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides ha donat peu a l’advertiment de diferents països sobre la necessitat de garantir la llibertat d’expressió i de reunió a l’estat espanyol. La violència policial ha estat també present en algunes intervencions, on s’ha reclamat que s’investiguin aquests casos i es depurin responsabilitats. L’examen a què s’ha sotmès Espanya l’han de passar cada cinc anys cadascun dels membres del Consell. La violència de gènere, el tracte als migrants —amb especials mencions a la situació a Ceuta i Melilla— i menors no acompanyats i el combat contra la xenofòbia i la discriminació han estat temes repetits en la major part de les intervencions.

Veneçuela ha estat l’únic estat que s’ha referit explícitament al pols entre Catalunya i Espanya i ha reclamat “que el nou govern iniciï un diàleg constructiu amb el poble català i les seves institucions”. El document de l’Alt Comissionat que serveix de base a l’examen ja contenia referències a l’1-O i es mostrava “summament preocupat per la violència” que s’hi va registrar durant el referèndum, sobre la qual reclamava una investigació independent.

A la necessitat de garantir la llibertat d’expressió i d’associació a Espanya s’hi ha referit el representant d’Estats Units, que ha reclamat que es demani comptes “als responsables de crims i delictes contra periodistes o tot allò que soscavi el gaudi de la llibertat d’expressió”, i Bèlgica, que ha reclamat mesures per “garantir el dret de reunió pacífica i la llibertat d’expressió i opinió”. Però també han alertat sobre aquest tema l’Iran, Itàlia, Mèxic, Suïssa, Egipte, Colòmbia, Costa Rica, Xipre, Alemanya o Islàndia. Sovint aquestes referències han estat vinculades a la llei de Seguretat Ciutadana, l’anomenada Llei Mordassa, sobre la qual s’ha alertat que no pot servir per condicionar la llibertat d’expressió i reunió.

Les denúncies per excessos policials han aparegut en l’avaluació de Rússia, que ha recomanat una “investigació independent i eficaç sobre tots els casos d’intervencions il·lícites a mans de les forces de l’ordre” i en la d’Itàlia i la dels Països Baixos, que han reclamat explícitament que s’investiguin aquests excessos, però també ha estat citada per Iraq.

Luxemburg ha reclamat que despenalitzi el delicte de difamació i també Maldivas s’ha referit a aquest tema, però ha estat el Canadà qui ha demanat explícitament que es revisi el Codi Penal en relació als delictes d’injúries contra la Corona.

Suïssa ha advertit que “el passat franquista segueix sent un repte per a Espanya” i ha reclamat que es garanteixi el dret a veritat, justícia i reparació i s’investiguin els crims comesos durant aquell període d’acord amb les normes del dret internacional. Sobre memòria històrica també han parlat Líban i Armènia.

Diferents països, com Àustria, han alertat sobre al règim de presó incomunicada, mentre que Liechtenstein, Malta, Països Baixos i Argentina s’han referit a la tortura i desaparicions forçades.

El secretari d’Estat d’Exteriors, Fernando Valenzuela, s’ha encarregat de defensar el posicionament espanyol. Ha admès que la llei de Seguretat Ciutadana i la seva interferència en la llibertat d’expressió i reunió està sent objecte d’anàlisi, però ha subratllat que precisament l’objecte de la llei és “salvaguardar el dret de reunió” i regular-la per intervenir només quan perd “el caràcter pacífic”, a més de garantir en la intervenció policial la proporcionalitat i ingerència mínima i no discriminació pel contingut dels missatges. “En qualsevol moment un particular pot denunciar la policia davant els tribunals, que des de la seva independència iniciarà un procediment amb garanties”, ha reblat.

Ha assegurat que Espanya no té cap norma que permeti intervenir en mitjans de comunicació, que té molt poques normes que regulin la llibertat d’expressió, precisament per garantir-la, i que la llei de Seguretat Ciutadana no la restringeix. Espanya, segons ha assegurat el secretari d’Estat, només ha estat condemnada en vuit ocasions per actuacions contra la llibertat d’expressió.

En relació als delictes d’injúries ha explicat que ja s’havien derogat les penes lleus i que en el cas del Rei, arran d’una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans s’ha modificat, perquè es va considerar que entrava en l’àmbit de la llibertat d’expressió. Ha admès que sí que existeix el delicte d’enaltiment del terrorisme, però ha assegurat que hi ha hagut molt poques sentències condemnatòries i només s’apliquen en casos flagrants.

Ha assegurat que la presó incomunicada es va reformar a fons el 2015, que les excepcions als drets dels detinguts han de ser restringides a casos concrets i que no es pot entendre com un aïllament total del detingut, perquè el pres té dret a comunicar-se en tot moment amb el jutge, el fiscal i el metge forense. “Es tracta d’una incomunicació parcial, no total. Limitada a cinc dies, que es pot allargar si és per delicte de terrorisme”, ha argumentat.

Valenzuela ha assegurat que qualsevol denúncia de tortura a un detingut se sotmet a una investigació policial interna, a més de poder obrir un procés judicial.

Bangladesh, República Txeca i Nigèria s’encarregaran d’elaborar l’informe final.
Informa:ELNACIONAL.CAT (22-1-2020)

161 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: