RESISTÈNCIA: CADA SETMANA SE CELEBREN NOMBROSES CONCENTRACIONS INDEPENDENTISTES A CATALUNYA

( ÒSCAR PANYELLA )

“La solució és resistir.” La frase és de Pere Folguera, un dels caps inquiets de la plataforma Gràcia Llibertat, i descriu a la perfecció el sentiment dels centenars de persones que cada setmana continuen sortint al carrer en diversos municipis de Catalunya per reivindicar la fi de la repressió de l’Estat espanyol contra el moviment independentista català, l’amnistia per a tots els represaliats i, en última instància, i com a objectiu al qual cap d’ells no ha renunciat, la consecució de la sobirania plena.

La resistència del moviment independentista al carrer no defalleix ni durant les vacances d’estiu, quan es mantenen vives tretze concentracions ciutadanes, algunes de les quals adaptades al període estival, com és el cas de Meridiana Resisteix, en què fins a final d’agost, en comptes de trobar-se cada dia, la cita es redueix a tres dies a la setmana.

L’origen dels actes de carrer de caire sobiranista es remunta a la tardor del 2017, quan es van produir els primers empresonaments. Això vol dir que van pel camí de complir quatre anys amb un compromís insubornable que sols s’ha vist afectat, com tota activitat humana, per la irrupció de la pandèmia i el confinament a l’interior de les cases.

Les concentracions són independents les unes de les altres, cadascuna té la seva raó de ser i un col·lectiu de persones que l’organitza. Hi ha elements de coincidència, amb ciutadans que un dia van a un acte i l’endemà, a un altre, i també una clara voluntat de col·laborar, com per exemple la gent de Gràcia Llibertat amb els de Meridiana Resisteix. “Tinc un gran respecte pels de la Meridiana, tallar cada dia el carrer és molt difícil”, reflexiona Pere Folguera.

De les tretze concentracions que es mantenen vives, aquest agost només n’hi ha dues en què la convocatòria es manté de manera diària. La primera és la del Raval de Montserrat, davant l’ajuntament de Terrassa, que cada dia cita la gent a dos quarts de vuit del vespre. En aquest acte, s’hi concentren desenes de persones, i entre els assistents a vegades hi fa cap el conseller Josep Rull, terrassenc, que al seu dia hi va rebre un càlid homenatge.

En Carles Llongueras és un dels organitzadors d’aquest acte, que, a banda de la gent que hi assisteix presencialment, també té en compte els que segueixen l’esdeveniment des de casa gràcies a la retransmissió telemàtica. Les noves tecnologies serveixen per organitzar aquest tipus de trobades, i en el cas de Terrassa hi ha un grup de WhatsApp amb 125 persones que permet una millor coordinació del moviment.

La concentració terrassenca va arrencar el 14 de novembre del 2017 amb el propòsit de reivindicar la llibertat dels presos. Un cop aconseguit l’indult, Carles Llongueras reconeix que es van “plantejar què calia fer”, però es va decidir tirar endavant “perquè hi ha l’exili i la resta de represaliats”.

Uns dies abans que Terrassa, el 5 de novembre del 2017, va arrencar la protesta del col·lectiu Enriqueta Gallinat. L’Enriqueta va ser una política republicana, fundadora d’ERC, a qui Barcelona va dedicar una plaça a la confluència de l’avinguda de Roma amb el carrer Urgell. Allà, damunt la vorera, cada vespre s’hi troben un grup de persones que despleguen pancartes amb els lemes Amnistia i Independència. Durant aquests dies d’agost, aconsegueixen aplegar-hi entre quinze i vint persones i els del col·lectiu subratllen que no han fallat mai, ni per Nadal, ni per Sant Joan ni els dies de temporal.

El lema d’aquesta concentració ha passat de Llibertat presos polítics a Llibertat, amnistia i prou repressió, fet que dona a entendre que hi ha concentracions de la gent d’Enriqueta Gallinat per dies, perquè el nombre de represaliats es compta per centenars. En Paco, un dels habituals, ho té clar: “Continuarem venint aquí cada dia el temps que faci falta, això va per llarg.”

La Meridiana insisteix

Fins a principis de juliol, l’avinguda Meridiana de Barcelona quedava tallada cada dia a l’altura de Fabra i Puig amb motiu de la protesta de Meridiana Resisteix, que es va posar en marxa el 2019 arran de la sentència dels presos. Aquest juliol i agost, la protesta es du a terme només dimarts, dijous i divendres, i sembla que el col·lectiu estalviï forces per al gran acte que volen dur a terme amb motiu de la protesta número 500, que se celebrarà a la tardor.

Això vol dir que a la Meridiana tampoc hi ha intenció de deixar de fer la protesta, tot i les dificultats de moure gent cada dia, i tot i que cada dia han d’aguantar la pressió de persones que passen pel lloc i els insulten. A la Meridiana també han de suportar la presència constant d’espanyolistes que van a contramanifestar-s’hi. Al principi de la protesta van ser els Mossos els que van pressionar els manifestants, amb denúncies que han derivat en sancions, processos judicials i, fins i tot, un condemna penal.

En Pepe, una de les 50 persones que dimarts de la setmana passada participaven en el tall, hi va cada dia des de la protesta número 200 i defensa l’estratègia assegurant que “la lluita és al carrer” i convençut que a la Meridiana hi seran “fins al final de tot això, fins a aconseguir la independència”.

Els dilluns

Els dilluns hi ha concentració a la plaça del Vi de Girona, davant l’ajuntament de Cornellà de Llobregat i a la plaça de Sants de Barcelona.

Avui al vespre, la Maria Carme Planas tornarà a participar, com ja ho va fer dilluns passat, en la concentració que es fa a Sants i que va pel camí de complir quatre anys. Al principi, la protesta consistia en una marxa itinerant pel barri, però després va canviar a una concentració estàtica. Una habitual de la trobada és la Rosa Vidiella, a qui els Mossos van multar amb 601 euros per haver-se manifestat per la independència a la Gran Via. La Rosa sosté que mantenir-se ferma, com fa ella, “no és una qüestió d’ànim, sinó de compromís”.

L’evolució de la reivindicació independentista queda ben palesa en els lemes que es criden a la plaça de Sants, on s’ha passat del Llibertat presos polítics al Llibertat represaliats i represaliades.

La concentració gironina dels dilluns és una de les que aconsegueixen aplegar més persones. Dilluns passat van arribar a la concentració número 200, i l’ànim, com a tot arreu, és mantenir-se ferms en la reivindicació.

Dimecres, per triplicat

Tampoc tenen ganes de plegar els que cada dimecres organitzen la concentració de la plaça del Rei, la plaça de la Vila de Gràcia i la plaça del Nen de la Rutlla, totes tres a Barcelona. Les concentracions tenen trets comuns, perquè hi ha participació de músics, cantants i actors, agrupats en l’associació TeatRe amb R de República, en què mantenen un compromís ferm noms com ara Enric Majó, Carme Sansa i Manel Barceló.

També és actriu la Pepa Arenós, una de les organitzadores de l’acte de la Vila de Gràcia, que té clar que la cita dels dilluns s’ha de mantenir “fins a aconseguir la independència”. L’acte de Gràcia el mou Gràcia Llibertat, una plataforma que agrupa 54 entitats. Des de la plaça del Rei, Carles Armengol té clar que “la repressió no s’atura”. “Mentre hi hagi gent a la plaça, seguirem.”

Al marge de Cornellà, els dilluns també hi ha concentració independentista a Vilafranca del Penedès i a Blanes. A la capital del Penedès, la concentració té un caràcter musical, perquè es fa sota el nom de Músics per la Independència. Finalment, i tornant a Barcelona, la concentració que completa les tretze es du a terme cada dijous a la plaça d’Orfila, al barri de Sant Andreu.

Sardana i policia de Via Laietana

Hi ha persones amb iniciativa, molta iniciativa, i també compromís cívic amb unes idees. Una d’aquestes és Jaume Mallafré, actor de doblatge, que és un dels que aquest hivern passat van liderar una interessant iniciativa consistent a organitzar pessebres vivents a la plaça de Sant Jaume per reclamar que l’Ajuntament hi fes el seu. Va ser una cosa sonada, i també de nivell, perquè hi van participar actors de renom, com ara Joan Pera i Enric Majó, que van portar vestits cedits per la Passió d’Olesa. De la plaça de Sant Jaume, Mallofré va passar més tard a Montjuïc i al monument a la sardana, que va ser mutilat per uns brètols. Cada primer dissabte de mes, organitza una excursió, amb sortida a la plaça del Molino i arribada al monument, on es fa una concentració per demanar que l’Ajuntament hi arregli els desperfectes causats. A l’estiu s’ha deixat de fer la concentració, que Mallofré té al cap de reprendre un cop passades les vacances.

També al setembre tornaran les concentracions que cada primer i tercer dimarts de mes convoca la Comissió per la Dignitat davant la comissaria de la Policía Nacional a la Via Laietana per reclamar que abandonin el lloc i l’edifici es converteixi en un espai de memòria històrica. A l’acte, hi acudeixen persones que van ser víctimes de tortures a la comissaria i expliquen el seu cas. Una concentració similar es fa cada últim dissabte de mes a la plaça Sant Jaume de Barcelona per denunciar els crims del franquisme i per fer bo el lema que mou el moviment de la memòria històrica: Veritat, justícia i reparació.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (16-VIII-2021)

88 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: