L’EMERGÈNCIA LINGÜÍSTICA S’ACCENTUA AL CONJUNT DELS PAÏSOS CATALANS
RadioCatalunya
Català en guàrdia L’emergència lingüística s’accentua al conjunt dels Països Catalans Josep de Luis, president de l’Obra Cultural Balear, Manuel Carceller, de la Plataforma per la Llengua a les Illes, l’algueresa Irene Coghene i el nord-català Enric Balaguer descriuen la situació de la llengua en tots els territoris ( per Pep Martí ) 10.000 persones es manifesten a Perpinyà reivindicant els Països Catalans. | Josep M. Montaner Una de les característiques del domini lingüístic català és la fragmentació del territori on es parla. Un fet que afegeix complexitat a l’estat de la llengua, que presenta trets ben diferenciats en cada lloc en què és llengua pròpia. El català es parla en territoris que comprenen quatre estats: l’estat espanyol, Andorra, França i Itàlia, i en cap d’ells la llengua catalana no n’és l’hegemònica. Les realitats vives del català mostren elements específics, entre el reconeixement de la llengua com a única de caràcter oficial en un estat sobirà com Andorra a l’estat que pateix en territoris com la Catalunya Nord, la Franja o l’Alguer, on es troba seriosament minoritzada, o en una Catalunya on gaudeix de reconeixement i polítiques actives de suport. La VIII Jornada sobre Llengua i Societat celebrada aquest divendres ha posat damunt la taula la complexitat de la realitat lingüística. Segons Els usos lingüístics als territoris de parla catalana, obra elaborada per la direcció general de Política Lingüística, la llengua es caracteritza per “una forta vitalitat en una situació complexa”, és parlada per 10 milions de persones i la coneixen 12 milions de ciutadans. Això fa que sigui, probablement, la llengua sense estat amb més parlants de tot Europa i manté capacitat d’atracció de nous parlants. Però això no vol dir que el seu estat de salut sigui esplèndid. Font: direcció general de Política Lingüística El català ha hagut d’entomar, a més, el repte d’un dels canvis demogràfics més importants, amb un fort migratori entre els 2003 i el 2013. Per tot plegat, la radiografia que ofereix està plena de clarobscurs i mostra situacions diferents en funció del territori. Analitzem a fons l’estat de salut de la llengua pròpia a Catalunya. Però com està el català fora del Principat? País Valencià: millora en l’administració, reculada en l’ús Manuel Carceller és el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià i té al cap una radiografia completa de l’estat del català. Destaca el “canvi radical” produït amb la fi del règim del PP i l’arribada al govern del Pacte del Botànic amb Ximo Puig i una realitat amb “clarobscurs”. “Havíem tingut un govern que actuava entre la persecució i el menyspreu envers els grups de defensa de la cultura -explica-. Tenim un marc legal insuficient. La llei d’Ús i Ensenyament del Valencià és del 1983. Amb el govern de Ximo Puig, s’ha aprovat el Decret 61/2017, que suposa un avenç en l’ús de la llengua per part dels funcionaris, i la llei de la Funció Pública, aprovada l’abril passat. Això són aspectes molt positius”. Carceller esmenta els fronts on s’ha de treballar: “Un seguit d’entitats va fer una proposta de llei d’igualtat lingüística el 2015, que les forces del Botànic van fer seu, però que resta pendent. Ens cal una nova normativa que legisli sobre les noves realitats digitals i audiovisuals, o sobre el comerç privat”. Carceller recorda que la Plataforma és l’única entitat dels Països Catalans que ha presentat una al·legació contra la llei de l’audiovisual que es troba al Congrés. La preocupació principal per les entitats de defensa de la llengua és la reculada que pateix entre els joves: “Hi ha molt de desconeixement de la llengua en el segment jove i ens cal una política decidida de promoció”. Font: direcció general de Política Lingüística. Els usos lingüístics als territoris de parla catalana Segons el Baròmetre de la Comunitat Valenciana, entre el 2010 i el 2017, l’ús del valencià va caure set punts, del 35,1% al 28,6%. En canvi, havia crescut tres punts el percentatge dels qui deien que parlen gairebé sempre en espanyol i només ocasionalment valencià (del 22,8 % al 25,5 %). Una dada positiva és que s’ha reduït el nombre de persones que no entenen el valencià (del 18,3% al 12,5%). El descens en l’ús del valencià s’ha produït en tots els trams d’edat. El percentatge de les persones que parlen valencià nascudes abans del 1943 s’ha reduït en 8,2 punts entre el 2007 i el 2017, i en 6,1 punts el de les nascudes entre el 1983 i el 1989. Una dada interessant que aporta l’Enquesta d’Ús Social del Valencià, elaborada el 2015, és que mostrava que saber valencià oferia més possibilitats de trobar feina: els tres grups per sobre de la mitjana, empresaris (55%), autònoms (55,5%) i treballadors indefinits (53,6%) el sabien parlar perfectament o bastant bé. Entre els aturats sense subsidi, només un 29% el coneixen força bé. “Això desmenteix les declaracions demagògiques de dirigents de PP i Ciutadans dient que saber valencià no servia per trobar feina”, explica Carceller. Una dada fonamental que s’ha de valorar és el fet d’haver-se recuperat els mitjans públics en català, amb la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, À Punt Mèdia. Illes: superant l’intent de “lingüicidi” de l’era Bauzà Una bona antena per conèixer l’estat de la llengua a les Illes Balears és l’Obra Cultural Balear (OBC). El seu president, Josep de Luis, dona una visió crítica de la situació: “En general, la situació de la llengua no és substancialment diferent a la resta de territoris de parla catalana. Patim una forta pressió demogràfica i per assolir una plena integració calen més recursos públics. Però hi ha hagut un fet que ens ha donat una especificitat: el quadrienni negre del govern de José Ramón Bauzá, que va practicar unes polítiques lingüicides”. Pel president de l’OBC, el canvi de govern amb l’arribada de Francina Armengol i una coalició progressista va suposar la fi de l’intent d’anorrear la llengua, però se’n mostra crític: “Armengol va guanyar surfejant sobre el que van suposar les Llegir més…
