“L’independentisme discutint-se per les retallades en sanitat mentre els líders espanyols ens segueixen robant 16.000 milions d’euros a l’any ”

Sembla mentida que continuï la “guerra civil” independentista a les xarxes socials i que no hi hagi cap lideratge potent que ho aturi. Tot plegat és un llastimós disbarat

Aquests dies que tenim en tensió la sanitat d’aquest país, encara hi ha qui es dedica a matar-se a les xarxes socials fent-se retrets els uns als altres sobre qui va retallar més o no. Què importa això ara en plena pandèmia del #Covid-19?

I si tots aquests que es maten a les xarxes socials es dediquessin a preparar el que caldrà fer quan tot això s’acabi, en lloc de perdre el temps en improductives batusses fratricides? Ens preguntàvem què més hauria de passar per anar tots a l’una i, justament, aquesta crisi sanitària fa palès, un cop més, com n’és de greu que encara siguem una comunitat autònoma, vist que el primer que ha fet el poder central és segrestar les nostres competències per aplicar ells la seva incompetència: sense actuar de valent i dedicant-se a amagar la tràgica situació.

Tothom va retallar, però menys del que deien els pressupostos inicialment aprovats. A cada exercici, s’incomplien en milions d’euros les retallades imposades en els pressupostos.

La realitat és tossuda i seguim igual: el problema no són les retallades. El problema són els milions d’euros que cada any, amb l’excusa d’una solidaritat mal entesa, marxen de Catalunya i no tornen. Mai no se’ns n’ha ofert cap explicació planera i transparent, fet que ens fa pensar que s’acaben malgastant pels insensibles lideratges polítics espanyols.

A pesar del Covid-19, n’hi ha que no n’aprenen i segueixen les batusses entre perfils independentistes a les xarxes i entre opinadors pagats per explicar que els meus són millor que els teus i, mentrestant, cap d’aquestes ments pensants no estan explorant com s’ha de fer la independència, ara que el Covid-19 ha tornat a demostrar que cada dia que formen part d’Espanya és un dia més en què hi perdem alguna cosa.

L’actual crisi del Covid-19 serà la fi de molts lideratges polítics i de moltes maneres de fer. Ja ha liquidat el discurs de l’esquerra tradicional, que calla perquè ja no sap que dir i, si no calla, passa a l’atac i insulta perquè no té més arguments.

Hi ha una altra mirada paral·lela sobre la pandèmia: és una nova oportunitat de revolta. Hi havia motius identitaris, que serveixen per a un sector de la població. S’hi van afegir motius econòmics, que van trobar consens en altres sectors, i ara arriben els motius sanitaris (“les hemos destrozado el sistema sanitario,”, us sona?) que haurien de portar a un consens gairebé total de la població. Aquesta “oportunitat” hauria de ser aprofitada pels lideratges independentistes polítics i socials i tenir-ho tot preparat.

El que estar clar és que el Covid-19 s’ha carregat la taula de diàleg. Els líders espanyols estaran tan preocupats per superar la greu crisi econòmica i social que el tema de Catalunya s’ha esvaït i per a la classe dirigent espanyola seguim essent una colònia.

Informa:LAREPUBLICA.CAT (30-3-2019)