RETIRAR LA PARAULA PER PARLAR EN CATALÀ AL CONGRESO: UNA LLENGUA SUBORDINADA

“Retirar la paraula (per parlar en catal√†) ”
( SEBASTIÀ ALZAMORA )

Em va saber greu veure Meritxell Batet prenent l’√ļs de la paraula a Albert Botran pel fet d’expressar-se en catal√† al Congr√©s de Diputats, i tamb√© a N√©stor Rego, del BNG, per fer-ho en gallec. Ja sabem qu√® estableix el reglament del Congr√©s sobre la q√ľesti√≥ ling√ľ√≠stica, i sabem tamb√© quin paper hi fa Batet i quin Botran, i a quins partits pertanyen, per√≤ aix√≤ no fa que l’escena sigui menys lamentable. Feia pensar en altres √®poques, quan els mestres catalans (o mallorquins, o valencians) castigaven els alumnes que parlaven en catal√† dins l’aula, i quan els mateixos alumnes delataven els companys que gosaven cometre tal insol√®ncia. Per√≤ no √©s tan sols aix√≤: √©s que, a m√©s, l’actual presidenta del Congr√©s forma part d’una generaci√≥ pol√≠tica de la qual haur√≠em d’esperar ‚Äďd’exigir‚Äď la superaci√≥ de segons quins plantejaments caducs, retr√≤grads i reaccionaris.

En un estat que es proclama democr√†tic, amb institucions que se suposa que han de protegir la igualtat entre els seus ciutadans i l’exercici del seus drets, que es retiri la paraula a un diputat pel fet d’expressar-se en una llengua oficial d’aquest estat, √©s senzillament inacceptable. Consagrar una sola llengua com a llengua comuna i obligada, en detriment d’unes altres que s√≥n optatives i d’√ļs estrictament regional, √©s una desigualtat que nom√©s pot ser qualificada com a supremacista. El Congr√©s de Diputats √©s el Parlament espanyol, √©s a dir, la instituci√≥ que representa tots els ciutadans de l’Estat, i si n’hi ha uns que hi poden parlar la seva llengua i uns altres que no, vol dir que hi ha uns ciutadans de primera i uns altres de segona. Que el catal√†, l’euskera o el gallec no estiguin permesos al Congr√©s √©s, ras i curt, una aberraci√≥ democr√†tica.

Que l’estat espanyol tampoc accepti que aquestes lleng√ľes puguin ser oficials a les institucions europees n’√©s una altra. √Čs un menyspreu que fa l’Estat, des del seu ordenament jur√≠dic, a tots els ciutadans que no tenen el castell√† com a primera llengua, a pesar que tots el coneguin perqu√® hi estan obligats constitucionalment. √Čs, en definitiva, el recordatori que no s√≥n exactament ciutadans d’un estat de dret, sin√≥ sobretot s√ļbdits d’un regne. El Regne d’Espanya, ‚Äúun Estat social i democr√†tic de Dret‚ÄĚ (article 1.1 de la Constituci√≥), que pren ‚Äúla forma pol√≠tica de la Monarquia parlament√†ria‚ÄĚ (article 1.3) i la sobirania del qual ‚Äúresideix en el poble espanyol‚ÄĚ. En el poble espanyol que no parla catal√†, pel que veiem.

Mentre Espanya menyspre√Į i ataqui la diversitat ling√ľ√≠stica, no podr√† aspirar a formar part de les democr√†cies avan√ßades que s√≠ que la respecten i la promouen. Seguir√† sent un projecte fallit d’estat naci√≥, un projecte cada vegada m√©s cansat i desgastat a causa del seu nacionalisme, tamb√© del nacionalisme ling√ľ√≠stic: aquesta idea absurda, i nociva, que hi ha una llengua superior a les altres, i que per tant mereix prevaldre per damunt de les altres. Que l’episodi entre Batet i Botran no pass√©s de ser una escenificaci√≥ no fa que deixi d’existir un problema de fons, un anacronisme feixuc i desagradable.

Informa:ARA.CAT (17-11-2020)
N.de la R.
Felicito Albert Botran per la seva iniciativa.La CUP ha de ser fidel a tota mena de ruptures i la ling√ľ√≠stica √©s molt important. Si aquesta mena de “revolucions” es fan de forma continuada i no siguin flor d’un dia alguna cosa s’aconseguir√†, si m√©s no poder contrarestar la balan√ßa informativa del supremacisme castella/espanyol.

194 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: