RETIRAR LA PARAULA PER PARLAR EN CATALÀ AL CONGRESO: UNA LLENGUA SUBORDINADA

“Retirar la paraula (per parlar en catalĂ ) ”
( SEBASTIÀ ALZAMORA )

Em va saber greu veure Meritxell Batet prenent l’Ăşs de la paraula a Albert Botran pel fet d’expressar-se en catalĂ  al CongrĂŠs de Diputats, i tambĂŠ a NĂŠstor Rego, del BNG, per fer-ho en gallec. Ja sabem què estableix el reglament del CongrĂŠs sobre la qĂźestiĂł lingßística, i sabem tambĂŠ quin paper hi fa Batet i quin Botran, i a quins partits pertanyen, però això no fa que l’escena sigui menys lamentable. Feia pensar en altres èpoques, quan els mestres catalans (o mallorquins, o valencians) castigaven els alumnes que parlaven en catalĂ  dins l’aula, i quan els mateixos alumnes delataven els companys que gosaven cometre tal insolència. Però no ĂŠs tan sols això: ĂŠs que, a mĂŠs, l’actual presidenta del CongrĂŠs forma part d’una generaciĂł polĂ­tica de la qual haurĂ­em d’esperar –d’exigir– la superaciĂł de segons quins plantejaments caducs, retrògrads i reaccionaris.

En un estat que es proclama democrĂ tic, amb institucions que se suposa que han de protegir la igualtat entre els seus ciutadans i l’exercici del seus drets, que es retiri la paraula a un diputat pel fet d’expressar-se en una llengua oficial d’aquest estat, ĂŠs senzillament inacceptable. Consagrar una sola llengua com a llengua comuna i obligada, en detriment d’unes altres que sĂłn optatives i d’Ăşs estrictament regional, ĂŠs una desigualtat que nomĂŠs pot ser qualificada com a supremacista. El CongrĂŠs de Diputats ĂŠs el Parlament espanyol, ĂŠs a dir, la instituciĂł que representa tots els ciutadans de l’Estat, i si n’hi ha uns que hi poden parlar la seva llengua i uns altres que no, vol dir que hi ha uns ciutadans de primera i uns altres de segona. Que el catalĂ , l’euskera o el gallec no estiguin permesos al CongrĂŠs ĂŠs, ras i curt, una aberraciĂł democrĂ tica.

Que l’estat espanyol tampoc accepti que aquestes llengĂźes puguin ser oficials a les institucions europees n’ĂŠs una altra. És un menyspreu que fa l’Estat, des del seu ordenament jurĂ­dic, a tots els ciutadans que no tenen el castellĂ  com a primera llengua, a pesar que tots el coneguin perquè hi estan obligats constitucionalment. És, en definitiva, el recordatori que no sĂłn exactament ciutadans d’un estat de dret, sinĂł sobretot sĂşbdits d’un regne. El Regne d’Espanya, “un Estat social i democrĂ tic de Dret” (article 1.1 de la ConstituciĂł), que pren “la forma polĂ­tica de la Monarquia parlamentĂ ria” (article 1.3) i la sobirania del qual “resideix en el poble espanyol”. En el poble espanyol que no parla catalĂ , pel que veiem.

Mentre Espanya menyspreĂŻ i ataqui la diversitat lingßística, no podrĂ  aspirar a formar part de les democrĂ cies avançades que sĂ­ que la respecten i la promouen. SeguirĂ  sent un projecte fallit d’estat naciĂł, un projecte cada vegada mĂŠs cansat i desgastat a causa del seu nacionalisme, tambĂŠ del nacionalisme lingßístic: aquesta idea absurda, i nociva, que hi ha una llengua superior a les altres, i que per tant mereix prevaldre per damunt de les altres. Que l’episodi entre Batet i Botran no passĂŠs de ser una escenificaciĂł no fa que deixi d’existir un problema de fons, un anacronisme feixuc i desagradable.

Informa:ARA.CAT (17-11-2020)
N.de la R.
Felicito Albert Botran per la seva iniciativa.La CUP ha de ser fidel a tota mena de ruptures i la lingßística ĂŠs molt important. Si aquesta mena de “revolucions” es fan de forma continuada i no siguin flor d’un dia alguna cosa s’aconseguirĂ , si mĂŠs no poder contrarestar la balança informativa del supremacisme castella/espanyol.

121 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: