REUNIR-SE AMB LA ULTRADRETA: I QUĂ ?

“Reunir-se amb la ultradreta ”
( BERNAT DEDĂU )
LâĂșnic interĂšs que tindrĂ la polĂtica catalana dâaquĂ a les eleccions, i molt em temo que la cosa serĂ un mirall perfecte dâallĂČ que ens espera els propers lustres, consistirĂ a admirar la lluita entre convergents i republicans per sobrepassar la inframentalitat. Aquesta setmana, la gran polĂšmica que ha entretingut els nostres diputats, a qui sufraguem el cotxe oficial i les llaminadures cada dia amb mĂ©s entusiasme, ha estat lâassistĂšncia del vicepresident del Parlament, Josep Costa, a una reuniĂł telemĂ tica amb diversos grups secessionistes entre els quals destacava algun element identitari o proper a la ultradreta. Servidor escriu aquest article en dia festiu i, com els lectors entendran perfectament, em carda una mandra extraordinĂ ria fer un cop de Google per veure amb qui sâha entaulat virtualment lâentranyable Costa, entre dâaltres coses perquĂš la notĂcia Ă©s del tot irrellevant.
PerĂČ bĂ©, vist el nivell profundament infantil de la nostra polĂtica i la seva cursa vers la mĂ©s absoluta de les estultĂcies, caldria recordar quelcom tan senzill com que Josep Costa no nomĂ©s pot reunir-se (a tĂtol personal o en nom del seu partit) amb qui sigui, sinĂł que com a representant pĂșblic Ă©s la seva obligaciĂł. Desconec, i visc ben feliç dâignorar, si Costa es va reunir amb els Legionaris de Crist, amb membres del Ku Klux Klan o amb el fucking president del Partit dels Defensors de la Catalanitat de la Moreneta, perĂČ nomĂ©s faltaria que no ho poguĂ©s fer. Reunir-se amb algĂș, diria jo, no implica legitimar cap mena dâideari, ni compartir-hi lâaproximaciĂł a lâindependentisme. Tots, insisteixo tots, els grups polĂtics han de xerrar i negociar tard o dâhora, i tant li fot si tenen representaciĂł parlamentĂ ria o no: la tasca i el deure Ăštic dâun polĂtic Ă©s defensar el seu criteri, si cal davant Hitler en persona.
El president del grup parlamentari dâERC, Sergi SabriĂ , ha demanat recentment la dimissiĂł dâen Costa âque, a banda de ser vicecap de bidells de la cambra catalana, resulta ser una de les cares mĂ©s visibles de Junts per Catalunyaâ, i que âdimiteixi per blanquejar lâextrema dreta.â A veure, Sergi, bonic, llegeix la segĂŒent frase ben poc a poc, perquĂš aixĂ pot ser que fins i tot tu lâarribis a entendre: aquĂ lâĂșnic que tu i la majoria de polĂtics de carnet com tu esteu blanquejant a diari amb la vostra manca de formaciĂł i la vostra banalitat oceĂ nica i monumental Ă©s la imbecilitat. Sergi, guapo, jau una estona i descansa, que en Costa pot reunir-se amb lâultradreta de la mateixa forma que tu li acabes dâaprovar uns pressupostos al PSOE, de qui fa molts poquets mesos deies que era el partit del 155 i el blanquejador de les porres dâen Rajoy durant lâ1-O. Per tant, Sergi, torna a lâescola i aquesta vegada aprofita-la.
Reunir-se amb tothom Ă©s obligaciĂł moral dâun representant pĂșblic
La cosa encara tĂ© mĂ©s grĂ cia, puix que arran dâaquesta perniciosa reuniĂł sembla ser que els republicans han aprofitat per expulsar Antoni CastellĂ , lĂder de DemĂČcrates, del seu grup parlamentari (on no sĂ© que coi fotia lâamic CastellĂ , per cert, donada la seva coneguda aposta per la unilateralitat en lâestratĂšgia secessionista). El moviment li anirĂ de conya a en Toni, que ja fa temps que festeja amb Puigdemont per fer lâenĂšsima cabriola polĂtica de la seva vida i aixĂ acabar a Junts per Catalunya. PerĂČ tot plegat no deixa de caure de nou en una profunda banalitzaciĂł de la cosa pĂșblica per part dâuns representants que campen lliures en lâart del ruquejar. A mi se meân refot, car desprĂ©s de tantes mentides i pantomimes el meu vot serĂ nul o blanc, perĂČ aquest ball de pallussos i tanoques em sap realment greu pels independentistes de cor que encara creuen en la partitocrĂ cia.
Repetim-ho de nou, que els nostres diputats sĂłn mĂ©s aviat justets i el seu magĂ viatja lent. Reunir-se amb tothom Ă©s obligaciĂł moral dâun representant pĂșblic, a qui paguem perquĂš, si cal, desgasti les cadires i les taules i es cremi la gola tot xerrant, si ho considera necessari, per la seva activitat polĂtica. I afegim-hi quelcom: quan els representants polĂtics dâun poble ja fa temps que juguen a la cursa per veure qui Ă©s el mĂ©s enze de tots, la responsabilitat no nomĂ©s Ă©s seva, sinĂł que tambĂ© Ă©s del poble que els tolera aquesta vergonyant inframentalitat. Ho dic per quan toqui anar a votar, conciutadĂ estimat, i pels possibles atacs de manca de memĂČria.
Informa:ELNACIONAL.CAT (9-12-2020)