REUNIR-SE AMB LA ULTRADRETA: I QUÈ ?

“Reunir-se amb la ultradreta ”
( BERNAT DEDÉU )
L’Ășnic interĂšs que tindrĂ  la polĂ­tica catalana d’aquĂ­ a les eleccions, i molt em temo que la cosa serĂ  un mirall perfecte d’allĂČ que ens espera els propers lustres, consistirĂ  a admirar la lluita entre convergents i republicans per sobrepassar la inframentalitat. Aquesta setmana, la gran polĂšmica que ha entretingut els nostres diputats, a qui sufraguem el cotxe oficial i les llaminadures cada dia amb mĂ©s entusiasme, ha estat l’assistĂšncia del vicepresident del Parlament, Josep Costa, a una reuniĂł telemĂ tica amb diversos grups secessionistes entre els quals destacava algun element identitari o proper a la ultradreta. Servidor escriu aquest article en dia festiu i, com els lectors entendran perfectament, em carda una mandra extraordinĂ ria fer un cop de Google per veure amb qui s’ha entaulat virtualment l’entranyable Costa, entre d’altres coses perquĂš la notĂ­cia Ă©s del tot irrellevant.

PerĂČ bĂ©, vist el nivell profundament infantil de la nostra polĂ­tica i la seva cursa vers la mĂ©s absoluta de les estultĂ­cies, caldria recordar quelcom tan senzill com que Josep Costa no nomĂ©s pot reunir-se (a tĂ­tol personal o en nom del seu partit) amb qui sigui, sinĂł que com a representant pĂșblic Ă©s la seva obligaciĂł. Desconec, i visc ben feliç d’ignorar, si Costa es va reunir amb els Legionaris de Crist, amb membres del Ku Klux Klan o amb el fucking president del Partit dels Defensors de la Catalanitat de la Moreneta, perĂČ nomĂ©s faltaria que no ho poguĂ©s fer. Reunir-se amb algĂș, diria jo, no implica legitimar cap mena d’ideari, ni compartir-hi l’aproximaciĂł a l’independentisme. Tots, insisteixo tots, els grups polĂ­tics han de xerrar i negociar tard o d’hora, i tant li fot si tenen representaciĂł parlamentĂ ria o no: la tasca i el deure Ăštic d’un polĂ­tic Ă©s defensar el seu criteri, si cal davant Hitler en persona.

El president del grup parlamentari d’ERC, Sergi SabriĂ , ha demanat recentment la dimissiĂł d’en Costa —que, a banda de ser vicecap de bidells de la cambra catalana, resulta ser una de les cares mĂ©s visibles de Junts per Catalunya—, i que “dimiteixi per blanquejar l’extrema dreta.” A veure, Sergi, bonic, llegeix la segĂŒent frase ben poc a poc, perquĂš aixĂ­ pot ser que fins i tot tu l’arribis a entendre: aquĂ­ l’Ășnic que tu i la majoria de polĂ­tics de carnet com tu esteu blanquejant a diari amb la vostra manca de formaciĂł i la vostra banalitat oceĂ nica i monumental Ă©s la imbecilitat. Sergi, guapo, jau una estona i descansa, que en Costa pot reunir-se amb l’ultradreta de la mateixa forma que tu li acabes d’aprovar uns pressupostos al PSOE, de qui fa molts poquets mesos deies que era el partit del 155 i el blanquejador de les porres d’en Rajoy durant l’1-O. Per tant, Sergi, torna a l’escola i aquesta vegada aprofita-la.

Reunir-se amb tothom Ă©s obligaciĂł moral d’un representant pĂșblic

La cosa encara tĂ© mĂ©s grĂ cia, puix que arran d’aquesta perniciosa reuniĂł sembla ser que els republicans han aprofitat per expulsar Antoni CastellĂ , lĂ­der de DemĂČcrates, del seu grup parlamentari (on no sĂ© que coi fotia l’amic CastellĂ , per cert, donada la seva coneguda aposta per la unilateralitat en l’estratĂšgia secessionista). El moviment li anirĂ  de conya a en Toni, que ja fa temps que festeja amb Puigdemont per fer l’enĂšsima cabriola polĂ­tica de la seva vida i aixĂ­ acabar a Junts per Catalunya. PerĂČ tot plegat no deixa de caure de nou en una profunda banalitzaciĂł de la cosa pĂșblica per part d’uns representants que campen lliures en l’art del ruquejar. A mi se me’n refot, car desprĂ©s de tantes mentides i pantomimes el meu vot serĂ  nul o blanc, perĂČ aquest ball de pallussos i tanoques em sap realment greu pels independentistes de cor que encara creuen en la partitocrĂ cia.

Repetim-ho de nou, que els nostres diputats sĂłn mĂ©s aviat justets i el seu magĂ­ viatja lent. Reunir-se amb tothom Ă©s obligaciĂł moral d’un representant pĂșblic, a qui paguem perquĂš, si cal, desgasti les cadires i les taules i es cremi la gola tot xerrant, si ho considera necessari, per la seva activitat polĂ­tica. I afegim-hi quelcom: quan els representants polĂ­tics d’un poble ja fa temps que juguen a la cursa per veure qui Ă©s el mĂ©s enze de tots, la responsabilitat no nomĂ©s Ă©s seva, sinĂł que tambĂ© Ă©s del poble que els tolera aquesta vergonyant inframentalitat. Ho dic per quan toqui anar a votar, conciutadĂ  estimat, i pels possibles atacs de manca de memĂČria.
Informa:ELNACIONAL.CAT (9-12-2020)

187 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: