1.- La voluntat de Valls d’incidir a Barcelona 

L’operació Valls a Barcelona va ensopegar a les urnes. L’aspiració a l’alcaldia va ser aterrada en una realitat de sis regidors. Però l’exprimer ministre francès va demostrar habilitat i capacitat de crear esdeveniments. El 29 de maig ja va oferir el seu suport –presumptament sense condicions– a la reelecció d’Ada Colau, a qui havia atacat en campanya. En aquella roda de premsa ja no hi van ser presents els tres regidors de Ciuatadans, començant-se a palpar la fractura. Valls ha aconseguit aparèixer, finalment, com un guanyador, ni que sigui parcial, en sumar tres vots del seu grup (el seu, el de Celestino Corbacho, exalcalde de l’Hospitalet de Llobregat, i el d’Eva Parera, exdirigent d’UDC i d’Units per Avançar) als de Barcelona en Comú i PSC.

2.- La política d’aliances amb Vox

El distanciament entre Valls i Ciutadans s’ha expressat en la política de pactes. Després de les eleccions andaluses del 2 de desembre passat, Valls ja va deixar clar que era contrari a cap mena d’acord amb l’extrema dreta i va apel·lar a la unió dels partits “constitucionalistes”. Després, l’estratègia d’aliances fixada per Albert Rivera va eixamplar l’escletxa entre tots dos dirigents. Valls va assistir finalment a la concentració de la plaça de Colón de Madrid, amb PP, Ciutadans i Vox, però amb manifesta hostilitat. L’extensió dels pactes de Rivera i Casado amb Santiago Abascal han trencat el vincle de Valls amb la direcció taronja. Una dada important a tenir en compte: el reglament de l’Ajuntament (article 40.3) permet que si es trenca una coalició al ple, es pugui formar un nou grup a partir de dos regidors.

3.- Rivera vol aparèixer com a dur contra el “populisme”

L’aposta personal i política de Valls al consistori, i el seu vot favorable a Colau, no és comestible per a Rivera, que ha adoptat amb vehemència una estratègia de competència amb Casado per liderar la dreta espanyola, i fer-ho amb un discurs bel·ligerant a Catalunya. Veure el grup a Barcelona en una actitud ambigua o amb el cap de llista aplaudint Ada Colau no pot ser assumida per un Rivera cada cop més enrocat a la dreta. El missatge “antiseparatista” però també “antipopulista” de Rivera és incompatible amb les maniobres de Valls a Barcelona.

4.- La difícil posició d’Inés Arrimadas

Una dirigent que surt afeblida de la ruptura entre Valls i Rivera és Inés Arrimadas. La portaveu de Ciutadans ha mantingut una bona relació amb el polític francès, que sempre que pot l’elogia. Ahir mateix, Arrimadas va afirmar a La Sexta que no hi hauria trencament. Aquest dilluns, però, com a portaveu de l’executiva taronja, ha hagut de ser ella qui ha anunciat la decisió de trencar amb Valls. El pas a la política espanyola des del Congrés no sembla que estigui ajudant a reforçar el seu perfil propi.

5.- El projecte d’un partit “catalanista d’ordre” a l’horitzó

En la crisi Valls-Ciutadans batega un projecte de fons. Sectors de l’unionisme projecten llançar un nou partit “catalanista d’ordre” que podria aplegar dirigents provinents de l’antiga CiU. En aquesta iniciativa hi juga un paper actiu Eva Parera, una regidora alineada amb Valls. Un projecte que tampoc es pot deslligar de les tensions internes a Ciutadans, on dirigents com l’eurodiputat Luis Garicano han manifestat la seva discrepància envers la política de pactes imposada per Rivera.