ROGER ESPANYOL (MCR): ” ENS HEM QUEDAT SOLS RECLAMANT EL MANDAT DE L’1 D’OCTUBRE “

( JOSEP MARIA LLAURAD√ď )
El pr√≤xim 30 de maig se celebraran les eleccions auton√≤miques, si m√©s no aix√≠ es va anunciar ahir, fent p√ļblic un ajornament exigit per algunes formacions pol√≠tiques a causa de l’evoluci√≥ de la pand√®mia. Per la demarcaci√≥ de Tarragona s’hi presentaran 21 candidatures, una de les quals per sorpresa √©s la que encap√ßalen Elisabeth Mart√≠n i Roger Espa√Īol: el Moviment Corrent Roig.

En una entrevista concedida a Naci√≥Tarragona, Espa√Īol desgrana com divendres 8 de gener es van assabentar que no podrien conc√≥rrer-hi amb el nom de la coalici√≥ anunciat, Coalici√≥ de Represaliades (CR). La cap de llista, Mart√≠n, √©s una activista dels CDR coneguda al Camp de Tarragona, mentre que el n√ļmero 2, Espa√Īol, es presentar√† per tercer cop a uns comicis, despr√©s de fer-ho amb Front Republic√† i Junts per Catalunya. al 2019. La formaci√≥ recentment creada, Assemblea de Represaliades i Activistes (ARA), que ha rebut el suport de Corrent Roig, vol denunciar la repressi√≥ de l’Estat i de la Generalitat sobre el moviment independentista.

– Per qu√® no s’ha pogut fer la coalici√≥ de represaliats?

– Roger Espa√Īol: Nosaltres com a ARA no ten√≠em un partit pol√≠tic registrat i quan ens vam comen√ßar a formar se’ns va oferir el partit CIRC per part del seu propietari. Despr√©s, vam fer coalici√≥ amb Corrent Roig, que ens van ajudar molt sobretot a l’hora d’aconseguir avals i dem√©s. ARA funcionem de manera assemble√†ria i CIRC no hi participava per decisi√≥ pr√≤pia. Cada cop que decid√≠em una direcci√≥ per seguir, no li semblava b√© i volia donar la seva opini√≥. Al final, nosaltres vam dir que no a un seguit de propostes que va fer ell que b√†sicament era ajuntar-se amb altres formacions pol√≠tiques per poder tenir representaci√≥ a tot arreu. Vam decidir que no perqu√® no s’ajustava a les especificacions de portar represaliats als primers llocs de les llistes i no li va semblar b√© i va decidir de forma unilateral a √ļltima hora retirar el partit de la coalici√≥.

– Quan va ser?

– R. E.: Divendres. Al final veus que el suport a les represaliades acaba sent fals i per interessos propis partidistes o per treure’n algun profit.

РHi ha altres partits que han aconseguit avals. Per què no ha estat possible recollir-los per Barcelona, Girona i Lleida?

– R. E.: Som joves, tenim una estructura molt redu√Įda i recollir avals requeria de l’ajuda de Corrent Roig i tot i aix√≠ no s√≥n suficients.

– Al comunicat lamentaven l’actitud de Junts per Catalunya.

– R. E.: Ens queixem de Junts per Catalunya per√≤ no nom√©s. Quan es van programar aquestes eleccions ja es preveia que hi hauria festes de Nadal, sabien que est√†vem en ple proc√©s de pand√®mia… Junts ha recollit 52.000 avals quan nom√©s en necessitava 6.000, aix√≤ ens ha dificultat molt la feina, sobretot a Barcelona per part meva perqu√® molta gent ja havia signat per Junts per Catalunya. Han sigut molt poc solidaris. S’omplen la boca amb el suport a les represaliades i en contra de la repressi√≥ per√≤ quan les represaliades intenten fer alguna cosa per denunciar aquesta repressi√≥ el suport √©s m√≠nim si va en contra dels interessos dels altres partits.

– Tamb√© s’hi diu de recuperar l’esperit de l’1 d’octubre. √Čs possible, aix√≤, havent passat tres anys?

– R. E.: Amb tristesa veiem com el que vam aconseguir l’1 d’octubre els diferents partits pol√≠tics hi han anat tancant la porta. Fins i tot una candidatura anomenada Unitat Popular tanca la porta a la for√ßa a la for√ßa de la unitat popular que hi va haver l’octubre de 2017. No entenem ara quan estem dient que la for√ßa ve del poble i que s’ha de donar suport a les represaliades de l’1-O, ara despr√©s de la repressi√≥ de l’estat espanyol, com d’una manera tan f√†cil es tanca la porta al mandat de l’1 d’octubre. Incl√ļs s’intenta ridiculitzar o menystenir aquella gent que encara creiem en el que vam aconseguir aquell 1 d’octubre. S’ha parlat d’octubristes, hiperventilats…

– Per√≤ no hi ha l’ambient ara mateix d’aquell octubre.

– R. E.: No hi ha l’ambient perqu√® s’han encarregat els diferents partits pol√≠tics amb les seves decisions que la protesta vagi a una altra banda. Ara el moviment independentista est√† m√©s centrat en eleccions, en indults i en l’amnistia. Per√≤ el dret a l’autodeterminaci√≥ ha quedat bastant apartat del discurs pol√≠tic. I d’aix√≤ ens queixem, quan parlem de recuperar l’esperit diem de tornar-ho agafar on ho vam deixar aquell 1 d’octubre i els mesos posteriors.

РI creuen que és possible, això?

РR. E.: Jo crec que si els partits polítics i les institucions, perquè també ho estan deixant de banda, es dirigissin en aquesta direcció jo crec que la mobilització al carrer no trigaria a tornar, sempre tenint en compte la situació de pandèmia en la que estem.

РDes del mes de març a la gent li fa cosa sortir al carrer a manifestar-se.

РR. E.:El moviment independentista sempre ha estat molt imaginatiu amb el tema de les protestes, vull dir, tot i haver-hi unes condicions de pandèmia, tenim ganes suficients com per poder mantenir les restriccions i poder exercir el nostre dret a protesta igualment.

– Com es passa en poc m√©s d’un any de participar en una candidatura de Junts per Catalunya a una de Corrent Roig?

– R. E.: La candidatura a Junts per Catalunya, igual que la candidatura a Front Republic√†, tenia un objectiu molt clar: anar a Madrid a denunciar la repressi√≥ de l’estat espanyol i com a represaliat i ferit de l’1 d’octubre doncs l’impacte seria gran. Evidentment, les dues candidatures han estat dirigides a la den√ļncia de l’estat espanyol, que √©s el que em toca a mi per ser ferit de l’1 d’octubre.

Tamb√©, a part, en aquesta candidatura amb Junts hi havia un objectiu secundari. En aquell moment hi havia hagut les protestes post-sent√®ncia, tot i aix√≠ em vaig presentar com a senador amb JxCat que √©s qui ostentava la conselleria d’Interior, i en aquell moment ja comen√ßaven les tensions amb el PDECat, el conseller d’Interior que en aquell moment era en Buch. Vaig participar-hi tamb√© per mirar de clarificar aquesta situaci√≥, ajudar a aquest trencament necessari que finalment hi ha hagut. I he de dir una cosa: s√≠ que m’ha sabut una mica de greu que aquest trencament arrib√©s en aquestes eleccions i no en les que jo hi participava i en les que vaig fer tota la pressi√≥ possible perqu√® els mossos rendissin comptes i el PDECat se separ√©s de Junts per Catalunya.

– Moviment Corrent Roig √©s una candidatura d’esquerres o √©s una candidatura enfocada nom√©s en temes de repressi√≥?

– R. E.: No, nom√©s enfocada en temes de repressi√≥. Des d’aquest punt de vista volem tornar a l’1 d’octubre.

– En el comunicat es parla de drets socials i de defensa de la classe treballadora.

– R. E.: S√≠, som una coalici√≥. Corrent Roig √©s el seu objectiu principal, per tant, hem d’unir objectius si volem anar junts. El nostre objectiu com a llista, i d’aix√≤ Corrent Roig n’√©s plenament conscient, √©s la den√ļncia de la repressi√≥. I evidentment no podem deixar de banda tot l’espectre social que porta Corrent Roig.

– Qu√® aporta el MCR que no aportin la resta de candidatures independentistes i/o d’esquerres?

РElisabeth Martín: Aportem que som gent de carrer.

РEls altres no són gent de carrer?

– E. M.: No ho s√©. No ens interessa la cadireta, ni parlar per parlar. Ells porten tres anys a la Generalitat i no mouen res, al contrari, quan hi ha qualsevol mobilitzaci√≥ popular els comentaris que rebem d’ells o incl√ļs les den√ļncies s√≥n en contra. Llavors, nosaltres partim de la base que seguim fent el que vam demanar l’1 d’octubre.

– R. E.: La millor opci√≥ que ens donen els independentistes √©s un nou refer√®ndum d’aqu√≠ a cinc anys. L’esquerra m√©s radical est√† disposada a tancar la porta a la unitat popular de l’1 d’octubre i gestionar una autonomia repressiva cinc anys m√©s per tornar a fer un altre refer√®ndum. Evidentment, quan l’esquerra m√©s radical -entre cometes, eh?- tria aquesta opci√≥ ens quedem sols reclamant l’1 d’octubre. Ni Esquerra ni CUP donen validesa al llegat de l’1-O. I ara que Junts diuen que s√≠, ens sorpr√®n que el full de ruta de Puigdemont hi ha els indults, hi ha l’amnistia, per davant del dret a l’autodeterminaci√≥ i l’1 d’octubre.

– L’endem√† de l’1 d’octubre no hi havia res preparat per fer Catalunya independent. Qu√® proposa la candidatura Moviment Corrent Roig? Una declaraci√≥ d’independ√®ncia immediata?

РR.E.: Hauria de ser-ho. Bàsicament és tancar el cercle econòmic a Catalunya, o sigui, quant a impostos i finançament, i control de territori.

– E. M.: I l’expulsi√≥ de la Policia Nacional, fora la Gu√†rdia Civil, depuraci√≥ dels Mossos i sobretot la Generalitat no pot ser que digui “empenyeu” i que a la primera mobilitzaci√≥ estiguem denunciats un munt de gent. Hi ha un munt de represaliades.

РI la Generalitat té la capacitat per fer-ho?

– R. E.: Hauria de tenir-la. Jo no tinc tan clar aix√≤ que despr√©s de l’1 d’octubre no hi havia res preparat, de fet ning√ļ ho sap.

РAixò és el que diuen els polítics que estaven al capdavant de la Generalitat en aquell moment.

– R. E.: Tamb√© diuen moltes coses i despr√©s… Tamb√© dic que √©s igual si hi havia res preparat. La frase aquesta que “el poble passar√† per sobre de les institucions” en aquell 1 d’octubre va passar. Aquell refer√®ndum el vam tirar endavant el poble i la unitat popular, el vam guanyar, per tant la responsabilitat dels partits pol√≠tics convocants √©s tirar endavant el mandat que en va sorgir. √Čs igual si hi havia o no res preparat: si no n’hi havia ara n’hi ha d’haver i si n’hi havia ho han de posar en marxa.

– Si no n’hi havia, caldr√† preparar-ho abans, no?

РR. E.: Sí, però calen cinc anys? Amb tot el que hem passat fan falta cinc anys més per tornar a fer un referèndum? Hòstia, no fotem.

РQuin suports té la candidatura quant a represaliats?

– E. M.: Hem aconseguit fer una llista. √Čs molt dif√≠cil perqu√® hi ha gent que t√© molta por i la majoria de represaliats formen part tamb√© d’alguns moviments de l’Esquerra Independentista, d’alguns partits, per la qual cosa no s’han pogut presentar amb nosaltres perqu√® es deuen a aquesta gent. Entre els represaliats, tothom est√† encantat que ens presentem per donar-los veu perqu√® molta gent s√≥n desconeguts. Hi ha molta gent jove, la repressi√≥ que es fa sobre ells, que normalment s√≥n multes econ√≤miques, fa que la gent es desmobilitzi i no es faci tan visible ni surti tant al carrer.

РR. E.: Ni partits, ni entitats, ni institucions ens han ajudat a fer la feina que volíem per denunciar la repressió.

РLa candidatura té el suport de represaliats com Tamara Carrasco o Jordi Pesarrodona?

РR. E.: El suport de la Tamara i el Jordi el tenim, evidentment no en forma de candidatura perquè en el seu moment personal no estan en aquestes, però ens van firmar el manifest i ens van dir que ens donen tot el suport possible.

РQue es presentin tantes candidatures independentistes diferents no provoca que hi hagi menys representació independentista?

– R. E.: Evidentment, el tema del 50% queda descartat perqu√® tots els vots que vagin a aquestes candidatures tamb√© han de sumar. Si resta representaci√≥ no √©s culpa nostra, √©s culpa de la mala gesti√≥ pol√≠tica que s’ha fet durant aquests tres anys. √Čs a dir, que hi hagi tantes candidatures independentistes √©s segurament responsabilitat dels tres grans partits i de l’espectacle pol√≠tic que hem viscut durant aquests tres anysb perqu√® no han fet res m√©s que tirar-se els plats pel cap. S√≠, hi ha massa partits independentistes per√≤ no n’hi ha cap que tingui la repressi√≥ al centre del debat.

Si per aconseguir la independ√®ncia volem seguir el cam√≠ de l’estat espanyol √©s a dir, una estrat√®gia repressiva contra tots aquells que sortim al carrer, doncs no anem b√©. L’√ļltim moviment de la CUP per exemple ha estat posar alguns represaliats a les llistes. Per nosaltres, no t√© sentit posar represaliats a les llistes si no van en llocs de sortida perqu√® la veu de la repressi√≥ en primera persona ha de ser dins del Parlament per poder dir la seva.

РPer assolir un diputat per la demarcació calen vora 20.000 vots. Quines són les perspectives de MCR en aquestes eleccions?

– R. E.: Nosaltres anem a totes, anirem a buscar la representaci√≥ amb totes les ganes i totes les forces. Evidentment aix√≤ √©s l’inici d’un projecte de llarga durada i crec sincerament que aix√≤ que hem aconseguit, encara que sigui nom√©s una llista a Tarragona, √©s un gran pas pel poc temps que portem treballant.

– Per tant, ara aquesta organitzaci√≥ tindr√† continu√Įtat?

– R. E.: S√≠, seguirem treballant per engrandir-nos i, per exemple, si venen uns altres comicis, doncs tenir una estructura m√©s gran pels reptes que aix√≤ suposa. De totes maneres, l’objectiu principal d’aquesta candidatura √©s la den√ļncia de la repressi√≥ i si aconseguim entrar aquesta den√ļncia amb un diputat millor que millor.

– Esperen aglutinar els CDR o l’ANC durant la campanya?

– R. E.: √Čs la intenci√≥, ja vam intentar que els CDR es posicionessin, sabem que al final es va crear pol√®mica per√≤ per la nostra part pretenia ser un homenatge per la feina feta pels CDR, no una apropiaci√≥ de les seves sigles. Evidentment, una part de la nostra feina quan passin aquests comicis ser√† que aquestes entitats vinguin amb nosaltres, √©s molt dif√≠cil perqu√® per desgr√†cia tots aquests sectors estan molt polititzats.

– E. M.: Jo soc CDR i n’estic molt orgullosa. A la llista hi ha moltes persones que som CDR i que no ens n’avergonyim. Nosaltres, a difer√®ncia dels partits pol√≠tics que sempre han anat per darrere perqu√® fem coses i despr√©s s’han desmarcat amb comunicats i ens han criminalitzat i ens han dit de tot, som CDR i seguim denunciant-ho com a CDR i com a represaliada.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (15-1-2021)

151 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: