TAMAMES PARLARĂ EN LA MOCIĂ DE CENSURA AL CONGRĂS CONTRA…EL CATALĂ!
RadioCatalunya
L’anĂ lisi d’Antoni Bassas: ‘Tamames parlarĂ contra el catalĂ ’. No els importen els drets dels castellanoparlants, sinĂł la unitat dâEspanya, i com que consideren que el catalĂ ĂŠs una amenaça per a la unitat, cal atacar l’ensenyament en catalĂ , perquè de llengua amb tots els drets nomĂŠs nâhi pot haver una Segur que estan al cas que dimarts vinent es presentarĂ al CongrĂŠs de Diputats una mociĂł de censura contra el govern de Pedro SĂĄnchez. Els esguerro el final: no prosperarĂ . La mociĂł lâha presentada una de les tres dretes, la mĂŠs ultra, Vox, però el candidat alternatiu que proposa com a president (perquè si censures el govern, la llei t’obliga a dir qui hi presentaries) ĂŠs un independent que es diu RamĂłn Tamames. Als mĂŠs joves, el nom no els deu dir res, però als mĂŠs grans sĂ, perquè Tamames va ser un dirigent del Partit Comunista d’Espanya (PCE), va passar per la presĂł durant la dictadura franquista, va ser catedrĂ tic dâeconomia i semblava cridat a ocupar un lloc destacat en la vida polĂtica espanyola. Però això no va passar… fins dimarts que ve, quan amb 89 anys es convertirĂ durant algunes hores en candidat a la presidència del govern espanyol de bracet de la ultradreta. Si Vox diu que vol derogar lâestat de les autonomies i Tamames no, si a Vox neguen el canvi climĂ tic i Tamames no, i aixĂ unes quantes contradiccions mĂŠs, què dirĂ el candidat al CongrĂŠs? Doncs en part ja se sap perquè ha enviat lâesborrany del seu discurs a amics i coneguts i un mitjĂ lâha rebut, Eldiario.es. I una de les coses que farĂ Tamames ĂŠs atacar lâensenyament en catalĂ . Tal com publica avui El PaĂs citant Eldiario.es, Tamames afirmarĂ que lâespanyol ĂŠs una llengua âvituperada en una part dâEspanya mateix, arribant a lâaberraciĂł que hi hagi compatriotes que no poden educar els seus fills en la seva pròpia llengua maternaâ. En això sĂ que estĂ dâacord amb Vox. I amb el PP, amb el que queda de Ciutadans i amb una part del PSOE. Perquè vegin el pensament que hi ha rere aquest discurs, recuperem aquesta entrevista a Tamames dâahir a El PeriĂłdico. Hi deia: âDefenso no pressionar per aprendre un idioma les persones que han anat a viure a Catalunya o al PaĂs Basc. I a això, cal afegir-hi que a molta gent els fa por protestar. El mateix passa al PaĂs Basc: hi ha gent que no vol aprendre èuscar, però el sistema els absorbeix dâuna manera o una altraâ. O sigui, a Catalunya i al PaĂs Basc (tambĂŠ parla de les Balears) hi ha espanyols indefensos lingĂźĂsticament, que estan sent pressionats i absorbits. Idea de fons: sâha de poder viure a Catalunya sense cap coneixement del catalĂ . Per què? Tornem-hi: perquè nomĂŠs ĂŠs genuĂŻnament espanyol allò que ĂŠs castellĂ . En el fons, no els importen els drets dels castellanoparlants, sinĂł la unitat dâEspanya, i com que consideren que el catalĂ ĂŠs una amenaça per a la unitat, cal atacar l’ensenyament en catalĂ , perquè de llengua amb tots els drets nomĂŠs nâhi pot haver una. AixĂ pensa Tamames. ÂżCom pot haver canviat tant algĂş que afirmava que Catalunya era una naciĂł? Fa uns dies, Joan B. Culla va publicar un article a lâARA que els recomano que recuperin. Es titulava âEls progressistes de Voxâ i deia: “Seria fĂ cil dir que Tamames repapieja. No, el vehicle que lâha transportat fins a la col¡laboraciĂł amb Vox no ĂŠs lâedat, ni tan sols lâantipatia per Pedro SĂĄnchez i Podem. El vehicle ĂŠs lâespanyolisme excloent, convertit en hostilitat fòbica contra lâindependentisme catalĂ , contra el catalanisme, contra la llengua i la identitat catalanes. Ăs el fervor per lâarticle 155 i la visiĂł dels sobiranistes com a âbojosâ, i lâ”ÂĄA por ellos!”… el cas de RamĂłn Tamames no tĂŠ res dâĂşnic. SĂłn molts els personatges pĂşblics que han fet el mateix trajecte des de la ultraesquerra, o lâanarquisme, o el comunisme, o el socialisme, o el liberalisme, o la democrĂ cia cristiana, o el que sigui, fins a lâespanyolisme dâextrema dretaâ. El catalĂ , una qĂźestiĂł de drets SĂ piguen, doncs, que dimarts que ve assistirem a un nou assalt contra el catalĂ en seu parlamentĂ ria. Tant ĂŠs que, com diu avui Josep Maria MuĂąoz, el catalĂ sigui una llengua minoritĂ ria dins el seu propi domini lingĂźĂstic i que visqui en una persistent asimetria de drets que estableix el marc jurĂdic espanyol, una asimetria que es resumeix en una llengua dâobligat coneixement i una que no cal esmentar ni pel seu nom a la ConstituciĂł. I, com diu MuĂąoz, âaixò ĂŠs una gran anomalia democrĂ tica, incompatible amb el mĂłn dâavui, que sap que no pot seguir negant-se a reconèixer els drets de les minoriesâ. Informa:ARA.CAT (16-III-2023)
