RUFI√ĀN NO POT SER ROCA 2.0

“Rufi√°n no pot ser Roca 2.0 ”
¬ęSi ERC vol liderar el proc√©s ha d’explicar quina √©s la seva an√†lisi, fins on est√† disposada a arribar i amb quins costos i quina sortida transitable proposa. Encara que no sigui cosa de 18 mesos¬Ľ
( FERRAN CASAS )
El primer debat d’investidura de Pedro S√°nchez, fracassat per culpa de la deixadesa, l’egoisme i la improvisaci√≥ del PSOE i Podem, ha certificat que Espanya no necessita ni Laura Borr√†s ni Albano Dante Fachin per bloquejar-se i jugar a la vora de l’abisme. Ja ho pot fer tota sola per m√©s que el republic√† Gabriel Rufi√°n o Bildu ho intentin evitar per barrar el pas a la dreta, que amb Vox incorporada pot pujar al poder si hi ha noves eleccions. I ha certificat tamb√© com ERC i JxCat tenen una aproximaci√≥ diferent de la pol√≠tica espanyola, tal com els passa amb el moment pel qual transita l’independentisme, bloquejat com a moviment malgrat la bona voluntat que hi posen personalitats com Llu√≠s Llach o els intents del Consell per la Rep√ļblica.

Vaig escriure la setmana passada que del Congr√©s, del debat que havia de venir i dels que vindran, els independentistes no en podien esperar res de bo. I si, com van fer abans i despr√©s de la moci√≥ de censura i tamb√© durant la campanya electoral, alimenten expectatives corren un seri√≥s risc d’augmentar la frustraci√≥ de les desanimades bases independentistes. Pod√≠em pensar tots plegats, perqu√® era l’esquema anterior, que tenir la clau de la governabilitat, els vots que decanten majories a Espanya, condiciona les decisions estrat√®giques del consell de ministres.

Aix√≤ era aix√≠ quan, als 90 o la d√®cada dels 2000, en un context de bipartidisme, CiU pactava amb Gonz√°lez o Aznar o quan ERC i ICV ho feien amb Zapatero. Per√≤ no ara. El proc√©s sobiranista, la repressi√≥ i el 155 han cavat una trinxera molt fonda i, sobretot, ara ja no es tracta de seure a parlar de desdoblar carreteres, dels topalls de l’IRPF, de com blindar l’escola en catal√† o distribuir els recursos per acollir els menors no acompanyats.

No pot fer de Miquel Roca

D’aix√≤ se n’ha de parlar i √©s important, m√©s encara quan no hi ha una agenda independentista malgrat que la sent√®ncia del Suprem √©s a tocar, i tampoc horitz√≥ de sortida. Per√≤ resoldre aquests problemes i situar-los a l’agenda d’un futur govern espanyol no resol el que m√©s catalans ha mobilitzat mai: el proc√©s. El llist√≥ est√† alt i el PSOE, el PP i Cs han solemnitzat -i Podem no ha tingut m√©s remei que doblegar-se a la seva exig√®ncia acceptant el “lideratge” de S√°nchez sobre aix√≤ si governen junts- que la sobirania nacional i el “respecte” a la seva llei √©s innegociable. De refer√®ndum i d’amnisties, ni parlar-ne.

Aix√≠ doncs, Gabriel Rufi√°n no podr√† fer, ni que ho volgu√©s i li permetessin, de Miquel Roca. I el bloqueig que busca Laura Borr√†s amb el “no a tot” est√† condemnat a ser merament simb√≤lic, m√©s encara des del grup mixt. Els grans partits espanyols estan disposats a assumir el cost del bloqueig, la repetici√≥ d’eleccions i governs en funcions d√®bils parlament√†riament abans d’acceptar que Espanya pugui deixar de ser una.

Una altra cosa √©s la utilitat que, en clau catalana, tingui una estrat√®gia de m√† estesa a Madrid, i singularment a l’esquerra espanyola. Per ara, les enquestes ens diuen -√©s el cas del darrer CEO- que, malgrat la persistent flamarada de les xarxes, ERC creix. M√©s que fer-ho sumant independentistes del morro fort, ho fa integrant els qui encara no ho s√≥n per√≤ que volen canvis o b√© que abandonen l’espai de l’antiga Converg√®ncia o dels comuns. S√≥n, en qualsevol cas, votants disposats a acabar al “s√≠”. Tamb√© ens diuen que JxCat -que t√© dirigents i l√≠ders d’opini√≥ que blasmen l'”ampliar la base”, talment com si l’independentisme an√©s sobrat- i la CUP no n’incorporen de nous i lluiten amb la formaci√≥ d’Oriol Junqueras pels del bloc sobiranista.

Cal habilitat

Rufi√°n no podr√† fer, amb √®xit, de Miquel Roca per√≤ t√© espai per, si √©s h√†bil, intentar que m√©s catalans travessin el riu i transitin del federalisme a l’independentisme. En un context de desorientaci√≥ republicana, ERC ha fortificat posicions i s’ha situat en un espai central. No √©s un t√≤pic dir que la base del partit s’ha ampliat m√©s que la de l’independentisme. Ho ha fet mentre el prestigi del Govern del qual forma part baixa (un 40,5% l’aprova i al Bar√≤metre de primavera era el 48%) i gr√†cies tamb√© a jugar la carta emocional donant un oport√ļ protagonisme a Junqueras, que segueix sent de llarg el l√≠der m√©s valorat segons el CEO, en les dues darreres campanyes electorals.

Per√≤ t√© el repte que tot aix√≤ valgui per alguna cosa, que serveixi per avan√ßar cap a la Rep√ļblica. I que tingui sentit m√©s enll√† de guanyar eleccions i acumular poder institucional si no hi ha pactes antinatura que li ho impedeixin, com a l’Ajuntament i la Diputaci√≥ de Barcelona. ERC pot aspirar, com va fer Artur Mas amb el pacte fiscal o la consulta del 9-N, a ser qui lideri el moviment i faci “la proposta”. I aix√≤, tant si la milit√†ncia mant√© l’exig√®ncia que sempre l’ha caracteritzada com si no ho fa, posa deures a la direcci√≥ nacional, que hauria de ser molt m√©s concreta al congr√©s de la tardor del que ho va ser a la confer√®ncia nacional de fa un any quan va acceptar nombroses esmenes per satisfer tothom.

M√©s enll√† d’endre√ßar la casa sense q√ľestionar els lideratges de Junqueras i Rovira, els republicans no poden cometre l’error de ser ambigus escudant-se en el bloqueig del proc√©s i en les contradiccions i inconcrecions de la resta. Per m√©s que els efectes de la repressi√≥ es facin notar, si volen liderar el proc√©s han d’explicar clarament quina √©s la seva an√†lisi, fins on estan disposats a arribar ells i fins on pensen que est√† disposat a fer-ho el conjunt del pa√≠s, quins costos es poden i volen assumir, i quina sortida transitable proposen. Encara que no sigui cosa de 18 mesos.

Informa:NACIODIGITAl.CAT (27-7-2019)

450 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: