S’ACTIVA EL CONSELL QUE DONA VEU A LA CATALUNYA EXTERIOR

( JORDI ALEMANY )

El 27 de juliol el govern va aprovar la creació del Consell de la Catalunya Exterior (CCE) amb el compromís de posar-lo en funcionament abans d’acabar l’any, i aquest dimecres, l’endemà d’una primera sessió de presentació interna, se’n farà una d’institucional a la Generalitat que suposarà el tret de sortida a l’òrgan que vol implicar la comunitat catalana de l’exterior en les polítiques públiques. Ja sigui atenent i ampliant les demandes de serveis, detectant noves comunitats, fent funcions d’assessorament, proposant accions a l’exterior o col·laborant en la projecció de la imatge internacional, entre altres tasques que ja es començaran a definir en aquest primer ple, en què s’establiran els principals reptes i el procediment de treball.

La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, explica que el CCE era un dels objectius pels quals es va crear la direcció general i que els permet tenir recursos i evidenciar que una de les potes de l’acció del departament havia de ser la comunitat de mig milió de catalans a l’exterior, de la qual ella tenia una bona “radiografia”, ja que n’havia format part deu anys, en part com a delegada del govern als Estats Units.

Explica que havien existit altres òrgans molt burocràtics o no prou representatius i, per això, el CEE no va destinat només als casals, sinó també “a les comunitats virtuals”, i s’hi conviden entitats “significatives en l’articulació del que passa a fora”, com l’ANC, la Plataforma per la Llengua i Òmnium, entre d’altres, per “ser més omnicomprensius”. Funcionarà amb grups de treball continuats, té vocalies de tots els departaments, d’entitats i institucions, del municipalisme i representants de les comunitats catalanes, que s’han dividit en les d’Europa, l’Amèrica del Sud, l’Amèrica del Nord i la resta del món.

La creació del CCE és el primer dels cinc grans eixos que el departament desenvoluparà durant el 2022, aprofitant que el pressupost creixerà un 28%. Tots estan interrelacionats, ja que el consell ha de servir per desenvolupar el segon eix: augmentar la cartera de serveis perquè sigui útil mentre són fora, en matèria de llengua i cultura, entre d’altres, o per poder-la oferir quan venen a Catalunya, a més de colònies per als infants i el carnet de biblioteques, que ja s’ofereixen. Ho articularan a través de les demandes que els arribaran des del consell, però també de les delegacions a l’exterior i del que vagin pensant als diversos departaments. El tercer eix serà pensar “com es poden modernitzar alguns casals catalans” per tenir poder d’atracció canviant el model de subvencions i donant premis per incentivar determinades activitats o beques, o perquè tinguin persones alliberades, explica Alsina. El quart eix és l’elaboració d’un mapa del talent català a l’exterior, no perquè retorni, sinó per oferir oportunitats a distància, incorporar aquestes persones a les polítiques de la Generalitat o construir projectes en xarxa com a catalans al món. I el darrer serà el foment de la col·laboració publicoprivada per a l’acció exterior.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (20-XII-2021)

145 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: