SÁNCHEZ ANUNCIA QUE ELS INDULTS ARRIBARAN AQUEST DIMARTS: ” NO HI HA MOMENT MÉS PROPICI “

(ORIOL MARCH )
La coreografia es va posar en marxa fa unes setmanes per encarrilar la concessió dels indults ha viscut aquest dilluns el penúltim episodi abans de la concessió de la mesura de gràcia als líders polítics condemnats per l’1-O. L’ha protagonitzat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, des del Gran Teatre del Liceu. Davant de 300 persones, sense presència del Govern i enmig de fortes mesures de seguretat per les protestes convocades a l’exterior, Sánchez ha anunciat que demà dimarts s’aprovaran els indults. Dins del recinte s’han escoltat veus crítiques amb la decisió, tot i que han estat ràpidament silenciades per l’organització. “No hi ha un moment més propici que aquest”, ha ressaltat el líder del PSOE, que ha defensat “arrencar el camí” per recuperar la “convivència” i també la “normalitat”. “El moment és ara”, ha justificat.

Sánchez ha parlat des de l’escenari del Liceu amb tres banderes al darrere: l’espanyola, l’europea i també la catalana. Símbol del “retrobament” que ha vingut a proclamar, segons el títol de la conferència, que també incloïa aquest concepte: “Un projecte de futur per tota Espanya”. A l’acte hi han assistit destacats representants de les elits barcelonines i una nodrida delegació d’alts càrrecs socialistes. El màxim dirigent del PSOE també ha indicat que la pandèmia li ha fet variar la perspectiva, en la mesura que s’ha de posar en valor la “vida”. “Per posar-se d’acord, algú ha de fer el primer pas”, ha remarcat el president del govern espanyol, que ha reivindicat el “respecte” de la “unió” que, segons ell, necessiten les relacions entre Catalunya i Espanya.

El president del govern espanyol ha ressaltat que els indults són “legals” -malgrat les proclames de la dreta- i ha assenyalat que no pretén que els presos reneguin dels seus ideals. “Ho farien els qui estan en contra dels indults, si fossin empresonats?”, s’ha preguntat Sánchez. La mesura de gràcia, ha defensat, no és tant un gest cap als presos, sinó cap als seus votants. “És un missatge per als milers de persones que els han fet costat”, ha ressaltat el líder del PSOE, que ha apuntat que amb la decisió se sumen “milions de persones” a la causa de la “convivència”. “No estic d’acord amb qui soté que és més útil per la convivència tenir-los més anys a la presó”, ha apuntat.

Amb un vers de Miquel Martí i Pol -“Som on som”- com a fil conductor del discurs, que ha llegit en dues pantalles de televisió repartides per la sala, Sánchez ha desgranat en mitja hora els motius per indultar els presos i per esbossar -sense cap mesura concreta- una agenda del “retrobament” un cop els condemnats, que van assumir les “conseqüències” -a diferència, s’entén, dels exiliats- surtin dels centres penitenciaris. Ha volgut acabar amb paraules en català: “Catalans, us estimem”. També ha indicat que no entén una “nova Espanya” sense tenir Catalunya “al capdavant”.

L’únic moment de certa tensió en el moment de pronunciar la conferència ha arribat quan una persona ha entrat a l’auditori amb una estelada i una bandera d’Arran -col·lectiu juvenil vinculat a la CUP- per protestar contra Sánchez. L’escena ha durat tan sols un minut, el lapse durant el qual s’han escoltat càntics a favor de la independència i a favor de la “terra lliure” per part de la persona que s’ha saltat el cordó. Qui no ha participat de l’acte ha estat el Govern, que ha declinat enviar-hi qualsevol representant, ni tampoc els membres de la majoria independentista del Parlament, que va rebutjar la invitació tramesa per part de la Moncloa.

Coreografia de la Moncloa per inclinar la balança a favor dels indults

Les últimes setmanes han estat fonamentals per entendre per què s’ha arribat a la mesura de gràcia. El 7 de juny, per exemple, Oriol Junqueras publicava un article al diari Ara i també a La Sexta en què avalava els indults i rebutjava la via unilateral. El suport als indults per part de l’establishment -des del Cercle d’Economia fins al president de la CEOE, Antonio Garamendi-, sumat a posicionaments eclesiàstics comprensius amb la mesura, ha acabat de fer tombar la balança. El PSOE ha passat de defensar el 155 la tardor del 2017 i d’apostar pel compliment “íntegre” de les condemnes a indultar els condemnats per sedició, una decisió que la dreta recorrerà davant del Suprem, en concret davant la sala tercera del tribunal.

Segons va avançar aquest diumenge el diari El País, els indults -que han de ser individuals per cadascun dels presos- es justificaran amb l’argument del “foment de la convivència”. El més probable és que només es commutin les penes de presó, no les d’inhabilitació, de manera que cap dels condemnats podria ocupar un càrrec públic fins a finals d’aquesta dècada. La mesura de gràcia no inclou els exiliats ni els encausats en les múltiples carpetes judicials obertes pels fets de la tardor del 2017, inclosa la causa al Tribunal de Comptes que amenaça amb una fiança milionària per a alts càrrecs que ni tan sols tenien responsabilitats de Govern en el moment del referèndum de l’1-O.

La conferència de Sánchez ha arribat tan sols unes hores abans que el Consell d’Europa aprovi un informe que demana l’alliberament dels presos i la retirada de les euroordres. Redactada pel diputat socialista letó Boriss Cilevics, que ha fet una investigació de més d’un any sobre el terreny, la resolució reclama a Espanya que “indulti o alliberi” els presos independentistes i que retiri les peticions d’extradició contra Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica. Ja va ser aprovada pel Comitè d’Afers Legals del Consell d’Europa a principis de juny i ara és el torn de l’Assemblea Parlamentària, formada per 324 membres de 47 països. El text també demana reformar el delicte de sedició -pendent al Congrés- per evitar penes “desproporcionades”.

Amb l’aprovació dels indults es desencadenaran dues fases més del desgel entre l’Estat i la Generalitat. La primera fita serà la reunió a la Moncloa entre els presidents Pere Aragonès i Sánchez, que fa dues setmanes van mantenir una conversa telefònica de quaranta minuts en la qual van apostar pel “diàleg” com a sortida a la situació política. Puigdemont, amb qui Aragonès es va citar divendres passat a Waterloo, reclama parlar de “negociació”. El president, en tot cas, ha posat damunt la taula recuperar la Declaració de Pedralbes per reprendre les converses amb la Moncloa. La segona gran fita que es desbloquejarà les properes setmanes és la reunió de la taula de diàleg, inactiva des de la trobada fundacional a la Moncloa el 26 de febrer del 2020.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (21-6-2021)

47 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: