SÁNCHEZ APROVA ELS SEUS PRESSUPOSTOS AMB L’INDEPENDENTISME DIVIDIT

(NICOLAS TOMÀS)

S’ha repetit el mateix guió que l’any passat. Aquest dijous, el Congrés dels Diputats ha donat llum verda als pressupostos de l’Estat per al 2022, els segons de Pedro Sánchez, després d’acords d’última hora amb l’aliança de la investidura. El mateix guió a nivell espanyol i també a nivell català: l’independentisme s’ha tornat a dividir, amb ERC i el PDeCAT a favor i Junts per Catalunya i la CUP en contra. Els dos socis han anat finalment per separat, malgrat la voluntat de coordinació pactada per a la investidura de Pere Aragonès. Sobre la taula s’han posat assumptes com la llengua catalana o el compliment de les inversions a Catalunya. Ara els comptes espanyols s’enviaran al Senat per a la seva tramitació. No estan previstos sobresalts i, per tant, entraran en vigor el pròxim 1 de gener. Tot un impuls per a Pedro Sánchez a l’hora d’encarar la segona meitat de la legislatura.

Els pressupostos són expansius, gràcies a la flexibilitat que atorguen Brussel·les i els fons europeus (40.000 milions el 2022), i La Moncloa els situa en el marc d’una “recuperació justa”. Els nous comptes públics han comptat amb 188 vots a favor, exactament els mateixos que van obtenir l’any passat. Hi han votat a favor el PSOE, Unidas Podemos, ERC, el PDeCAT, el PNB, EH Bildu, Més País, Compromís, Nova Canàries, el PRC, Terol Existeix. En contra ho han fet el PP, Vox, Ciutadans, Junts per Catalunya, la CUP, Navarra Suma i Coalició Canària. El diputat del BNG s’ha abstingut.

La qüestió de la llengua ha estat nuclear, mentre es produïen atacs com el de la immersió. ERC va començar la negociació acordant que establiria els termes de la futura llei audiovisual estatal, i els ha acabat fixant: una quota el 6% per a català, euskera i gallec. També ha aconseguit, de la mà d’EH Bildu i el BNG, un fons de 10,5 milions d’eurs per a les produccions audiovisuals en llengües cooficials. Els republicans també han pactat elevar les inversions a Catalunya del 17,2% inicial al 19% establert per la disposició addicional tercera de l’Estatut i la resolució dels problemes d’execució. En canvi, no se n’han sortit amb el traspàs de la comissaria de Via Laietana per a la seva conversió en espai de memòria, però sí que han fet retirar la inversió que hi tenien prevista per a l’any que ve. Per la seva part, el PDeCAT ha pactat que entitats sense ànim de lucre que presten serveis socials o cooperen amb la sanitat pública puguin rebre diners dels fons europeus Next Generation.

Molt diferent ha anat amb Junts per Catalunya. L’únic que ha aconseguit, un fons covid, ha estat amb el vot en contra del govern espanyol, que ha intentat vetar-ho i que avisa que no l’executarà. Van començar la tramitació amb una actitud diferent però van acabar trobant-se un mur al davant. Aquest dimecres, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, confirmava el no de la seva formació. La diputada denunciava que el pactisme del PSOE és “fum”. I enviava una advertència al conjunt de l’independentisme, especialment als seus socis de la Generalitat: “Estem retrocedint i no ens podem permetre tornar-nos a equivocar”.

La CUP directament va rebutjar asseure’s amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, per a establir negociacions. De forma reiterada, els anticapitalistes han recordat que no es donaven les condicions perquè el govern espanyol no plantejava polítiques prou “valentes”, tant pel que fa a l’àmbit social com a la resolució del conflicte polític.

Un cop esmenades i avalades cadascuna de les seccions pel Congrés dels Diputats, ara els pressupostos de l’Estat s’envien al Senat per a continuar la seva tramitació. És previsible que s’hi introdeixi algun canvi. Per aquest motiu, el Congrés s’haurà de tornar a reunir a finals de desembre i així poder entrar en vigor a partir de l’1 de gener.
Els bascos, a la seva

Si l’independentisme català s’ha fracturat en els pressupostos de l’Estat, no ho ha fet el nacionalisme basc. Tant EH Bildu com el PNB hi han votat a favor. L’esquerra abertzale ho ha fet després de tancar un acord amb el govern espanyol. Entre altres coses han pactat que les mesures de l’escut social –com la prohibició de desnonaments sense alternativa habitacional o l’ajornament en el pagamenent del lloguer per a persones en situació de vulnerabilitat– tingui caràcter permanent de llei. Els jeltzales, en canvi, encara estan a l’espera de tancar acords en la tramitació dels comptes al Senat. Però tot i així han tirat pel dret.

63 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: