SÁNCHEZ APROVA FINALMENT LA LLEI DE MEMÒRIA, QUE L’INDEPENDENTISME VEU “CURTA “

S’ha endarrerit més del previst. Primer, pel revés del CGPJ, que va rebregar la norma i polemitzar sobre l’apologia del franquisme. Després, per la crisi de govern, perquè el projecte el coordinava l’exvicepresidenta Carmen Calvo i ara ha recaigut en Félix Bolaños, nou ministre de la Presidència. Però finalment és una realitat: el Consell de Ministres d’aquest dimarts ha donat llum verda a la nova llei de memòria democràtica, que entre altres coses hauria de permetre la dissolució de la Fundación Francisco Franco, la resignificació del Valle de los Caídos, l’impuls de les exhumacions o la creació d’una fiscalia de sala per a la investigació de violacions de drets humans. Ara serà enviada per a la seva tramitació al Congrés i el Senat, catorze anys després de la primera llei de memòria històrica del govern Zapatero. Això sí, els grups que l’haurien d’aprovar la veuen insuficient, començant pels independentistes.

Ara fa tot just un parell de mesos, el Consell General del Poder Judicial, el màxim òrgan de govern dels jutges, va destrossar la nova llei de memòria democràtica en el seu informe. L’òrgan de govern dels jutges va concloure que no es podia tancar la Fundació Francisco Franco simplement per fer apologia del franquisme. Era, es desprenia del document, “llibertat d’expressió” si no constitueix un menyspreu o humiliació de les víctimes. Ara el govern espanyol hi ha fet unes petites modificacions, sense afectar l’esperit de la llei.

Així, la nova llei de memòria democràtica estableix l’extinció de les fundacions, com el cas de la FNFF, que enalteixin dirigents de la dictadura i que ho facin “amb menyspreu” de les víctimes del cop d’estat del 36, la guerra civil o la dictadura franquista. Un cop llegit l’informe del CGPJ, s’especifica que es considera apologia del franquisme aquells actes i discursos que “enalteixin el cop d’Estat i la dictadura o enalteixin els seus dirigents, amb menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes del cop d’estat, de la guerra o del franquisme”. La llei manté, doncs, la persecució de l’apologia del franquisme.

Un altre aspecte troncal és l’ampliació del concepte de víctima del franquisme. Incorporarà també les “persones que van patir privacions de llibertat, detencions arbitràries, tortures o maltractaments a conseqüència de la guerra, la lluita sindical i activitats d’oposició a la dictadura”.

S’extingirà la Fundación Nacional Francisco Franco i també la Fundación de la Santa Cruz del Valle de los Vaídos. Es fa derogant el decret de 1957 que atorgava a aquesta entitat l’administració del lloc així com el conveni entre la fundació i l’Abadia Benedictina de Silos. Amb la nova llei de memòria democràtica, el Valle de los Caídos, ja sense el dictador enterrat, serà “resignificat”. Caldrà aprovar un nou decret que estableixi l’organització, funcionament i règim patrimonial del complex, que s’haurà de negociar amb l’Església. En aquest interval, serà gestionat per Patrimoni Nacional. No se sap què passarà amb la creu gegantina que corona el Valle de los Caídos –s’elaborarà un projecte més endavant–, però sí que José Antonio Primo de Rivera també serà exhumat del lloc preeminent que té a la basílica. Els monjos hauran de fer les maletes.

Per altra banda, i recollint els suggeriments del Consell Fiscal, la nova norma inclou una modificació de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal per a crear una nova figura de fiscal de sala encarregada d’investigar violacions de drets humans i del dret internacional humanitari entre els anys 1936 i 1978. Les entitats demanaven que cobrís tota la Transició. Entre les seves funcions hi haurà la recerca de víctimes, en coordinació amb altres administracions competents. En qualsevol cas, la reparació serà “històrica i moral”, però no hi haurà responsabilitat patrimonial de l’Estat ni indemnitzacions.

Altres aspectes recollits per la llei. Es declararan il·legítims tots els tribunals excepcionals i nul·les totes les sentències polítiques de la guerra civil i la dictadura. El dia 8 de maig serà el dia de record dels exiliats i el 31 d’octubre el dia de totes les víctimes del cop d’estat la guerra civil i la dictadura. En paraules de Bolaños, “l’Estat tindrà la responsabilitat de buscar les persones desaparegudes” i per això es crearà un banc nacional d’ADN per ajudar en aquesta recerca. També s’inclourà la memòria democràtica en el contingut curricular d’ESO, Batxillerat i formació professional. I es retiraran les distincions i títols atorgats pel dictador.

La nova llei contempla un règim sancionador, amb multes que van des dels 200 euros per a les faltes lleus fins als 250.000 euros per als comportaments “molt greus”. En aquest últim apartat, Bolaños ha posat l’exemple de destrossar una fossa comuna. El ministre de la Presidència ha remarcat que permetrà investigar els crims del franquisme, malgrat que hi ha dos topalls: la prescripció dels delictes i la irretroactivitat de la legislació.

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha defensat que calia millorar la llei del 2007 després de les observacions fetes per associacions memorialistes i organismes internacionals, com el relator de Nacions Unides, per a fer-la “homologable” a altres països europeus, com Alemanya. El que fa la nova norma, ha defensat, és “posar les víctimes al centre de l’acció política”. Es basa en quatre principis: “Veritat, justícia, reparació i deure de memòria”.
Insuficient per a independentistes

Malgrat tot, els grups que hi haurien de donar suport al Congrés dels Diputats ja han expressat la seva disconformitat. És el cas d’ERC, que a dia d’avui no garanteix que l’aprovin en tramitació parlamentària. El portaveu republicà Gabriel Rufián ha denunciat que la nova norma “es queda curta” i que no restaura drets: “No n’hi ha prou amb aixecar fosses, cal retornar el patrimoni moral i econòmic a les famílies republicanes represaliades pel franquisme”. En la mateixa línia, el cupaire Albert Botran ha dit que és “molt insuficient” i que quedat”molt per sota” de la seves expectatives pel que fa a la “construcció d’una memòria antifeixista i democràtica”. Míriam Nogueras, portaveu de Junts, ha criticat que “el franquisme continua institucionalitzat a l’Estat i mentre seguim formant part de l’Estat Espanyol i donant-li estabilitat, ens ho faran (i trauran) tot”. I ha afegit: “O reparem l’Estat espanyol o construïm l’Estat català”.

El ministre Bolaños s’ha mostrat “obert a millorar la llei” en la tramitació parlamentària, si els grups decideixen presentar aportacions que aconsegueixin un consens més gran. “És una llei que hauria de comptar amb la unanimitat del Congrés; ningú hauria d’estar-hi en contra”, ha assegurat mirant cap a la bancada de la dreta.
El PP i Vox, en contra

Era d’esperar l’oposició furibunda de l’extrema dreta de Vox. Alguns dels seus dirigents han reivindicat en el passat el cop d’estat del 18 de juliol. També Santiago Abascal ha assegurat en diverses ocasions que el govern de Sánchez és “el pitjor en 80 anys”, incloent-hi els de la dictadura. I aquest dilluns, el portaveu del Comitè d’Acció Política de la formació ultra, Jorge Buxadé, avisava que rebutjarien “qualsevol tipus de veritat oficial”. Buxadé denunciava que “cap Parlament ni cap Govern té dret a dir de forma coactiva o totalitària el que és veritat o el que és mentida”.

Però Pablo Casado també continua en la mateixa dinàmica dialèctica que l’extrema dreta. Ahir el cap de l’oposició i líder estatal del PP insistia que derogaria la nova llei de memòria democràtica si arribava al govern i la substituiria per una “llei de concòrdia”. En el mateix acte, davant del silenci de Casado, l’exministre d’UCD i exvicepresident de Vox, Ignacio Camuñas, proclamava que “el 1936 no va haver-hi un cop d’Estat”. I reblava el clau: “La República va ser la responsable de la Guerra Civil”.
Informa:ELNACIONAL.CAT (20-VII-2021)

52 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: