(   JOSÉ ANTICH   )

Diuen orgullosos els que practiquen el rugbi que, per dur que sembli, ĂŠs un esport noble i d’evasiĂł. Els que no l’acostumem a seguir i no l’entenem, nomĂŠs visualitzem com un grup de fornits atletes es llancen a sobre del que porta aquella pilota ovalada. Però la finalitat del joc no ĂŠs la de bloquejar l’oponent, sinĂł la d’escapar-te d’ell per arribar a la zona de marca. Inevitablement, el contrari farĂ  tot el possible perquè això no arribi a succeir utilitzant el placatge.

Doncs bĂŠ, ara que comença la legislatura a Espanya estem assistint per part de Pedro SĂĄnchez a una acciĂł clara de bloqueig de l’independentisme, tambĂŠ anomenada pels no esportistes “ninguneo“. La composiciĂł de les meses del CongrĂŠs i del Senat porta aquest segell: acord de PSOE i Podemos, pas endavant i menysteniment de tots els altres fins a assegurar-se la majoria de la Mesa de la Cambra. Com que SĂĄnchez sap que PP i Cs no pactaran res amb independentistes i nacionalistes, per a què ha d’asseure’s ell a negociar?

És aviat per saber com vol abordar el PSOE la legislatura espanyola, però hi ha indicis que serĂ  molt diferent dels mesos en què SĂĄnchez va ser a la Moncloa desprĂŠs de la mociĂł de censura i que mĂŠs aviat pot acabar assemblant-se a les segones legislatures d’Aznar i Zapatero, quan ambdĂłs van renunciar a qualsevol acord substantiu. L’independentisme ha d’estar preparat per a aquest moment ja que els quinze diputats d’ERC i els set de JxCat sĂłn, separats o junts, una ròtula de 22 escons gens menyspreable. La inèrcia del PSOE serĂ  decantar-se cap a Podemos o Ciutadans i nomĂŠs en condicions excepcionals acudir a ERC. Què Ês qui, pel nombre de parlamentaris, ĂŠs aritmèticament mĂŠs important.

SĂĄnchez això ho sap fer a la perfecciĂł i els moviments de Meritxell Batet i Manuel Cruz, dues peces del PSC a les presidències del CongrĂŠs i del Senat, acabaran formant part d’un hĂ bil moviment de bloqueig de les autoritats catalanes per disposar d’una visualitzaciĂł diferent del camp de joc, amb la incorporaciĂł permanent i en lloc preferent de dues autoritats espanyoles que sĂłn catalanes. Els presidents de les dues cambres legislatives espanyoles van per davant del president de la Generalitat. Això sempre ha estat aixĂ­, però a diferència del que succeirĂ  a partir d’ara, mai no hi eren. Ara serĂ  diferent i Batet i Cruz aniran per davant de Torra. Riurem.