SÁNCHEZ, CAMPIÓ DE LES MATEMÀTIQUES: COMUNS I SOCIALISTES MÉS REPRESENTATS A LA TAULA QUE ELS INDEPES

“Els números ocults de la taula de diàleg”.
(DAVID GONZÄLEZ )
Anem al gra. Ja em perdonareu si us avorreixo amb les xifres, però ja que el dataisme, és a dir, el culte a la dada, numèric (això no ha canviat des de Galileu) és el que es porta ara com a caixa d’eines de qualsevol disciplina, també a l’anàlisi política i el periodisme, sotmetré la renascuda taula de diàleg entre els governs d’Espanya i Catalunya a aquesta nova ciència, ultimíssim paradigma, pel que sembla, de l’objectivitat més pura.

En les últimes eleccions catalanes, celebrades el 14 de febrer passat, i segons els resultats definitius, el PSC, el partit de Salvador Illa i referent català del PSOE de Pedro Sánchez, va ser la primera força en nombre de diputats i percentatge de vot vàlid ―que és el que es tradueix (o no) en escons― un 23,03%. El va seguir ERC, el partit d’Oriol Junqueras i el president Pere Aragonès, amb un 21,30%. En Comú Podem, referent a Catalunya de Podemos, va ser sisena força, amb un 6,87% dels vots. Sent aquests tres els espais polítics presents a la reunió de Palau de dimarts passat, la primera conseqüència és que la taula de diàleg de Sánchez i Aragonès representa només la meitat dels votants catalans de les últimes eleccions al Parlament: per ser exactes, un 51,20%, que és pràcticament tant o tan poc com el 51,11% dels vots obtinguts pel conjunt dels partits independentistes.

És a dir: la legitimitat de la taula de diàleg, en termes de representació política, amb el 51% dels vots, és la mateixa que es nega al bloc independentista per dur a terme el seu programa. Amb la diferència que el bloc participat per les forces del govern espanyol ―PSOE/PSC i Podemos/En Comú― pot imposar les seves polítiques i propostes de solució al conflicte i l’altre bloc no. A Sánchez comencen a sortir-li els números amb un tripartit 3.0 (socialistes, ERC i comuns) que, quin dubte hi ha, voldria traslladar algun dia de la taula de diàleg al Govern de la Generalitat. Però aquesta és encara una pantalla en construcció.

La legitimitat de la taula de diàleg, amb el 51% dels vots, és la mateixa que es nega al bloc independentista per dur a terme el seu programa

Seguim amb les dades. El que hem apuntat, que la taula només representa la meitat dels votants, és així perquè la tercera força al 14-F i soci d’ERC al Govern, Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, Laura Borràs ―candidata efectiva― i Jordi Sànchez, amb un 20,07% dels vots, va quedar fora de la Taula. Com se sap, el motiu va ser el rebuig ―el vet i/o gest d’autoritat, com preferiu― del president Aragonès davant dels noms proposats per Junts per assistir a la reunió, 3 dels quals no eren membres del Govern. És obvi que Pedro Sánchez no hauria estat a la Generalitat dimarts ―va dubtar fins a l’últim moment― si a la taula s’haguessin assegut els indultats Sànchez i Turull. A Junqueras ja el va vetar el juny. Sigui com sigui, la segona conseqüència, és que, sense Junts, la taula de diàleg només representa una altra meitat, la meitat del govern de Catalunya. I la tercera és que l’independentisme, només present en ella a través d’ERC, està francament en minoria. Vegem fins a quin punt.

Partint de la base que PSC, ERC i comuns reuneixen el 51,20% dels vots, els partits no independentistes representen el 68,39% del bloc del diàleg davant el 41,60% dels partidaris de l’amnistia, el referèndum i la independència ―de tot el paquet―. De nou, cal reconèixer que Sánchez és un campió de les matemàtiques. El que no va poder aconseguir a les urnes, frustrar una majoria independentista, ho ha assolit a la taula de diàleg, on l’independentisme està en minoria davant socialistes i comuns. La foto amb Sánchez assegut uns instants a la taula amb les delegacions, subratlla la golejada: 7 membres del govern espanyol i 3 del català, inclosos els presidents. O sigui, una taula “de govern a govern” més que coixa i desequilibrada encara que a la mesura dels interessos de Sánchez, qui, segons El País, no s’hi anava a seure però va accedir ―com volia Aragonès― en veure com de bé rutllaven les coses a Palau.

Sánchez és un campió de les matemàtiques. El que no va poder aconseguir a les urnes, frustrar una majoria independentista, ho ha assolit a la taula de diàleg, on l’independentisme és en minoria davant socialistes i comuns

Però encara hi ha més. Amb la llum del dataisme sempre es pot anar més enllà darrere la veritat nua, neta de tot prejudici. A les últimes eleccions al Parlament, els partits independentistes van aconseguir per primera vegada creuar el Rubicó del 50% dels vots vàlids, com ja hem apuntat, un 51,11%. És la suma final del percentatge obtingut per ERC (21,30%), JxCat (20,07%), CUP (6,68%), que formen la majoria en el Parlament, amb 74 dels 135 escons, i tres forces que van quedar fora de la Cambra: PDeCAT (2,72%), FNC (0,18%) i PNC (0,16%). Ergo, vet aquí la quarta conseqüència, no només l’independentisme està en minoria a la taula de diàleg, sinó que el partit que el representa, ERC, també ho està en el conjunt de l’independentisme. La primera dada queda evidenciada en la relació socialistes-comuns versus ERC a la taula, com ja s’ha apuntat. La segona es dedueix del pes electoral d’ERC en el conjunt del bloc independentista: encara que és l’opció amb més suports només va reunir un 41,67% de tots els vots d’aquesta orientació. La resta del pastís electoral independentista a les urnes se’l van repartir Junts (39,26%), CUP (13,06%), PDeCAT (5,32%), FNC (0,35%) i PNC (0,31%) Per tant, un 58,33% dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya que van votar independentista està fora de la taula de diàleg. En aquest bloc d’absents hi ha el 39,26% que ho va fer per Junts, el segon partit del Govern, i el 13,06% que va apostar per la CUP, el tercer que conforma la majoria al Parlament i dona suport a l’Executiu.

I si es llegeixen aquests números en clau d’estratègia independentista, els que queden fora són els partits més reticents o obertament contraris a la taula, que, ves per on, són majoritaris al bloc electoral independentista, Junts i la CUP, amb un 52,32%, davant el 41,67% d’ERC. A tot estirar, un 52,32% davant el 47,30% si sumem al d’ERC el percentatge dels extraparlamentaris PDeCAT i PNC, mutació de l’antiga Convergència i la seva escissió, partidaris del diàleg sí o sí.

Un 58,33% dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya que van votar independentista està fora de la taula de diàleg

La taula de diàleg ha obrat el miracle de girar com un mitjó la majoria parlamentària sorgida de les últimes eleccions: els independentistes (74 de 135) hi negocien amb els 33 diputats d’ERC davant els 41 del PSC i els comuns. Amb aquesta relació de forces, no s’ha de ser un Einstein per preveure quin pot ser el resultat del diàleg, la negociació i l’acord. Ara com ara, l’acord que tot això es faci sine die. La taula de diàleg no només és una màquina de devaluació del conflicte sinó de neutralització de la força política i parlamentària de l’independentisme en el moment en què compta amb més suports. Bravo per Pedro Sánchez i la seva quadratura del cercle. Quant als altres, els convindria repassar els números abans de la propera topada.
Informa:ELNACIONAL.CAT (20-IX-2021)

54 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: