SÁNCHEZ EMMORDASSA MÉS QUE RAJOY

( PERE MARTÍ )
Promesa. L’esperit de Jorge Fernández Díaz continua viu. Una de les seves obres magnes com a ministre d’Interior, la llei de seguretat ciutadana, coneguda per ‘llei mordassa’, compleix cinc anys de vigència. Quan fou aprovada es desfermà una onada de protestes de l’esquerra espanyola, perquè la llei retalla drets bàsics com ara la llibertat d’expressió o de manifestació, dóna a les forces de seguretat de l’estat més impunitat de la que ja tenien normalment i permet les devolucions ‘en calent’ dels immigrants. La llei en substituïa una altra que no era pas cap prodigi de llibertats, la llei Corcuera, la de ‘la puntada de peu a la porta’, aprovada el 1992, però la de Fernández Díaz la supera del punt de vista involutiu.

Durant el debat de la llei al congrés espanyol, el socialista Antonio Trevin va advertir que la llei convertia Espanya en un estat policíac, mentre el cor del 15-M, conegut amb el nom de ‘la Solfónica’, era desallotjat de la tribuna d’espectadors perquè cantava ‘Do you hear the people sing’ d’Els Miserables. No consta que cap dels membres del cor sigui avui ministre, però podria tenir un càrrec al govern espanyol de coalició que van signar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias el 12 de novembre de 2019 i que incloïa promeses com ara la derogació de la llei. Una promesa que ja era a la llista de propostes de Sánchez per a la moció de censura contra Mariano Rajoy del primer de juny de 2018, que va triomfar gràcies als vots de l’esquerra i de l’independentisme català, basc i gallec.

Però la promesa, com tantes altres, s’ha esvaït. El govern del PSOE i Podem no ha derogat la llei sinó que l’ha utilitzada més vegades que el govern de Rajoy durant els tres anys i mig que va governar amb la llei en vigor. Concretament, l’ha aplicada un 42% més, amb l’excusa de l’estat d’alarma decretat durant la crisi del coronavirus. Entre el 14 de març, dia que es va decretar l’estat d’alarma, i el primer de juny, que és el darrer dia que el Ministeri d’Interior té dades, de propostes de multa n’hi hagué 1.089.197. Això vol dir un augment del 42% en comparació amb les 765.416 que s’havien imposat entre el 2015 i el 2018. Les multes s’han disparat amb la crisi del coronavirus, però això no es pot fer servir d’excusa perquè Pedro Sánchez fa dos anys que governa, dels quals un i mig en coalició amb Podem, la formació sorgida del 15-M que va organitzar les protestes més dures contra la llei.

La llei mordassa sumada a l’estat d’alarma ha obert la porta als cossos i forces de seguretat de l’estat a augmentar les actuacions a Catalunya menystenint les competències en seguretat ciutadana que corresponen als Mossos d’Esquadra, que són, en teoria, una policia integral. Durant l’estat d’alarma la policia espanyola i la Guàrdia Civil van imposar 4.405 multes, majoritàriament a Barcelona i Girona. També van fer 67 detencions. La major part de sancions, 141.382, les van posar els Mossos o les policies locals, però el segrest de les competències d’Interior va ser aprofitat clarament pels cossos estatals per recuperar actuacions que no els corresponien estatutàriament, amb l’aval entusiàstic del ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska. Aquestes xifres demostren que el govern espanyol menteix quan diu que no es van segrestar competències durant l’estat d’alarma.

L’estat d’alarma ja s’ha aixecat, però la llei mordassa continua vigent, sense que ni el PSOE ni Podem hagin fet un calendari per a derogar-la, malgrat que és una llei qüestionada per les organitzacions internacionals de drets humans. Aprofitant el cinquè aniversari, Amnistia Internacional ha presentat 142.000 signatures per demanar que sigui derogada, però Grande-Marlaska ja va dir a l’abril que l’article que considera falta greu la desobediència als cossos i forces de seguretat de l’estat no es tocarà. El Tribunal Constitucional espanyol tampoc no sembla que tingui pressa a pronunciar-se sobre un recurs presentat precisament pel PSOE, quan era a l’oposició. Un tribunal que es pot reunir en vint-i-quatre hores per anul·lar un referèndum no troba el moment de manifestar-se sobre una llei que vulnera els drets humans i les llibertats democràtiques. Cap sorpresa.

Informa:VILAWEB.CAT (2-7-202)

113 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: