SÁNCHEZ I IGLESIAS, DOS ULTRANACIONALISTES ESPANYOLS

“Mantenella, no emmendalla ”
“Han instrumentalitzat la crisi com varen fer amb els seus partits: per controlar el poder i imposar la seva idea d’Espanya”

( RAMON COTARELO )
Conec en Pedro SĂĄnchez i tinc la pitjor opiniĂł d’ell, encara que no tan dolenta com la que tinc de Pablo Iglesias, a qui tambĂŠ conec. Suposo que a ells els deu passar el mateix amb mi. Aquestes coses sovint sĂłn recĂ­proques. Però com que aquest article el signo jo, reflecteix les meves opinions.

Qui hagi seguit els complicats viaranys de l’aliança entre els dos personatges es deu haver sorprès de la dificultat del procĂŠs. Els ha costat dos anys fer el que haurien d’haver fet el desembre de 2017. Dos anys de picabaralles on cadascĂş va intentar desfer-se de l’altre sense aconseguir-ho. Dos anys que van mostrar el fracĂ s de les estratègies respectives: la d’Iglesias, arribar al “sorpasso” i derrotar definitivament la traĂŻdora socialdemocrĂ cia en nom d’un comunisme rejovenit; la de SĂĄnchez, mantenir l’hegemonia de la socialdemocrĂ cia pura i incontaminada amb qualsevol brutĂ­cia radical.

Finalment, amb el valuĂłs suport d’ERC, tots dos van fer possible el que teòricament no ho era. Tots dos es van obstinar a fer-ho possible perquè van descobrir que tenien moltes mĂŠs coses en comĂş del que pensaven. Tots dos sĂłn narcisistes i cĂ­nics. Cap d’ells creu de veritat allò que predica i tenen una concepciĂł instrumentista dels seus partits i programes. El partit, la ideologia, estan al servei de llurs projectes i ambicions personals.


I per damunt de tot, els dos sĂłn profunds patriotes, nacionalistes espanyols de cap a peus.

El nacionalisme espanyol de SĂĄnchez ĂŠs palès i ho ha estat sempre. Va iniciar una campanya electoral cridant “mĂŠs Espanya!”, va posar la bandera borbònica a la tomba de CĂĄrdenas a MĂŠxic i la de Machado a Cotlliure, accepta la monarquia franquista (a la que diu “republicana”), l’exèrcit i l’esglĂŠsia franquistes i el seu enemic principal ĂŠs l’independentisme catalĂ , que ataca amb falsedats i mentides com la resta de la pĂşrria espanyolista de PP, C’s, VOX i els col¡laboracionistes catalans.

El nacionalisme d’Iglesias tĂŠ una punta mĂŠs sibil¡lina perquè ha d’amagar les seves veritables arrels. Però surten sempre, com quan promet la constituciĂł espanyola “per Espanya”, declara que se sent orgullĂłs de ser espanyol o mira de distingir el seu veritable patriotisme del dels falsos patriotes que porten els diners a Suissa. Aquest “veritable” patriotisme es basa, diu, en una tradiciĂł espanyola liberal i d’esquerres que, grĂ cies a ell, tornarĂ  a nĂŠixer. Però això ĂŠs fals. L’Ăşnica pĂ tria espanyola ĂŠs la que es manifesta amb la monarquia corrupta, un exèrcit que nomĂŠs serveix de policia per reprimir la poblaciĂł, una esglĂŠsia contrĂ ria al poble i una oligarquia que l’explota i mantĂŠ el col¡lectiu de parĂ sits. No hi ha una altra pĂ tria espanyola.

Per això tots dos han vist la crisi del coronavirus com una oportunitat per enfortir el nacionalisme espanyol. Han instrumentalitzat la crisi com varen fer amb els seus partits: per controlar el poder i imposar la seva idea d’Espanya, la de sempre, l’Espanya centralitzada al servei d’una oligarquia semifeudal bĂ sicament castellana: el patriotisme que abasta des d’un imperi on mai es va posar el sol als Ăşltims de Filipinas, alfa i omega del geni esparracat d’Espanya.

Ja ĂŠs evident que la gestiĂł de la crisi sanitĂ ria ha estat un desastre de dimensions planetĂ ries, gairebĂŠ criminal. NomĂŠs cal pensar en el ja inevitable enfonsament del turisme aquest estiu, el 14% del PIB d’Espanya. Ja nomĂŠs queda aturar aquest estĂşpid disbarat patriòtic i reconduir la crisi a un terreny mĂŠs prĂ ctic. Però això suposaria reconèixer l’error comès i l’orgull espanyol no ho farĂ  mai. Mantenella y no enmendalla. AixĂ­ es va destruir un imperi; aixĂ­ han destruĂŻt el que restava d’un Estat.

Tots dos personatges d’aquesta faula han reaccionat de la mateixa manera: ignorant la catĂ strofe provocada per la seva incompetència però cadascĂş a la seva manera. SĂĄnchez, ocupant la televisiĂł per fer un discurs buit però necessari des del punt de vista dels seus assessors d’imatge, una colla d’endollats sense cap idea del que fan. Iglesias, concentrant-se als aspectes socials (polĂ­tiques “valentes”) del seu programa, avui perfectament inĂştils, per no reconèixer el desastre on tots dos han fotut el paĂ­s.

I tot per llur catalanofòbia.

Informa:ELMON.CAT (25-3-2020)

220 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: