SÁNCHEZ INDULTA ELS PRESOS PERÒ ELS MANTÉ INHABILITATS

Fa 1.345 dies que els primers presos polítics van entrar a la presó. Han passat més de tres anys i mig. Però per fi obtindran la llibertat. El mateix Pedro Sánchez ho va anunciar ahir, parlant de nous temps en la política catalana i espanyola, i tornarà a comparéixer avui. A proposta del Ministeri de Justícia, el Consell de Ministres d’aquest dimarts ha tirat pel dret i ha aprovat els nou indults parcials als presos polítics independentistes. La mesura de gràcia arriba després que el president espanyol i tot el seu govern hagin dedicat les últimes setmanes a preparar al terreny, amb la cirereta del president espanyol al Gran Teatre del Liceu. I després que hagin obtingut l’aval tant del nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, com de l’exvicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras, així com del món econòmic, empresarial i fins i tot eclesiàstic. Ara falta la firma del rei Felip VI, la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat i la liquidació de penes del Tribunal Suprem perquè s’obrin les presons.

El Consell de Ministres s’ha allargat més del normal, gairebé quatre hores i mitja. Són nou indults parcials, com estava previst, per a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Joaquim Forn. Els decrets eliminen la resta de les penes de presó tant pel delicte de sedició com pel de malversació, però mantenen les inhabilitacions. La mesura de gràcia afecta només els nou presos polítics, però no els dirigents a l’exili, que no han estat enjudiciats i per tant no han estat condemnats judicialment. Tampoc els consellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, que ja han complert les penes d’inhabilitació. Els indults també són “reversibles” si es “reincideix” en un període que va dels tres als sis anys.

Es tracta de nou expedients individualitzats, cadascun amb els seus arguments, però per sobre de tot el govern espanyol subratlla la “utilitat pública” que comporta, un dels arguments que la legislació posa damunt la taula per a concedir la mesura de gràcia. Fonts del Tribunal Suprem asseguren que no demoraran el seu tràmit de liquidació de penes.

I ara es podrien revocar? Tal com ja ha anunciat l’extrema dreta, s’espera ara un recurs contra els indults per part de Vox, que va ser part en el judici del procés. No obstant això, molts juristes qüestionen que puguin prosperar per la manca de legitimitat de la formació de Santiago Abascal. En canvi, per a l’independentisme és una mesura que es queda curta i insteix en l’amnistia.
Terreny preparat

La concessió dels indults arriba tan sols deu dies després de la manifestació de la triple dreta a la plaça de Colón, emulant novament la de febrer del 2019 contra la taula de diàleg. Com la de fa dos anys, va ser capitalitzada per l’extrema dreta de Vox, i amb una participació encara menor: la meitat. En paral·lel, la campanya de recollida de signatures contra la mesura de gràcia iniciada pel PP, emulant les taules contra l’Estatut, també queda lluny de les firmes que va aconseguir en la iniciativa original. Tot plegat, una pista d’aterratge per a Pedro Sánchez, que també té pendent la reforma de la sedició. També com queda la situació del president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili, que evidencia discrepàncies dins el propi govern espanyol.

Un dia abans fins i tot que es conegués el veredicte contrari del Tribunal Suprem, el passat 25 de maig, Pedro Sánchez hi va aplanar el camí des de Brussel·les, assegurant fins a quatre vegades que “la venjança o la revenja” no es troben entre els “valors constitucionals” que ell defensa. Des de llavors, s’ha prodigat en la seva “pedagogia” sobre els indults, malgrat la revolta d’alguns barons i de la vella guàrdia socialista, que ha aconseguit sufocar. Preguntat sobre el cost polític de l’operació, el president del govern espanyol responia que “el cost seria deixar les coses enquistades”.

Des de La Moncloa també esperaven algun gest de la banda catalana, que va arribar el dilluns 7 de juny, aprofitant la coincidència dels presidents Aragonès i Sánchez en un acte a Foment del Treball. Pocs instants abans de l’esdeveniment, Oriol Junqueras remetia una carta al diari Ara i LaSexta avalant la mesura de gràcia i prioritzant la via negociada a la unilateral. Va ser ben rebut pel govern central. Hores després, era l’exministre i actual cap de l’oposició al Parlament, Salvador Illa, era qui assenyalava el camí: “S’han de donar els indults”.

Aquest dilluns, des del Gran Teatre del Liceu, a la Rambla de Barcelona, Pedro Sánchez va oficialitzar-ho en un acte amb tres-cents convidats de la “societat civil catalana”, sobretot del món empresarial i de l’òrbita socialista i dels comuns. “Algú ha de fer el primer pas. Demà podem canviar la vida de nou persones i esperem que comencem a canviar la història”, va defensar el president del govern espanyol des de l’escenari. “Traiem nou presos, però sumem milions de persones a la convivència”, insistia.
L’alè d’Europa al clatell

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va debatre i aprovar aquest dilluns un informe que impugna de facto tot el judici del procés al Tribunal Suprem. Malgrat les maniobres dels grups parlamentaris espanyols, la resolució aprovada reclama la posada en llibertat dels presos polítics i la fi de la persecució dels exiliats, amb la retirada de les ordres europees de detenció. Ha estat la primera valoració política del judici que s’aborda en profunditat en una institució d’àmbit europeu, tan important que les associacions de jutges espanyols s’han posat nervioses. Aquesta moció se suma al posicionament d’altres organismes, com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, i entitats de drets humans com Amnistia Internacional.
Valoracions polítiques del Suprem

Els indults es concedeixen, com en moltes ocasions, amb informes en contra. Tant el de la Fiscalia com el del Tribunal Suprem. En el cas del jutge Manuel Marchena, era especialment demolidor, entrant fins i tot en el terreny de les valoracions polítiques. El tribunal sentenciador feia servir termes com “autoindult”, perquè els condemnats són dirigents de partits polítics que “garanteixen l’estabilitat del govern espanyol cridat a l’exercici del dret de gràcia”. Per altra banda, defensava la “proporcionalitat” de les penes imposades, que arriben fins als 13 anys, i remarcava que no s’havien “penedit”.
Informa:ELNACIONAL.CAT (22-6-2021)

81 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: