SÁNCHEZ, MÉS A LA VORA DEL 155 QUE DEL DIÀLEG AMB CATALUNYA

“El cap d’Iglesia si el cop de Marxena:així s`ha bloquejat Espanya amb Catalunya ”
( NICOLÀS TOMÀS )

Des de fora pot costar d’entendre què passa. Des de l’entorn de Pedro Sánchez expliquen el moment actual, el bloqueig de les negociacions per a la investidura, recorrent a una partida d’escacs: “Qualsevol que sàpiga una mica d’escacs sap que amb qualsevol moviment, per petit que sigui, es pot desestabilitzar el tauler de joc i desactivar l’estratègia de l’altre”. A Moncloa recorden que “l’Iván és aqui el jugador d’escacs”. Es refereixen a Iván Redondo, cap de gabinet i principal estratega del dirigent socialista. L’últim moviment ha estat oferir ministres “tècnics” a Unidas Podemos, una oferta que han tornat a rebutjar. Els moviments del candidat a la investidura, però, també han deixat al descobert què és el que ho paralitza tot: Catalunya.

En una primera aproximació, el problema és el cap de Pablo Iglesias, com s’ha vist en aquesta setmana de negociacions presencials i telefòniques, que no han aportat cap avenç, sinó més aviat tot el contrari. El secretari general d’Unidas Podemos continua reclamant una presència, sense “vetos”, de membres de la seva formació. És el seu salvavides després de dues debacles electorals en un mes. Però els socialistes limiten la presència a perfils “tècnics”, el mínim polítics possibles, i ho fan amb la boca petita. La realitat és que la desconfiança entre els dos dirigents és molt considerable. S’ha demostrat públicament en una nova setmana de retrets i filtracions per debilitar la posició de l’adversari. No hi ha sintonia personal. La consulta de Podemos, que els socialistes consideren induïda, no ajuda en res.


Tots contra Catalunya

Però el principal obstacle no acaba de ser tampoc el nom de Pablo Iglesias, sinó la pròpia presència d’Unidas Podemos. La limitació de perfils tècnics té una explicació: a pocs mesos de la conformació del nou govern arribarà la sentència del Tribunal Suprem sobre el cas 1-O. Per això altres noms, com el de l’exlíder dels comuns, Xavier Domènech, que apareixia en diverses travesses de la capital de l’Estat com a possible ministre independent de l’órbita podemita, també són tatxats per la Moncloa. El candidat a la investidura vol assegurar-se un govern cohesionat internament, sense veus discordants sobre Catalunya. “És una qüestió d’Estat”, insisteixen des de Moncloa. I veuen sobretot en Iglesias, però també en altres membres del seu entorn, algú capaç de fer implosionar el nou gabinet aprofitant aquestes circumstàncies. O capaç de desmarcar-se amb discurs propi.

Del Pedro Sánchez de la moció de censura i de la campanya electoral, que ho apostava tot a la carta del diàleg amb l’independentisme, sembla quedar-ne ben poca cosa. En els últims dies no ha parat d’insistir en un govern “que no depengui dels independentistes” i s’ha escudat en les diferències amb Unidas Podemos sobre Catalunya per a rebutjar un govern de coalició. Pel camí, Pablo Iglesias s’ha compromès a renunciar al dret a l’autodeterminació per a resoldre el conflicte polític si entra a l’executiu. Està disposat a sacrificar el referèndum a canvi de la cadira al Consell de Ministres. Però per als socialistes no ha estat suficient i van encara més enllà. “Si els independentistes ho tornen a fer, Unidas Podemos donarà suport al govern en l’aplicació, que no desitjo, del 155? Estaria en un govern que donés suport al 155?”, li preguntava el mateix Sánchez aquest dijous en una entrevista a TVE. Avui el líder socialista està més a prop del 155 que del diàleg.

Per si faltaven elements, també hi ha un altre factor rellevant: el calendari. Sens dubte, no serà el mateix el debat d’investidura el juliol que el setembre, després d’una nova Diada reivindicativa a Barcelona i amb la sentència de l’1-O a punt de sortir del forn a Madrid. És per això que Sánchez tracta de jugar-ho tot a la carta de juliol. Sap que necessitarà de les abstencions com a mínim d’Esquerra Republicana, que passades les vacances d’estiu, amb un ambient més caldejat, tindran un preu molt més elevat que no pas ara.

Ara per ara, hi ha un candidat a la investidura i debat d’investidura convocat en poc més d’una setmana, però falten els vots per a fer tirar endavant la investidura. Espanya està paralitzada per Catalunya, un cop més. No ha calgut que l’independentisme vingui a Madrid a “bloquejar-ho tot”, com defensaven alguns sectors del sobiranisme. Ja s’ha bloquejat ella sola. Dels moviments en la partida d’escacs entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias dels propers dies pot dependre tot. Anirà en funció de si algú dels dos està disposat a cedir terreny i sacrificar alguns dels seus peons.
Informa:ELNACIONAL.CAT (15-7-2019)

216 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: