SÁNCHEZ PRIORITZA LA UNITAT D’ESPANYA A LA SALUT DELS CIUTADANS

“Virus per a tothom ”
Sánchez ha prioritzat la unitat d’Espanya a la salut dels ciutadans, impulsant una recentralització que no atura el virus

( PERE MARTÍ ) I
Alarma. Les imatges dels transports públics plens per a anar a treballar un dilluns al matí són la millor prova del fracàs de l’estat d’alarma decretat pel govern del PSOE dissabte al vespre. Un estat d’alarma que prioritza la centralització de competències a l’eficàcia sanitària en la lluita contra el coronavirus. El principi de subsidiarietat estableix que com més a prop dels ciutadans hi ha l’administració que presta un servei, més efectiva és a l’hora de prestar-lo. El govern espanyol ha optat per la via contrària: s’ha embolicat amb la bandera espanyola per tapar el seu fracàs en la gestió i ha criminalitzat qui no es posi sota les seves ordres. Mentrestant, l’estat espanyol ja és el quart del món amb casos detectats de coronavirus, darrere la Xina, Itàlia i l’Iran. Ja ha superat Corea del Sud i el nombre de casos nous creix més que no a l’Iran.

En vista d’aquest desastre, Pedro Sánchez s’ha tret la màscara de dialogant que s’havia posat després de les eleccions del 10-N i ha recuperat la seva cara tradicional, la jacobina, per gestionar una crisi en què fa prevaler la unitat d’Espanya a la salut dels ciutadans. La reacció jacobina del PSOE no és nova. Després del cop d’estat del 23-F va passar igual. D’aquella crisi democràtica en va sortir la LOAPA, la fi de la diferenciació entre autonomies històriques i de règim comú. Allò que s’anomenà ‘cafè per a tothom’. Tot i que ara la crisi és sanitària, el patró és el mateix: en aquest cas seria ‘virus per a tothom’. La decisió de segrestar les competències de Sanitat i Interior no respon a un intent de millorar l’eficàcia de la lluita contra el coronavirus, sinó a la necessitat de controlar els territoris. El Ministeri de Sanitat ha informat a les 13.00 de 9.191 casos a tot l’estat espanyol, 4.165 dels quals a la comunitat de Madrid, gairebé la meitat. Negar-se a tancar Madrid –cosa que es va fer a Milà– respon a un criteri polític, no pas sanitari, de mantenir una falsa normalitat a la capital espanyola, tot i ser el principal irradiador del virus, com ha denunciat aquest cap de setmana la Generalitat Valenciana, governada pels socialistes.

L’altre argument per a justificar la recentralització de competències és que el virus no entén en territoris. Aquesta tesi contrasta amb el tancament de fronteres anunciat per Alemanya i Portugal i al qual avui s’ha afegit Espanya, parcialment, perquè encara falten ports i aeroports. L’argument ha durat menys de vint-i-quatre hores. La tesi de negar els territoris i fixar-se tan sols en els ciutadans també la fa servir el PSOE per al finançament. El seu argument és que no cotitzen territoris, sinó persones, i així perpetuen el dèficit fiscal de les comunitats que més paguen, com ara Catalunya, el País Valencià i les Illes. I ho amaguen sota la cantarella de la solidaritat.

L’elecció de quatre ministres del PSOE per a pilotar la crisi ha demostrat el paper secundari que hi té Podem, al govern espanyol, tot i que avala disciplinadament les mesures i fins i tot serveix als socialistes de coartada. I el fet que entre aquests quatre ministres hi hagi la de Defensa i no la d’Economia demostra el tarannà militarista que es vol donar a la crisi, en lloc de prioritzar les conseqüències econòmiques i socials, que tothom sap que seran desastroses. La imatge dels uniformats darrere els ministres d’Interior i de Defensa potser fa sentir confiança a un determinat tipus de ciutadà, com el de Vox, que ja ha aplaudit les mesures, però als demòcrates més aviat els duu mals records. No únicament pel llunyà 23-F, sinó també pel Primer d’Octubre, molt present a les retines dels ciutadans de Catalunya.

Tant l’escenificació com els missatges i les actuacions han anat destinats clarament a criminalitzar l’actuació del govern de la Generalitat, amb amenaces directes al president Quim Torra, a qui la ministra Margarita Robles va advertir que deixaria fora de l’activitat política si no acatava el 155 sanitari. Una amenaça greu, producte dels nervis que desperta que Catalunya tingui una gestió pròpia de la crisi del coronavirus, amb menys infectats i menys morts que la resta de l’estat espanyol, gràcies a mesures com el confinament d’Igualada i els controls dels Mossos a les carreteres i estacions de TGV. La petició de Torra de tancar Catalunya va irritar la Moncloa, però no va ser una petició política, com s’ha dit, sinó d’emergència sanitària. És la mateixa que va fer Francina Armengol, presidenta de les Illes, del mateix partit que Sánchez.

El problema és que si la fa Torra és fer política. En canvi, la recentralització d’Espanya és tècnica. El nacionalisme espanyol fa passar per tècniques les seves decisions polítiques. Es pot tancar Espanya però no Catalunya perquè seria reconèixer-ne el caràcter diferencial. L’objectiu del govern espanyol és evitar un altre 17-A, quan Catalunya va resoldre els atemptats de la Rambla i Cambrils sense ajut de l’estat espanyol, com si fos un estat independent. I faran tant com calgui perquè no torni a passar. Mentrestant, la corba del coronavirus s’enfila sense parar.

Informa:VILAWEB.CAT (17-3-2020)

144 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: