SÁNCHEZ REIVINDICA EL DIÀLEG DAVANT D’ARAGONÈS, PERÒ ESQUIVA L’ESPIONATGE

(JOAN SERRA i ORIOL MARCH )
Fa poc menys d’un any, Pedro Sánchez va arribar a la clausura de les jornades del Cercle d’Economia amb els indults a punt de sortir del forn i un anunci especialment simbòlic: que les mascaretes a l’exterior deixarien de ser obligatòries. En l’edició d’aquest 2022, però, el president del govern espanyol hi ha arribat en un context més delicat pel que fa a la relació amb Catalunya, enfangada per la gravetat del Catalangate un cop confirmat l’espionatge a Pere Aragonès. Al principi de la intervenció, Sánchez ha fet una “declaració de principis” citant directament Aragonès en el qual ha posat de manifest la seva voluntat “ferma” de mantenir el camí del “diàleg, l’acord i la negociació” per tal que els ciutadans no visquin en societats “fracturades”. En cap moment hi ha hagut cap referència, ni explícita ni implícita, a l’espionatge.

El viatge de Sánchez a Barcelona coincideix en el moment més enverinat de la relació entre la Generalitat i la Moncloa de tota la legislatura arran del Catalangate. Poc abans de la intervenció del president espanyol davant del Cercle, Aragonès li ha exigit des dels micròfons de Catalunya Ràdio que reveli qui va ordenar espiar-lo. En una trobada breu abans de l’acte amb Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, el president li ha demanat veure’s cara a cara perquè la situació és “greu”. El dirigent d’ERC va rebre amb enuig que la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, assenyalés davant la comissió de secrets oficials que formava part dels espiats amb autorització judicial, com també l’entorn de Carles Puigdemont. Poc deprés de la revelació, Aragonès va considerar “inajornable” l’assumpció de responsabilitats.

El president del govern espanyol ha brandat el suport de l’Estat a l’electrificació de la planta de Seat a Martorell, al projecte de supercomputació a Barcelona i al Corredor Mediterrani. “En definitiva, crec que el diàleg, la convivència, la política del retrobament que hem abonat entre el govern espanyol i la Generalitat està donant fruit per propiciar que els catalans superin els terribles efectes de la pandèmia, consolidin la recuperació i creïn llocs de treball. Aquest és el nostre propòsit”, ha remarcat el líder del PSOE, acompanyat de ministres com Miquel Iceta, José Manuel Albares i Raquel Sánchez. Els dos últims han participat prèviament en les jornades del Cercle.

Sánchez, fins ara, ha mantingut un perifl baix davant l’escàndol generat per la vigilància telemàtica dels dirigents independentistes. La setmana passada, en la sessió de control al Congrés dels Diputats, va defensar la feina del CNI -tot i que la continuïtat de la seva directora ha estat qüestionada- i va esquivar assumir responsabilitats. Quan la ministra de Defensa, Margarita Robles, va justificar l’espionatge a la cúpula del procés, Sánchez va mostrar-se partidari de la seva continuïtat malgrat la petició de dimissió unànime de l’independentisme i la incomoditat manifesta d’Unides Podem. Robles, en una compareixença a la comissió de Defensa, va indicar que en la Constitució hi cap “tot” i va aprofitar per llançar retrets a Puigdemont per haver-se exiliat.

“Europa i els seus dirigents ens hem hagut d’enfrontar a crisis formidables”, ha remarcat Sánchez al principi de la seva intervenció, en referència a la presidència de Donald Trump, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), la pandèmia i ara la guerra a Ucraïna. “I tot això en només tres anys”, ha reflexionat el líder del PSOE. “Malgrat l’envergadura descomunal dels desafiaments, cada vegada que ens hem enfrontat a la disjuntiva de què fer, la Comissió i el Parlament Europeu sempre hem apostat per compartir sobirania, per unir-nos i no per dividir-nos”, ha ressaltat el president espanyol, que s’ha referit a la compra de vacunes i a l’enviament d’armament a Ucraïna per ajudar el país eslau a combatre la invasió russa.

Segons Sánchez, la identitat europea ja és “complementària” a la “patria espanyola” o a la “pàtria catalana”. Aquesta és una de les virtuts, ha dit, que pot exhibir Von der Leyen, a qui ha posat com a exemple dels beneficis de “feminitzar” la política. La presidenta de la Comissió Europea, en el discurs que ha pronunciat davant dels assistents a les jornades del Cercle d’Economia ha reivindicat la figura de Pau Casals, un dels catalans més universals de la història, com a referent antifeixista.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (5-6-2022)

71 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: