“Sánchez se’n va amb la cua entre cames ”
La visita llampec del president del govern espanyol a Barcelona topa amb el rebuig social i confirma la seva negativa a dialogar *** El Bloc rebutja la sentència i demana la llibertat dels presos *** Més per Mallorca també refusa la repressió contra l’independentisme
( PERE MARTÍ )
Gest. Pedro Sánchez volia fer un gest d’autoritat amb la seva visita llampec a Barcelona però el tret li ha sortit per la culata. Té el PP trepitjant-li els talons a les enquestes i necessitava una imatge de control de la situació, de fermesa. El president espanyol volia transmetre el suport a les forces de seguretat espanyola que han reprimit les manifestacions d’aquests dies i desautoritzar el president de la Generalitat, refusant de reunir-s’hi. Però la Moncloa no ha calculat bé l’impacte polític i social que podria tenir la seva visita. Les imatges del personal sanitari de l’hospital de Sant Pau demanant-li la llibertat dels presos polítics a la cara i la sortida de Sánchez d’amagatotis, per la porta del darrere, són la prova del seu fracàs.
Després d’això encara es veu més clar que és Sánchez qui no vol dialogar, no pas el president Torra, que li ha ofert d’aprofitar l’avinentesa per reunir-se. Sánchez ha tingut temps de telefonar a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també li ha demanat que es reunís amb Torra, i a la presidenta de la Diputació, Núria Marín, la seva virreina a Catalunya, amb permís de Teresa Cunillera. En canvi, no ha telefonat a Torra, que és la màxima autoritat de l’estat espanyol a Catalunya. Ara el president de la Generalitat ha fet seva la bandera del diàleg, perquè tothom ha vist que Sánchez no tenia gens d’interès a parlar-hi.
La coartada que el president de la Generalitat no ha condemnat la violència és falsa, perquè aquesta darrera setmana ho ha fet al parlament i en una compareixença extraordinària davant la televisió. Els fets desmenteixen el relat de la Moncloa. A Catalunya tothom sap que Torra no és un violent, per molt que insisteixin a criminalitzar-lo. Un dirigent d’un partit que no ha condemnat la violència policíaca d’aquests dies, ni la del Primer d’Octubre, ni –temps enrere– la dels GAL, no és ningú per a donar lliços sobre això. Sánchez no vol diàleg. Només parla amb els seus, o amb els qui pensen com ell sobre Catalunya: el PP, Cs i, amb matisos, Podem. Encara no ha citat cap partit català en la roda amb partits amb representació al congrés espanyol.
Mobilització social
La visita a Barcelona ha durat tres hores escasses i ha estat condicionada en tot moment per la pressió de la mobilització social, que l’ha forçat a canviar el recorregut i a evitar la seu de la delegació del govern espanyol, envoltada de gent convocada pel Tsunami Democràtic. La Moncloa diu que no hi havia pas d’anar. Però si una cosa no han pogut amagar són les protestes del personal de l’hospital de Sant Pau, on ni tan sols l’ha rebut la direcció del centre, que ha considerat que era una visita privada. Acompanyat del ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, responsable que quatre persones hagin perdut un ull en una setmana, Sánchez ha anat fins a l’habitació on hi ha un policia ferit, acompanyat de l’equip mèdic que se n’encarrega, i ha sortit per urgències, que és per on havia entrat, tot col·lapsant el servei. És a dir, ha hagut d’entrar per la porta del darrere perquè a l’entrada principal l’esperaven els manifestants, entre els quals Roger Espanyol, que va perdre un ull per la violència de la policia espanyola el primer d’octubre del 2017. A l’hospital, a més, hi ha ingressats cinc ferits per les agressions policíaques d’aquests dies, però Sánchez no els ha pas visitats.
Sánchez no venia a donar suport als ferits, sinó als ‘seus’ ferits, a la policia que ha enviat a Catalunya a reprimir les mobilitzacions. Ha fet com els presidents que tenen destacaments militars a l’estranger: donar moral a la tropa, després visitar els ferits i tornar ràpidament cap a casa. Ha anat a la prefectura superior de la policia espanyola, a la Via Laietana, que té l’honor d’haver estat el santuari de la tortura durant el franquisme i bona part de la transició; hi ha felicitat els comandaments que han aplicat la repressió dirigida per Grande-Marlaska, i se n’ha anat. No ha tingut ni el detall d’anar a visitar els Mossos d’Esquadra, que aquests dies fan la feina bruta al govern espanyol. No ha tingut ni cinc minuts per al cos de la policia catalana, que tant elogien ell i el seu ministre, perquè es posa a primera línia de foc contra el seu poble. El conseller Miquel Buch hauria de prendre nota d’aquest menyspreu institucional i reconsiderar l’actuació del seu departament, com més va més qüestionada. La policia espanyola no té prou efectius per a aturar les protestes que hi ha a Catalunya, segons que expliquen els seus sindicats, i sense l’actuació dels Mossos es trobarien desbordats.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (22-10-2019)
