SÁNCHEZ S’HA DE COMPROMETRE MÉS

“Sánchez s’ha de comprometre més ”
( JOSÉ ANTICH )

Primera sessió de la investidura de Pedro Sánchez i una conclusió després de més de 12 hores de debat al Congrés dels Diputats: cal fer un acte de fe tremend en el candidat a president del govern espanyol per confiar que les seves volàtils paraules tindran una traducció pràctica a l’altura de les excepcionals circumstàncies polítiques del moment. En això, crec que avui hi estarem tots d’acord, començant per aquells que, en coherència amb el rumb polític traçat des de Lledoners, més arrisquen en la jugada, Esquerra Republicana. Les paraules del seu portaveu a Madrid, Gabriel Rufián, assegurant taxativament que si no hi ha taula de diàleg no hi ha legislatura, supuren, en bona mesura, el dubte hamletià de qui no les té totes amb si.

Pedro Sánchez va ser mesquí amb els tretze vots decisius que li permetran la investidura. Va canviar la seva vestimenta de llop ferotge de l’independentisme fins fa tan sols quatre dies i va canviar en una mena de be disposat que les seves paraules el traguessin com més aviat millor del mal pas. El diàleg entre governs en aquestes condicions no serà una cosa fàcil i pot acabar sent una nova frustració, però no sembla el més intel·ligent no explorar si dona alguna cosa de si. Al candidat cal començar a exigir-li que dimarts, en la segona votació, sigui, almenys, molt més concret en aquesta qüestió, ja que l’únic objectiu de la mesa de diàleg per als independentistes ha de ser acordar un referèndum. Òbviament, som molt lluny, però a l’acord no s’arribarà només amb bones paraules.

Mentre això succeïa a Madrid i el front colpista es recreava especulant com es podia rebentar la investidura de Pedro Sánchez ―el canvi de vot de la canària Ana Oramas cap al no ha ajustat els números de la investidura en segona volta a 167 vots a favor i 165 en contra amb 18 abstencions― i furgava a la recerca d’un nou trànsfuga que empatés la votació, a Barcelona se celebrava el ple del Parlament de suport al president Quim Torra, inhabilitat per la Junta Electoral Central.

El primer moviment de la Cambra catalana va en la línia de la contundent defensa de les institucions del país i del rebuig absolut de la decisió de la JEC. La unitat independentista és un bon senyal, així com el fet que, en aquesta ocasió, els comuns i el PSC també hagin criticat la resolució de la JEC. És una molt àmplia majoria parlamentària de rebuig de la JEC que també cal llegir-la en clau de la investidura que es desenvolupava a 600 quilòmetres de distància.

És, per tant, una majoria conjuntural i caldrà veure quin grau de cohesió manté quan la JEC comuniqui la seva resolució a la Junta Electoral Provincial de Barcelona i aquesta al Parlament de Catalunya. Perquè el cessament com a diputat del president Torra amb més o menys virulència acabarà allà. Al ple de la Cambra catalana.
Informa:ELNACIONAL.CAT (5-1-2020)

135 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: