SÁNCHEZ TINDRÀ EL GARROT A PUNT PER SI CAL APLICAR UN NOU 155

“Allò que segur que no farà Sánchez ”
La retirada d’Iglesias deixa Sánchez sense excuses per a pactar amb Podem i dóna ales als independentistes partidaris d’investir-lo de franc
(  PERE MARTÍ   )
El 2 d’octubre de 2016 Pedro Sánchez va dimitir com a secretari general del PSOE després d’haver-se refusat a facilitar la investidura de Mariano Rajoy amb una abstenció. Un cop encapçalat per Susana Díaz, però sobretot avalat pels poders econòmics i mediàtics espanyols, el va fer saltar de la direcció del partit. El 29 d’octubre de 2016 Rajoy sortia investit gràcies a l’abstenció de 68 diputats del PSOE, que eren tots menys quinze, entre els quals hi havia bona part del PSC i el PSIB, a més de noms rellevants com ara Margarita Robles.

Els mateixos que no volien que el PSOE facilités la investidura de Rajoy l’any 2016, amb una votació contra natura, no volen que ara Sánchez governi amb Podem, perquè en sortiria un govern massa a l’esquerra i més partidari de la plurinacionalitat que no estan disposats a acceptar. Els poders fàctics han posat línies vermelles a Pedro Sánchez i aquest no està disposat que li tallin el cap per segona vegada. Per tant, ha fet tant com ha pogut per humiliar Podem i ha menystingut els independentistes durant tot l’esperpèntic procés de negociació de la investidura. No ha aconseguit l’abstenció del PP ni de Cs, l’opció preferida de l’establishment, però finalment ha aconseguit el cap de Pablo Iglesias, que podrà oferir amb safata a la CEOE. La decisió d’Iglesias deixa Sánchez sense excuses per a fer un govern de coalició, tot i que el dirigent del PSOE li ha advertit que serà ell el qui decidirà els ministres.

Iglesias s’ha immolat per la situació desesperada de Podem, que, en plena caiguda electoral, té pànic d’unes noves eleccions. Un pànic que també té l’independentisme, però per uns altres motius. L’independentisme majoritari no vol noves eleccions per la por que governi el tripartit PP, Cs i Vox. És aquesta por de l’extrema dreta la que va mobilitzar el vot cap a ERC i el PSC a les passades eleccions espanyoles, que va perjudicar les expectatives de Junts per Catalunya. Però ERC no vol jugar-se-la una segona vegada i veure’s superada pel PSC a Catalunya i, per tant, encreua els dits perquè finalment hi hagi acord entre el PSOE i Podem. En el cas de Junts, un acord d’aquestes característiques faria més digerible una abstenció que defensen el PDECat i els presos polítics. Els dirigents de Junts per Catalunya estan majoritàriament en favor del no, però només l’ha defensat a pit descobert el president Quim Torra.

Sánchez no oferirà a l’independentisme res que justifiqui el suport a la investidura o que l’hi faciliti amb una abstenció perquè sap que el té de franc. No solament no oferirà res sinó que cal veure què farà durant la pròxima legislatura si governa. La teoria del mal menor s’imposa entre l’independentisme, que ho fia tot a un diàleg incert sense agenda i amb línies vermelles que exclouen l’autodeterminació. Perquè Sánchez no ha dit què ofereix a Catalunya, però sí que ha deixat molt clar què no farà: acceptar un referèndum d’autodeterminació i reconèixer el caràcter polític dels presos. I si la resposta a la sentència del Suprem se surt d’allò que ell considera acceptable, tornarà a aplicar el 155.

Informa:VILAWEB.CAT (20-7-2019)

 

198 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: