SÁNCHEZ, UN IRRESPONSABLE: UN ABISME ARA MÉS GRAN ENTRE CATALUNYA I ESPANYA

“L’abisme”
( XEVI XIRGO )
“Em sem­bla que ni el desit­jat pacte PSOE-Podem pot escurçar la distància entre Cata­lu­nya i Espa­nya, que s’albira insal­va­ble ”
Si del debat de la no inves­ti­dura de Pedro Sánchez d’aquest dilluns en vaig sor­tir dece­but, els he de con­fes­sar que de la sessió d’ahir en vaig sor­tir per­plex. I començo a pen­sar que ni que hi hagi un pacte entre Pedro Sánchez i Pablo Igle­sias (el tan desit­jat pacte entre PSOE i Podem!) ser­virà de gaire res. Sánchez, dur i pre­po­tent com si tingués majo­ria abso­luta al Congrés (no se n’adona, que amb 123 dipu­tats, amb un 28% dels vots, la seva acti­tud no pot ser la que és?), no es va moure ni un mil·límetre i, lluny de fer cap gest diri­git a resol­dre la situ­ació política, encara es va dedi­car a alliçonar (si no a insul­tar) els dipu­tats de JxCat dient-los allò de “vostès són inútils per defen­sar la pros­pe­ri­tat i els drets del poble català”. Sánchez, ahir, va ser (va con­ti­nuar essent) un irres­pon­sa­ble. Tant que a l’hora de votar (ja és ben trist) només va acon­se­guir el sí dels seus 123 dipu­tats i el vot de l’únic dipu­tat del Par­tir Regi­o­na­lista Cànta­bre.
Un èxit, Pedro. 123+1. Començo a pen­sar (a témer, de fet) que a Pedro Sánchez tant li és. Que ha deci­dit no fer cap gest i dur-ho tot al límit, vore­jant el pre­ci­pici. Ni amb una ERC pre­dis­po­sada a tot, ni amb un Podem pre­dis­po­sat a tot, com li van dir tots dos grups par­la­men­ta­ris en les seves inter­ven­ci­ons, ha mogut fitxa. És un irres­pon­sa­ble. Ja no és qüestió de si l’inde­pen­den­tisme està divi­dit o no (que ho està); ni de si ERC i JxCat dis­cre­pen en si cal votar que no o abs­te­nir-se dijous vinent: el tema és l’immo­bi­lisme de Pedro Sánchez.
Just quan el PSOE té una opor­tu­ni­tat d’or per resol­dre (o encar­ri­lar, que no és ben bé el mateix) el con­flicte polític més gran que viu Espa­nya des de la reins­tau­ració de la democràcia, Sánchez deci­deix no només mirar cap a un altre cos­tat sinó actuar amb pre­potència i abo­car-ho tot a l’abisme, cap a un pre­ci­pici d’unes con­seqüències que a mi em sem­blen impre­vi­si­bles. Pro­ba­ble­ment l’inde­pen­den­tisme hi està abo­cat. Però algun dia algú s’haurà de pre­gun­tar també si aquells que des d’una posició de força hau­rien pogut con­tri­buir a resol­dre el con­flicte no es van limi­tar a fer-lo més gran.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (24-7-2019)

221 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: