A TV3 li interessa acontentar els majors de 60 anys amb Esport3, sense tenir els drets d’emissió de cap competició important, però dona com a perduts els majors de 6, la que hauria de ser l’audiència sobre la qual s’hauria de sustentar el futur de l’emissora. Per aquests últims, els hi ofereix una programació de segona categoria amb sèries ja vistes, d’altres de poca qualitat, quan no directament sense diàlegs per estalviar-se el cost del doblatge.

Així ho ha manifestat a Rac1, el director de la televisió pública catalana Vicent Sanchis a ‘El món a Rac1’ després d’un cara a cara amb el col·laborador i crític de televisió, Víctor Amela. Un duel on s’ha pogut lluir i exhibir la seva superioritat argumentativa i intel·lectual davant d’un Amela que s’havia preparat l’encontre recopilant els tòpics més tronats de l’espanyolisme contra la cadena i els seus professionals, descontextualitzant frases pronunciades per col·laboradors, malinterpretant enquestes del CAC i oferint mitges veritats, que Sanchis ha desmuntat una a una amb una facilitat esbalaïdora, deixant en evidència al pretès expert que deu haver agraït quan Jordi Bastè ha donat per acabat el debat i ha donat pas al nou director de TVE a Catalunya, Oriol Nolis.

Tornant al xoc de generacions en relació amb el consum televisiu plantejat per l’actual màxim dirigent de l’emissora pública, el tarannà analògic dels majors justificaria un canal temàtic esportiu, mentre la situació de nadius digitals dels menuts i adolescents, barraria el pas a potenciar-ne un de dirigit a ells. Malgrat les minses audiències d’Esport3, Sanchis creu que aquí hi entra la vocació de servei públic amb el qual va ser pensat TV3, mentre que en el dels segons, per aquests no cal ni fer un esforç en repensar el model caduc de l’actual Club Super3, perquè consumeixen tot el contingut a través de les plataformes de vídeo en demanda i Youtube.

En aquesta ocasió, almenys Sanchis s’ha abstingut de titllar “d’imbècils” als qui demanen un Club Super3 potent o el retorn del 3xl.net. Segons Sanchis, competir amb 8 canals juvenils més, integrats a aquests serveis de demanda, és impossible perquè copen tota l’oferta televisiva. El que no diu Sanchis és que tampoc competeixen pels drets d’emissió ni els resums de la Lliga, la Champions, l’Eurocopa o la Copa del Món, i només parlem de futbol, perquè en la resta d’esports, amb l’excepció de l’hoquei patins, el futbol sala o el handbol, la situació no és pas miillor. Malgrat aquesta situació de no tenir cap dret de res, això no els priva de tenir un canal tot el dia parlant-ne, aconseguint a canvi unes audiències irrisòries. Qui vol veure un canal d’esports, que no ofereix esports, només gent parlant d’esports?

Seguint aquest raonament, i potser amb més motiu, les ràdios són el principal motor de la informació esportiva en català, i l’audiència segueix les retransmissions de partits a través d’elles, ja sigui perquè la plataforma que els emet inclou Rac1 o Catalunya Ràdio a les seves opcions d’àudio o perquè el teleespectador abaixa el volum de la televisió i sintonitza la seva emissora preferida. En aquest sentit, aquestes empreses han apostat per la ràdio esportiva en català i han triomfat. perquè no troben cap mena de competència en les televisions. Si hom vol escoltar un matx en català, recorre a la ràdio.

Per què TV3 no copia aquest model radiofònic en el camp infantil? Ja que les plataformes no ho fan, no es fa fort en el nínxol de ser l’única televisió que ofereixi contingut infantil i juvenil en català? No acostaria aquesta opció, juntament amb un canal a Youtube i material audiovisual atractiu, als més joves? No es rejoveniria l’audiència i es captarien nous públics? Ningú a Sant Joan Despí veu que amb aquesta capitulació aboquen a les noves generacions a consumir producció en castellà i es corre el perill que deixin de considerar el català com un idioma per veure ficció? No han seguit milers de joves catalans, ‘Merlí’, ‘Les de l’hoquei’ o més enrere ‘Polseres vermelles’, per la televisió del menjador de casa o l’habitació? No serà que la diferència la marca el fet d’oferir unes propostes en llengua catalana, de qualitat, pensades i dirigides a aquest públic, i no l’actual graella formada per productes menors que en alguns casos són difícilment digeribles fins i tot per un nano de 6 anys?

La funció pública de Televisió de Catalunya també s’hauria de demostrar permetent que les noves generacions de catalans disposin d’un canal on puguin accedir a bones produccions, nacionals i internacionals, fetes en la seva llengua.

Convidar a Vicent Sanchis per allisar Víctor Amela és tot un espectacle radiofònic. Convidar-lo per parlar del futur de TV3, quan es troba a la rampa de sortida i és una figura molt qüestionada pels seus treballadors, és un error. Aquests, per cert, esperen que el nou plec de condicions per escollir el nou director, els hi porti un professional independent i de trajectòria.

El substitut de Sanchis sortirà per primera vegada mitjançant concurs públic i qui el designarà seran els membres del Consell de Govern de la CCMA, que hauran estat votats, també per primer cop, per majoria de dos terços del Parlament, sense opció, com ara, d’una segona votació en què la majoria absoluta era suficient.

Amb aquest canvi, la plantilla de la televisió esperen que l’escollit ja no sigui algú que únicament té experiència televisiva de tertulià, a més d’un breu pas per la direcció de Barça TV i sobretot, una trajectòria a l’ombra d’un partit polític, marcada pels seus anys a ‘El Observador’, fallida rèplica pujolista a ‘La Vanguardia’, la campanya permanent contra ERC i el govern des de les pàgines de l”Avui’ durant els 7 anys del tripartit o el seu pas per la fundació filoconvergent Catalunya Oberta.
Informa:RACOCATALA.CAT (15-VII-2021)