“SARDENYA ÉS LA REGIÓ D’ITÀLIA QUE MÉS S’HA MOBILITZAT PELS REPRESALIATS CATALANS “

“Sardenya és la regió d’Itàlia que més s’ha mobilitzat pels represaliats catalans”.

Esteve Campus (l’Alguer, 1956) és el president d’Òmnium Cultural a l’Alguer. L’entrevistem a propòsit de la visita que el president Carles Puigdemont va fer a la ciutat catalana de Sardenya el passat cap de setmana, la primera des que es troba a l’exili. Una visita marcada per la detenció sobtada que va patir i pel seu alliberament quasi immediat. Aprofitem, també, per parlar amb Esteve Campus sobre el context polític i nacional que es viu en aquesta ciutat catalana de l’illa de Sardenya.

(MANUEL LILLO )
–Primer de tot, quin és el seu vincle personal amb la catalanitat de l’Alguer? Per què es va implicar en aquesta qüestió?

–Jo vaig tindre un mestre, el Rafael Caria, que em va fer adherir-me a tot aquest moviment cultural als anys vuitanta. Des de fa quaranta anys que em sento a prop de la catalanitat de l’Alguer. I des del 2011 soc president de l’Òmnium Cultural de l’Alguer.

–En quin moment es va obrir la delegació d’Òmnium Cultural a l’Alguer?

–Cal remuntar-se al 1993. Aleshores es va fundar una entitat autònoma agermanada amb l’Òmnium Cultural del Principat, amb qui vam col·laborar des del principi, i encara ho continuem fent. Hem rebut visites, recentment, del vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, entre d’altres. Aquesta setmana també hi vindrà un membre de la junta nacional d’Òmnium. Les relacions amb Òmnium Cultural són constants.

–Quants socis té Òmnium Cultural a l’Alguer?

–En som uns cinquanta. No és una xifra dolenta, tenint en compte que la ciutat té uns 44.000 habitants.

–I quins tipus d’activitats fan?

–Tot va començar a finals dels anys noranta amb la iniciativa per l’alguerés a l’escola, anomenada Projecte Joan Palomba, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, de mestres, etc. Va ser una gran experiència. Després hem continuat amb noves iniciatives de promoció de la llengua: traduccions d’obres literàries, publicacions, materials de promoció lingüística … Tota mena d’activitats.

–Com són les seues relacions institucionals? Tenen bones relacions amb l’Ajuntament i amb la resta d’entitats públiques?

–Sí, la relació és constant amb totes les administracions. Sempre hem tingut bona sintonia

–Hi ha algun partit o entitat especialment sensible a la tasca que fa Òmnium Cultural a l’Alguer?

–La sensibilitat procedeix de qualsevol partit. Hi ha suport, com a mínim de paraula, de tots els partits, així com també de regidors del municipi i d’altres actors polítics.

–Aquest cap de setmana els va visitar el president Puigdemont per primera vegada des del seu exili. Com en va viure la detenció?

–A l’Alguer i a tota l’illa de Sardenya vam viure malament la detenció del president Puigdemont. Hi havia prevista la inauguració de l’Adifolk i la notícia de la detenció inicialment va arruïnat el clima de festa. Ningú de nosaltres s’esperava aquest fet i per això el vam viure en manera negativa, semblava una emboscada.

–Quines van ser les primeres notícies que li van arribar al respecte?

–Em van despertar a les 23.30 per comunicar-me la notícia, que ja estava als diaris digitals, i vaig passar tota la nit al telèfon amb els socis d’Òmnium Cultural de l’Alguer, amics algueresos i algun amic advocat. Tots em demanaven si Òmnium Cultural de l’Alguer podia organitzar, al matí, una manifestació de solidaritat. Vam preferir, i vam considerar més útil, anar a Sàsser per manifestar-nos al davant del tribunal i precisament de la Cort d’Apel·lació, conjuntament amb els representants dels moviments independentistes sards.

–Pensava que l’extradirien a l’Estat espanyol o que la decisió seria similar a les de la resta dels tribunals europeus?

–Des de l’inici mai no vam pensar que l’extradirien. Sempre hem tingut la seguretat que tot acabés amb la llibertat del president Puigdemont, així com va succeir als tribunals europeus. I quan durant matinada l’advocat sard va eixir a fora del tribunal, semblava més tranquil que quan va entrar.

–Quin ambient es vivia a l’illa en aquell moment?

–A l’Alguer, així com a la resta de Sardenya es va manifestar una gran solidaritat no sols de part dels independentistes, sinó també de part d’aquelles persones que veuen l’obsessió espanyola que ha volgut, i que encara vol, empresonar qui és a favor de una causa pacífica i democràtica. Aquesta mena de violència en tota l’illa és vista negativament.

–Pensa que l’episodi de la detenció ha reforçat la imatge del president Puigdemont a Sardenya?

–Segurament aquest episodi ha reforçat la imatge del president Puigdemont a Sardenya, tota l’illa en dos dies semblava que s’havia convertit en independentista. I també ha reforçat la imatge de persones com el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, figura ben present, que ha estat quasi quatre anys a la presó. Però sobretot ha reforçat el poder contractual dels partits independentistes catalans que sostenen el govern de Pedro Sánchez.

–Com va ser la reunió amb les autoritats de l’Alguer i de l’illa?

–Hem pogut veure una gran solidaritat i unitat de les autoritats catalanes, alguereses i sardes, moments de gran participació –que no són nous– en la nostra realitat sarda. Després dels actes de l’1 d’octubre del 2017 la Sardenya va posar en marxa, més que en tota Itàlia, una mobilitació de denúncia i solidaritat en favor del poble català. Aquest afecte no és nou en la nostra ciutat.

–De fet, vostès van constituir el Comitè de Solidaritat el 2017. Com es van viure, des de l’Alguer, els fets de la tardor d’aquell any?

–El comitè el vam impulsar nosaltres des d’Òmnium Cultural de l’Alguer, però s’hi va adherir molta gent de tota l’illa de Sardenya. Com a prova de la transversalitat d’aquest posicionament, el Consell Regional de Sardenya va incloure el 2018 en un ordre del dia una condemna contra la repressió de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional contra el poble de Catalunya, i va demanar la llibertat dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats. Això evidencia que hi havia un rebuig a la repressió espanyola i un manifest que, tot i no ser a favor de la independència de Catalunya, estava a favor de la democràcia i contra la violència. Tot això ha contribuït a conscienciar la població de l’Alguer, que ha despertat el seu sentiment de solidaritat amb els catalans represaliats.

–L’actual síndic –alcalde– de l’Alguer, Mario Conoci, també es va pronunciar en contra de la repressió espanyola.

–Sí. Al 2017 Mario Conoci formava part del Comitè de Solidaritat amb Catalunya com a ciutadà alguerés i ha condemnat la repressió. El síndic al 2017 era Mario Bruno.

–A nivell més general, quina és la situació del català a l’Alguer?

–L’única llengua oficial a Itàlia és l’italià. Però amb el treball de les entitats culturals alguereses mirem de mantenir l’alguerés, el nostre català, tot i que és molt difícil. Sense suport institucional tenim molts problemes. La situació és negativa, però nosaltres fem molts esforços per revertir-la. I les entitats culturals, tot i no tindre gaire força, treballen sense descans.

–Què pensa que caldria fer perquè les institucions siguen més sensibles cap a la llengua?

–El problema no és la sensibilitat de les institucions, sinó la burocràcia i la poca comunicació entre les diverses institucions. Qui té encàrrec de política lingüística no fa projectes concrets per a potenciar el català a les escoles, institucions i famílies. Tenen una visió d’Itàlia estrictament monolingüe.

–Hi ha sentiment català a la ciutat?

–Sí, sí que n’hi ha, però això no es tradueix en acció institucional. Hi ha algun impuls des de les escoles i des d’alguns sectors culturals concrets, però res més. Tot i que podem afirmar que el sentiment de catalanitat és encara viu!

–Com es manifesta, en tot cas, aquest sentiment de catalanitat a l’Alguer?

–Dins de l’Alguer hi ha persones que treballen per potenciar el català, per mantenir viva la llengua, per recuperar les tradicions, la història, etc. Des de l’escola sempre hi ha professors sensibles que també contribueixen a aquesta tasca. També hi ha mitjans de comunicació digitals que es fan ressò de les nostres activitats. I després hi ha associacions, com ara Òmnium Cultural de l’Alguer, que fan diverses activitats al voltant de la llengua, de la cultura, de la història, de les tradicions i d’altres peculiaritats alguereses.

–Al 2019, el conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, ja va visitar la ciutat. Com va ser, aquella rebuda?

–Va ser un gran dia. Va venir de manera molt sobtada, de dissabte a diumenge, ens vam trobar al centre històric de la ciutat i va ser una trobada molt interessant i molt emotiva.

–Hi havia expectació a la ciutat per la visita del president Puigdemont?

–Sí. La notícia va córrer ràpidament abans de la seva arribada i la seva detenció. La visita ha interessat molt el teixit cultural i cívic de la ciutat. A més, el president Puigdemont ha complert una promesa que va fer al desembre del 2017, quan ens va escriure una carta des de Brussel·les –que la van signar també Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret– per agrair el nostre suport. La carta acabava amb la promesa de fer-nos una visita quant abans.

–Per últim, la situació que es va desfermar a Catalunya arran la tardor del 2017 va fer que en territoris com ara la Catalunya Nord es generara un sentiment de solidaritat. A l’Alguer, pel que m’ha dit, hi va haver una situació similar. Com va ser allò?

–Des del 20 de setembre del 2017 hem anat fent manifestacions públiques impulsades des de l’Òmnium Cultural de l’Alguer en a què han participat el síndic, algunes de les entitats culturals, representants de moviments independentistes sards, i simples ciutadans, etc. Això també s’ha pogut veure a Càller, la capital de l’illa, on hi ha la seu del Consell Regional, institució que va votar, de manera unànime, una declaració contra la repressió. La solidaritat, per tant, s’ha estés arreu de l’illa, no només s’ha limitat a la ciutat de l’Alguer. De fet, Sardenya és la regió d’Itàlia que més s’ha mobilitzat pels represaliats catalans. Com a exemple, set exalcaldes de l’Alguer van signar una carta per demanar l’aixecament de l’article 155, atès que aquesta intervenció espanyola va fer que es tanqués la delegació de la Generalitat de Catalunya a la ciutat. Aquella notícia que va ser pèssima per nosaltres, perquè aquesta delegació desenvolupa una gran tasca cultural a l’Alguer.
Informa:ELTEMPS.CAT (28-IX-2021)

86 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: