SEAT ODIA EL CATALĂ, MALGRAT TENIR LA SEU A CATALUNYA

( VĂCTOR ALEXANDRE )
El fet que SEAT tingui la seva seu a Catalunya no la converteix en una empresa catalana. NomĂŠs cal mirar la seva història i la seva ideologia per veure que no ho ha estat mai. Al contrari, no sols ha estat òbviament espanyola, tambĂŠ ha estat i ĂŠs una empresa ultranacionalista espanyola, i ja sabem que un dels trets bĂ sics del nacionalisme espanyol ĂŠs la seva profunda aversiĂł a tot allò que sigui o sembli catalĂ . Lâidioma, per descomptat, el mĂŠs odiĂłs.
Per això no sobta gens que des dâaquest estiu les pĂ gines web de SEAT estiguin disponibles en catalĂ nomĂŠs per a Andorra. NomĂŠs per a Andorra. De res no han servit les pressions de la Plataforma per la Llengua recordant-li que estĂ incomplint la llei, una llei que lâobliga a tenir la llengua catalana en el seu web. El catalĂ ĂŠs la llengua pròpia i nacional de Catalunya, i SEAT tĂŠ lâobligaciĂł dâutilitzar aquesta llengua en la informaciĂł dels seus vehicles, perquè ĂŠs, ves quina casualitat, la llengua del paĂs on es fabriquen. En altres paraules, no ha de fer res que no faria amb el noruec, el letĂł, el danès o el finès, si tinguĂŠs la seu a Noruega, Letònia, Dinamarca o FinlĂ ndia.
Però això no ĂŠs tot. Lâultranacionalisme espanyol de SEAT arriba al paroxisme quan decideix (a contracor) incorporar la llengua catalana al seu web nomĂŠs per a una petita part dels territoris que la tenen com a pròpia tot menyspreant-ne la resta. Per entendre aital despropòsit, pensem que ha elaborat una web per a 77.000 habitants (la poblaciĂł dâAndorra ĂŠs inferior a la de Sant Cugat del Vallès o Sant Boi de Llobregat) i, alhora, discrimina un mercat de catorze milions de persones, que ĂŠs el de la resta dels PaĂŻsos Catalans. Fixem-nos, a tall dâexemple, que lâany 2019, a Noruega (on hi tĂŠ pantalla, web i manual dâĂşs en noruec), SEAT nomĂŠs va vendre 416 vehicles. I a Letònia en va vendre 321. Per contra, a Catalunya en va vendre 28.232. En altres paraules: mentre SEAT respecta els noruecs i els letons, no tĂŠ escrĂşpols a demostrar el fĂ stic que li fan els catalans, perquè això no ho fa pas per ignorĂ ncia. IgnorĂ ncia de què? Ho fa per mala llet, ho fa per ofendre, ho fa per menysprear, ho fa per dir-nos: âVosaltres no sou ningĂş, la vostra llengua ĂŠs una merda i la menysprearem i us menysprearem tant com puguemâ. El comportament de SEAT, per tant, ĂŠs un acte de racisme.
Ara preguntem-nos: es pot consentir un comportament racista en una empresa amb seu a Catalunya? Ho consentirien, això, els suecs, els danesos o els finlandesos? La humanitat no sâexplica sense el meravellĂłs patrimoni cultural que suposa cada identitat nacional, cada cultura i cada llengua. Quan algĂş menysprea un poble, menysprea tota la humanitat.
Com dic, però, lâultranacionalisme espanyol de SEAT no ĂŠs pas dâara, ĂŠs històric. Recordo una entrevista de Miquel Calçada a uns treballadors de SEAT, ara fa cosa dâuns vint-i-cinc anys, a TV3, en què a la pregunta âPer què SEAT no posava cap nom catalĂ als seus models?â, van respondre: âPerquè a Espanya no es vendrienâ. Quin retrat dâEspanya, oi? Un quart de segle desprĂŠs, grĂ cies a les pressions rebudes, SEAT va posar el nom de âTavascanâ a un dels seus models. Tavascan, com sabem, ĂŠs un poble del Pallars SobirĂ amb poc mĂŠs de cent habitants, i ĂŠs obvi que SEAT escull aquest nom no pas per amor al municipi, ho fa perquè no presenta cap tret lingĂźĂstic que denoti, nomĂŠs sentir-lo, un origen catalĂ . Res a veure, per exemple, amb un vehicle que es diguĂŠs Pallars, MontsiĂ , Conflent o Priorat. SĂ, ĂŠs veritat, el 2018 van treure al mercat el model âSeat Tarracoâ, però amb el nom en llatĂ. Posar-li âSeat Tarragonaâ hauria estat un horror. âSeat Ibizaâ, en espanyol, sĂ. âSeat Eivissaâ, en catalĂ , mai! Ăs a dir, es pot posar un nom catalĂ sempre que no sembli catalĂ (Formentor o El-Born), i, si ho sembla, seâl tradueix a una altra llengua i llestos. En canvi, es pot tenir un âSeat CĂłrdobaâ sense necessitat de recĂłrrer al passat, com en el cas de âSeat Tarracoâ. Per entendreâns: del âSeat CĂłrdobaâ, no cal dir-ne âSeat QĂşrtubaâ.
La ideologia ultra de SEAT es fa ben palesa quan parem atenciĂł en la superioritat de vendes del mercat catalĂ en comparaciĂł amb els mercats dâaltres llengĂźes, per davant fins i tot, segons informava la Plataforma per la Llengua lâany 2019, dels mercats flamenc i francès de Bèlgica, italiĂ , alemany i francès de SuĂŻssa, danès de Dinamarca, txec de la RepĂşblica Txeca, finès de FinlĂ ndia, hongarès dâHongria, neerlandès dels PaĂŻsos Baixos, polonès de Polònia, romanès de Romania, portuguès de Portugal, eslovac dâEslovĂ quia o eslovè dâEslovènia. Mercats, tots aquests, que tenen el web de SEAT, la pantalla i el manual dâĂşs inclòs en el vehicle en les seves respectives llengĂźes.
NomĂŠs en alguns anuncis (per semblar que ĂŠs de casa) SEAT fa servir la llengua catalana. A les pantalles, a les diverses aplicacions o a la veu de lâautomòbil, aquesta llengua no apareix enlloc. Exactament igual que a les xarxes socials, en què no usa el catalĂ en cap pĂ gina web que no sigui andorrana. SEAT, diguem-ho clar i catalĂ , ĂŠs una empresa que viu en la il¡legalitat, ĂŠs una empresa que incompleix la llei. Viola lâarticle 128-1 de la Llei del Codi de Consum de Catalunya, i ho fa senzillament per raons ideològiques, per raons ètniques, per raons de menyspreu i de discriminaciĂł a uns milions de persones pel fet que sĂłn catalanes, cosa que la fa incĂłrrer en un delicte dâodi. Odi al poble catalĂ i a la seva llengua. Això, al segle XXI i a la UniĂł Europea.
Informa:ELMON.CAT (7-9-2020)