SECTORS DE JxCAT I PDeCAT RECLAMEN A PUIGDEMONT QUE ORDENI L’ESPAI

Sectors de JxCat i PDeCAT reclamen a Puigdemont que desencalli la reordenació de l’espai abans de l’estiu
Els actors implicats en l’endreça postconvergent reactivaran les converses a partir de mitjans de juny

“Puigdemont ha de concretar ja una proposta per ordenar JxCat”. La frase és d’una veu autoritzada de l’espai postconvergent, i exemplifica la sensació que hi ha entre molts sectors de JxCat i el PDeCAT sobre la necessitat d’endreçar les formacions. Fonts consultades per l’ACN -entre càrrecs locals, comarcals i de la direcció del PDeCAT; diputats de JxCat de diverses cambres; i veus del Palau de la Generalitat- reclamen que Carles Puigdemont detalli abans de l’estiu una proposta per desencallar la reordenació de l’espai. Els actors implicats en l’endreça de JxCat, PDeCAT, la Crida, els independents, i també Lledoners i Waterloo reactivaran les converses a partir de mitjans de juny, si bé ja n’hi ha hagut algunes a principis d’aquest mes.

Puigdemont es va erigir, de nou, com a líder de la formació durant l’acte del 29 de febrer a Perpinyà -un acte de “reafirmació”, segons un dels consultats. A ningú no se li escapa que l’expresident és la “peça clau” de l’engranatge de l’endreça, i que la seva proposta o decisió esdevindrà “determinant”. L’expresident de la Generalitat liderarà les converses -que es reprendran aquest juny-, que tornen a tenir el focus al si de les formacions -JxCat, PDeCAT, la Crida-, però també a Palau, l’”exili” i Lledoners.

Puigdemont no farà cap proposta unilateral, sinó que tindrà un paper de “nexe” entre tots els espais, per aportar una “reflexió compartida” que serveixi per arribar a una entesa, amb la vista posada a les properes eleccions al Parlament. L’expresident ja va apuntar el mes passat que cal “replantejar” el projecte electoral dels propers comicis. De cara a la comtessa electoral, Puigdemont insistirà amb una nova “llista unitària”, a l’estil de la del 21-D sota el paraigües de JxCat, ja que manté que l’eix esquerra-dreta ja no és vàlid per arribar a la independència. D’aquesta manera, es treballa des de fa setmanes per “fer evolucionar” el projecte de la Crida.

Desenes de fonts consultades per l’ACN de l’àmbit territorial de PDeCAT i JxCat, però també de les seves direccions, coincideixen en admetre que l’encaix arriba “molt tard”, i que cal “accelerar ja” la posada en marxa de l’endreça de l’espai. Moltes veus aposten per mantenir les sigles de JxCat, una marca que troben “consolidada”. Però també obren la porta a buscar altres opcions per constatar l’”excepcionalitat del moment”, en unes eleccions que arribaran després de la possible inhabilitació el president, Quim Torra, i almenys un any després de la sentència de l’1-O.

Sense quotes i amb Puigdemont

L’entorn de JxCat entén que la propera llista electoral de l’espai ha de tenir el lideratge de Puigdemont, amb un segon nom “potent”. I que, la resta, s’ompli de manera “personal i individualitzada, sense quotes de partits”, per elaborar una llista el més “unitària” possible. Això topa amb l’estratègia del PDeCAT, que lluita per mantenir unes quotes dins d’aquesta futura llista. Des del partit de David Bonvehí recorden que sempre han estat “els més generosos”, i que el PDeCAT ha de ser “peça clau” de la nova formació. El partit té el mandat de “transitar” cap a JxCat, entès com un “projecte més ampli” que el propi PDeCAT.

A banda de la confecció de la llista, el nom d’aquest “número dos efectiu” és un dels pals de paller de les converses. Si bé no és segur que Puigdemont encapçali la llista -en pot ser també el 2, o fins i tot tancar-la, segons apunten algunes fonts-, el més probable ara és que sí que la lideri, i que la persona que el segueixi sigui “el presidenciable de facto”. Totes les mirades apunten a Palau.

Puigneró, el més ben posicionat

El conseller Damià Calvet ja s’ha postulat, si bé algunes veus el veuen amb un perfil “massa semblant” al del probable candidat d’ERC i vicepresident del Govern, Pere Aragonès. El conseller Jordi Puigneró també treballa per erigir-se com a candidat “efectiu”, i té l’aval de Puigdemont, tot i que encara no hi ha res tancat. Se’l veu com un actiu “diferent” a Aragonès, sense cap error ni polèmica com a conseller. Altres fonts creu que és “poc conegut” al territori, i que està desaprofitant la gestió de la crisi sanitària per marcar perfil propi.

Per la seva banda, el conseller Miquel Buch manté l’aposta per liderar el nou partit que surti de l’encaix de JxCat amb PDeCAT, si bé també aspira a anar a les llistes i continuar a Govern, la propera legislatura, en cas que la seva formació repeteixi a Palau. La líder de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, s’autodescarta per aquest paper, així com l’alcaldessa de Girona i diputada de JxCat, Marta Madrenas -a qui alguns sectors promouen.

Hi ha altres noms amb menys possibilitats però que es mantenen a les travesses, com el de la portaveu del Govern, Meritxell Budó -de qui en destaquen el caràcter i el perfil que ha guanyat com a consellera aquests mesos-; o el de la cap de files a Madrid, Laura Borràs. L’exconsellera de Cultura, però, està pendent que el Congrés voti el suplicatori per poder-la investigar per uns presumptes fraccionaments durant el seu mandat a l’Institut de les Lletres Catalanes, i podria quedar inhabilitada de càrrecs públics.

Finalment, l’expresident Artur Mas ha anat perdent perfil els darrers mesos -tot i que ja no està inhabilitat-, i aposta per ajudar a endreçar l’espai i assessorar, més que no pas tornar a primera fila.

Sigui com sigui, Torra tornarà a ser determinant. El president està decidit a no convocar encara eleccions -està “centrat” en la pandèmia-, i no vol prémer el botó vermell fins que s’hagi encarrilat la sortida de la crisi, encara que hagi admès que el Govern i la legislatura ja no tenen “cap projecte polític”. Torra manté que no vol ser candidat.

El paper de Lledoners

Per la seva banda, des de la Crida expliquen a l’ACN que els contactes s’iniciaran “en breu”, i sempre amb la intenció de buscar unitat. Tot i que encara no hi ha hagut cap conversa formal amb la direcció del PDeCAT, s’espera que es reprenguin a mitjans de mes. Els principals interlocutors són el president del Partit Demòcrata, David Bonvehí, i el president i el secretari general de la Crida, Jordi Sànchez -empresonat a Lledoners-, i Toni Morral.

Les converses a la presó també s’intensificaran amb els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, que es mantenen al dia de les negociacions de l’encaix. La negociació havia avançat al març, però es va congelar per l’arribada de la pandèmia del coronavirus. L’última reunió formal va ser el 12 de març.

L’últim actor implicat, encara que de manera indirecta, és el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC). La nova formació es fundarà el 27 de juny en un primer congrés, i continua negociant amb Units per Avançar i alguns sectors del PDeCAT per presentar-se conjuntament a les properes eleccions.
Informa:LAREPUBLICA.CAT (8-6-2020)

204 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: