SEDICI√ď: 13 ANYS A JUNQUERAS, 12 A BASSA, TURULL I ROMEVA 11,5 A FORCADELL, 9 ALS JORDIS…

La sent√®ncia del Tribunal Suprem contra els dotze dirigents independentistes que van protagonitzar els fets de la tardor del 2017 ja √©s oficial. El jurat presidit per Manuel Marchena ha decidit condemnar-los per un delicte de sedici√≥ i de malversaci√≥ de fons p√ļblics, de manera que ha descartat definitivament la rebel¬∑li√≥ defensada per la Fiscalia. Les penes de pres√≥ seran de 13 anys per a Oriol Junqueras, 12 per a Ra√ľl Romeva, 10 per a Joaquim Forn, 12 per a Jordi Turull, 10 per a Josep Rull, 9 per a Jordi S√†nchez, 9 per a Jordi Cuixart, 12 per a Dolors Bassa i 11 anys i mig per a Carme Forcadell, menter que per a Carles Mund√≥, Meritxell Borr√†s i Santi Vila un any i vuit mesos d’inhabilitaci√≥.

La sedici√≥ -article 544 del codi penal-, a difer√®ncia de la rebel¬∑li√≥ -article 472-, consisteix en al√ßar-se p√ļblica i tumultu√†riament per impedir, per la for√ßa o fora de les vies legals, l’aplicaci√≥ de les lleis o d’un mandat judicial. Tots dos delictes requereixen √ļs de la viol√®ncia, per√≤ no de la mateixa manera. En el cas de la rebel¬∑li√≥, la viol√®ncia √©s estructural, mentre que en el de la sedici√≥ √©s col¬∑lateral. Aquest √ļltim delicte √©s el que va defensar l’Advocacia de l’Estat tant a l’inici com al final del judici.

Quatre mesos per elaborar la sentència

El proc√©s, un dels m√©s rellevants de la democr√†cia espanyola, va quedar vist per sent√®ncia el 12 de juny del 2019, donant pas a una resoluci√≥ que molts asseguraven que ja estava escrita, per√≤ que materialment ha trigat quatre mesos a cuinar-se. Despr√©s de 52 sessions al Tribunal Suprem, Marchena -el president de la sala segona i penal de l’alt tribunal- n’ha estat el ponent, i ha estat tamb√© la persona que ha vetllat per l’acord dels sis magistrats que l’acompanyaven a la sala.

El debat entre els jutges s’ha centrat, b√†sicament, sobre el concepte de viol√®ncia que va intentar apuntalar la Fiscalia -fins i tot refent la interpretaci√≥ d’aquest concepte- per justificar la rebel¬∑li√≥. D’aquesta manera, el ministeri p√ļblic va elevar a definitives penes de fins a 25 anys de pres√≥ per a Oriol Junqueras, 17 per a Jordi S√†nchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell, i 16 per a cadascun dels membres de l’anterior Govern.

El fiscal Javier Zaragoza va arribar a dir que s’havia realitzat un “cop d’Estat” i va parlar de “viol√®ncia f√≠sica”, per√≤ tamb√© -i aquesta vegada adre√ßada als milers de votants de l’1-O- de “viol√®ncia ambiental”. Una descripci√≥ que van compartir els diferents agents de la Gu√†rdia Civil i la Policia Nacional espanyola que van desfilar com a testimonis.

Durant les denses sessions de mat√≠ i tarda al Suprem, per√≤, l’√ļs de la viol√®ncia va generar certs dubtes. Si b√© aquesta era la tesi de la Fiscalia i de l’acusaci√≥ popular exercida pel partit ultradret√† Vox, el punt de vista de l’Advocacia de l’Estat va acabar sent considerablement diferent. Rosa Mar√≠a Seoane, que al llarg dels quatre mesos s’havia alineat amb la resta d’acusacions, va optar per la sedici√≥, i en l’exposici√≥ de les seves conclusions, va afirmar de manera clara que no hi havia hagut viol√®ncia, sin√≥ “√ļs de la for√ßa”. Va admetre que durant l’1-O s’havia fet “notori i evident l’al√ßament tumultuari”, que √©s un dels elements principals del tipus de la sedici√≥.

En all√≤ que totes les acusacions es van posar d’acord va ser en la converg√®ncia estrat√®gica entre el Parlament, el Govern -tamb√© els Mossos d’Esquadra- i la ciutadania per aconseguir la realitzaci√≥ del refer√®ndum i la posterior declaraci√≥ d’independ√®ncia al Parlament el 27 d’octubre del 2017. Va ser en aquest punt que les acusacions van intentar justificar tamb√© el delicte de malversaci√≥, assegurant que l’executiu de Carles Puigdemont havia usat fons p√ļblics en les accions que envoltaven la votaci√≥. Ni la prova testimonial, ni la pericial, ni tampoc la documental van poder ratificar de forma concloent aquests fets, i l’√ļnic que va ser assumit per part d’algunes defenses va ser un cert grau de desobedi√®ncia a les advert√®ncies del Constitucional.

La defensa d’una causa pol√≠tica

Mentre que les acusacions van voler deixar clar, des del primer moment del judici, que no es tractava d’una causa pol√≠tica, les defenses i els acusats ho van clamar fins l’√ļltim moment, incloent l’√ļs de l’√ļltima paraula. Aquest va ser un dels moments m√©s esperats del periple judicial, ja havent exposat tot el material probatori, perqu√® els l√≠ders independentistes van aprofitar la darrera possibilitat per parlar -abans de tornar a la pres√≥- per defensar la seva innoc√®ncia i la necessitat de l’absoluci√≥.

Uns al¬∑legats en qu√®, altra vegada, no nom√©s van ratificar el seu discurs, sin√≥ tamb√© el seu tarann√† pol√≠tic, i que en el cas de Cuixart va concloure amb una asseveraci√≥: “Ho tornarem a fer”. Els acusats van advertir que el sentit de la sent√®ncia marcaria jurisprud√®ncia en mat√®ria de drets fonamentals i mesuraria el nivell de democr√†cia de l’Estat. Aix√≠ mateix, van repetir que es consideraven presos pol√≠tics en una causa eminentment pol√≠tica, com tamb√© van descriure els tres exconsellers en llibertat provisional -Carles Mund√≥, Santi Vila i Meritxell Borr√†s-, per a qui la Fiscalia demanava set anys per desobedi√®ncia i malversaci√≥-.

L’exconseller d’Interior Joaquim Forn tamb√© va desvincular l’activitat pol√≠tica de la dels Mossos per per promoure l’1-O -un fet que tamb√© es valorar√† al judici previst per a principis del 2020 contra el major Josep Llu√≠s Trapero i la c√ļpula de la policia catalana-. I l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell va apel¬∑lar al dret a debatre i a la inviolabilitat parlament√†ria dels diputats a la cambra catalana. Segons Forcadell, la Fiscalia l’acusava per la seva “traject√≤ria pol√≠tica” dins l’ANC i no pels seus actes, com demostra el fet que ha estat l’√ļnica membre de la mesa jutjada al Suprem -i no al Tribunal Superior de Just√≠cia de Catalunya- acusada de rebel¬∑li√≥.

Cap a Europa

Durant tot el judici, els arguments i les estrat√®gies de les defenses van ser dispars, tot i que van aconseguir entrella√ßar-se per avan√ßar en una mateixa direcci√≥. Des d’argumentacions m√©s pol√≠tiques a altres m√©s t√®cniques que posaven en q√ľesti√≥ el relat de les acusacions i preguntaven per qu√® no s’havia activat l’estat de setge. La declaraci√≥ d’independ√®ncia, van argumentar els l√≠ders independentistes, va ser pol√≠tica.

Ara s’obre una nova fase. Despr√©s de la resoluci√≥ arribaran els recursos, i amb aquests s’empla√ßar√† Estrasburg. La pres√≥ continuar√†, la causa s’internacionalitzar√† i Europa haur√† de marcar els l√≠mits de la jurisprud√®ncia en mat√®ria de drets humans. La porta del Suprem es tanca per√≤ en continuen altres. El judici a l’independentisme continua.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (14-10-2019)

170 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: