La decisi√≥ del¬†Tribunal Constitucional¬†considerant que el¬†rei d’Espanyano pot ser criticat per un Parlament, en aquest cas el catal√†, amb ra√≥ o sense ella, √©s des de tots els punts de vista un afront a les decisions d’una Cambra Legislativa com a m√†xima representant de la sobirania popular. El TC, que ha aprovat la sent√®ncia per unanimitat, s’ha extralimitat en anul¬∑lar la reprovaci√≥ del monarca que va fer el Parlament de Catalunya pel seu posicionament en el desencertat discurs del 3 d’octubre de 2017, dos dies despr√©s del refer√®ndum d’independ√®ncia. El fet que no hi hagi pel mig¬†cap iniciativa legislativa per part del Parlament i es tracti simplement un pronunciament pol√≠tic entra clarament al terreny de la llibertat d’expressi√≥ dels diputats i √©s anar molt m√©s enll√† del que s’espera sobre el que hauria d’actuar el TC.

Aix√≠ ho va entendre tamb√© el¬†Consell d’Estat, que no √©s precisament un organisme subversiu i que t√© entre els seus membres el m√©s granat del r√®gim de la transici√≥ espanyola, des de la presid√®ncia¬†que ostenta Mar√≠a¬†Teresa Fern√°ndez de la Vega, fins a il¬∑lustres integrants com Landelino Lavilla, Miguel Herrero de Mi√Ī√≥n o Soraya S√°enz de Santamar√≠a, entre altres. Doncs b√©, el Consell d’Estat va emetre un informe desfavorable considerant que no tenia efectes jur√≠dics.¬†Pedro S√°nchez va prescindir de l’informe, que no era vinculant, i va acudir¬†al TC, on ha trobat un suport tan un√†nime dels seus membres com sospit√≥s sota un paraigua legal, si m√©s no arbitrari. Sabent que no tenia efectes jur√≠dics es desenvolupa la teoria que pretenia tenir efectes jur√≠dics. Per tant, inconstitucional. Curiosos temps en qu√® el que no es pot provar¬†entra en una nova categoria que acaba sent un gran calaix de sastre i que podr√≠em definir com la de les temptatives. El Suprem ja ha avan√ßat molt en aix√≤ i tamb√© la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que en el judici¬†de l’1-O han desenvolupat tota una teoria de¬†temptativa de rebel¬∑li√≥, temptativa de sedici√≥, temptativa de malversaci√≥…, una cosa que no se sap on comen√ßa i on acaba.

Es consuma aix√≠, amb la decisi√≥ del Constitucional, una arbitrarietat perillosa que no apareix a la Carta Magna espanyola. Aix√≠, al T√≠tol II, el que parla de la Corona, s’estableix a l’article 56 apartat 3 que la persona del Rei √©s inviolable i no est√† subjecta a responsabilitat. A la inviolabilitat, sempre pol√®mica ja que √©s un espai d’opacitat que casa malament amb els temps actuals, s’afegeix ara la censura que es¬†duu a terme contra qualsevol que se la¬†pugui fer¬†des d’un parlament, un govern o un ajuntament. Es prohibeix aix√≠ que pugui ser reprovat, encara que aix√≤ manqui de cap valor, a la pr√†ctica, i, per tant, no comporti cap efecte legal. El¬†Rei continua sent rei¬†malgrat que hagi estat reprovat, per la qual cosa, √©s una simple declaraci√≥ el que s’acaba produint. Ara, el TC el que ens diu √©s que¬†a m√©s d’inviolable √©s incriticable. Anem cap enrere amb una enorme rapidesa.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-7-2019)