S’ENGEGA EL PACTE NACIONAL PER LA LLENGUA: ELS 10 REPTES QUE HA D’AFRONTAR EL CATAL√Ä

“Els 10 reptes que ha d’afrontar el catal√†, segons els experts”.
Es fa p√ļblica la diagnosi dels acad√®mics en la primera reuni√≥ del Pacte Nacional per la Llengua, que busca el consens “m√©s ampli possible”.
(LAURA SERRA )
“El catal√† no √©s una llengua amena√ßada d’extinci√≥ imminent, per√≤ s√≠ que mostra tend√®ncies preocupants i s’han de prendre mesures”, afirma el secretari general de Pol√≠tica Ling√ľ√≠stica, Francesc Xavier Vila, que esquiva l’alarmisme per√≤ mostra una determinaci√≥ acad√®mica. El catal√† √©s una de les prioritats, segons ha anunciat el Govern des del principi de la legislatura: cal recuperar-ne l’√ļs social i incrementar-ne els parlants, per√≤ aix√≤ nom√©s passar√† si abans “es recupera el consens ling√ľ√≠stic” que s’ha erosionat en les darreres d√®cades des d’algunes opcions pol√≠tiques.

Aquest dimarts s’ha presentat en la primera reuni√≥ del Pacte Nacional per la Llengua ‚Äďon hi ha representants del Govern, de les entitats i dels partits pol√≠tics excepte Ciutadans, PP i Vox‚Äď una diagnosi elaborada per set acad√®mics que descriu la situaci√≥ d’inferioritat del catal√† a tots els nivells. Aquest informe ser√† el punt de partida del proc√©s participatiu que es dur√† a terme els pr√≤xims quatre mesos, que implicar√† entitats i ciutadans, i ha de servir per “acumular forces” per poder implementar noves mesures, incl√≤s un nou marc normatiu, de cara al curs vinent. Pere Aragon√®s vol un full de ruta “el m√©s ampli possible” davant els “reptes” i les “amenaces” que pateix el catal√†.

Aquests s√≥n els deu reptes que es poden extreure de l’informe que han elaborat els experts:
1. Sumar la nova immigració

El catal√† t√© una massa de parlants que no nom√©s es mant√© estable, sin√≥ que en guanya m√©s en la transmissi√≥ de la llengua de pares a fills. Per√≤ aquest proc√©s d’aprenentatge del catal√† s’ha vist superat per una allau migrat√≤ria que ha fet reduir el percentatge de coneixement i √ļs del catal√†. En poc temps, les dues √ļltimes d√®cades, han arribat 1,5 milions de persones d’or√≠gens molt diversos ‚Äďla mateixa quantitat de persones que van arribar d’Espanya entre 1950 i 1980‚Äď. Aquest fenomen se superposa al proc√©s inacabat d’aprenentatge de la llengua que existia de l’onada migrat√≤ria precedent, i que fa que els nouvinguts aterrin en entorns sovint castellanoparlants i no detectin el catal√† com a llengua d’√ļs habitual i d’integraci√≥. Nom√©s un 36% dels ciutadans tenen el catal√† com a llengua habitual.
2. Millorar el nivell de català

La major part dels adults que aprenen catal√† ho fan en els graus inicials o b√†sics. Despr√©s es produeix una caiguda abrupta de l’aprenentatge de la llengua. Aix√≤ converteix aquestes persones en aptes per entendre’l, per√≤ no per parlar-lo. Amb un volum migratori tan alt, √©s crucial que les persones en millorin les compet√®ncies perqu√® en creixi tamb√© l’√ļs social. Nom√©s un 4,6% dels nascuts a l’estranger fan servir el catal√† de forma habitual. A m√©s, les pol√≠tiques ling√ľ√≠stiques estan a√Įllades de les pol√≠tiques d’integraci√≥, quan s’haurien de veure com una pol√≠tica social que promou l’equitat. “Volem fer avan√ßar la llengua catalana com a eina de cohesi√≥ i progr√©s social del pa√≠s”, diu Aragon√®s.
3. Capgirar una oficialitat regressiva

L’estructura jur√≠dica del catal√† dista molt de ser igualit√†ria i en els darrers anys hi ha hagut una interpretaci√≥ cada vegada m√©s restrictiva del que significa l’oficialitat del catal√†. I no nom√©s hi ha exemples en les recents sent√®ncies sobre educaci√≥, sin√≥ en molts √†mbits que en teoria regula l’Estatut d’Autonomia per√≤ que s’han vist retallats per la jurisprud√®ncia. “Si l’Estat no juga el paper d’estat propi i propici, la llengua queda desprotegida”, diu Francesc Xavier Vila. A aquesta desprotecci√≥ estatal s’hi suma que el catal√† no sigui oficial a la Uni√≥ Europea. Aix√≤ fa que la relaci√≥ dels ciutadans amb l’administraci√≥ supranacional sempre sigui en castell√†.
4. Que a les empreses es parli català

La regulaci√≥ del marc socioecon√≤mic no garanteix que el catal√† sigui present en les interaccions amb el p√ļblic. El fet que en un establiment no estigui garantida l’atenci√≥ en catal√†, l’anomenat “principi de disponibilitat ling√ľ√≠stica”, fa que perdi pres√®ncia social i, per tant, la possibilitat de guanyar parlants. “Cal que la societat, les institucions i els parlants demanin a les empreses que siguin llocs d’integraci√≥ ling√ľ√≠stica”, diu Vila. Caldria que les empreses valorin el coneixement de catal√† i que es compti com a millor servei.
5. L’impacte de la globalitzaci√≥ i el model econ√≤mic

Hi ha situacions de context que no afavoreixen el catal√†. Una d’elles √©s el model econ√≤mic del pa√≠s, que “descansa en la precarietat dels sous i en la productivitat baixa”, diu l’informe. Aix√≤ ofereix m√©s riscos de segregaci√≥ social i, per tant, ling√ľ√≠stica, perqu√® es tracta de persones que tenen grans dificultats d’acc√©s als cursos de catal√† i a les quals tampoc se’ls demana. Al seu torn, tampoc l’escolten en el seu entorn proper, de manera que es tanca “un cercle vici√≥s”. D’altra banda, en un context de globalitzaci√≥, hi ha una din√†mica mundial d’afavoriment de les lleng√ľes majorit√†ries, com ara l’angl√®s, convertit en llengua franca mundial.
6. Que les xarxes parlin català

La manca de pres√®ncia normalitzada a les xarxes fa que una part dels usuaris acabi assumint que el catal√† no √©s una llengua d’√ļs a les xarxes socials i l’abandoni. “Cal superar la digl√≤ssia digital”, diu el secretari de Pol√≠tica Ling√ľ√≠stica. I afegeix que les administracions han de liderar el catal√† en el m√≥n de la intel¬∑lig√®ncia artificial i les tecnologies de la veu.
7. Que la sanitat parli català

A l’atenci√≥ sociosanit√†ria ha caigut l’√ļs del catal√†. Els processos de formaci√≥, selecci√≥ i assignaci√≥ dels llocs de treball no asseguren la compet√®ncia del personal. Dels 1.600 metges que venen cada any a fer el MIR, el 21% s√≥n de la resta de l’Estat i el 16% de l’estranger. A aquestes persones se’ls exigeix el castell√†, no el catal√†. Aix√≤ t√© un impacte molt directe: les persones no poden parlar catal√† amb els seus metges i, per tant, no es garanteix el principi d’igualtat.
8. La immersió sí, però adaptada a la nova pedagogia

L’estudi constata que el model d’immersi√≥ ling√ľ√≠stica ha donat millors resultats que altres sistemes i que encara t√© potencialitats. Tanmateix, a les escoles i instituts hi ha hagut un retroc√©s en l’√ļs a les aules i als patis. Sumat a aix√≤, hi ha el fet que l’educaci√≥ est√† en un moment de canvi. Avui els estudiants aprenen de forma horitzontal, multiplataforma i multiling√ľe, cosa que ha fet que sigui m√©s dif√≠cil de definir qu√® √©s la llengua vehicular, que en el passat passava exclusivament pel docent i el llibre de text. Per aix√≤, segons Vila, no t√© sentit la sent√®ncia del 25% de castell√†. “La judicialitzaci√≥ ha despla√ßat l’eix del debat en els drets individuals quan haur√≠em de discutir sobre els millors models educatius”, diu. L’objectiu que s’han marcat que l’estudiant “domini de les lleng√ľes rellevants”.
9. La mercantilització de la universitat

Tant el proc√©s de mercantilitzaci√≥ de l’educaci√≥ superior com la inclusi√≥ en l’espai europeu han tingut resultats nocius per al catal√†. A la major part d’universitats el catal√† ha retrocedit, tant en els graus com sobretot en els m√†sters. Cal buscar estrat√®gies per abordar el pluriling√ľisme, sobretot mantenint n√≠nxols d’√ļs prioritari del catal√† i assegurant les capacitats multiling√ľes dels docents.
10. La fragmentaci√≥ ling√ľ√≠stica

La fragmentaci√≥ pol√≠tica entre els territoris de parla catalana fa que sigui m√©s dif√≠cil fer servir els beneficis de l’economia d’escala. “Que Catalunya i el Pa√≠s Valenci√† no es puguin comunicar amb la llengua compartida perqu√® es determina amb noms diferents no t√© cap mena de sentit”, diu Vila. La proposta de l’informe √©s implementar organismes de cooperaci√≥ que permetin salvar les fronteres territorials.

Els socioling√ľistes, ling√ľistes del dret i professors que han elaborat l’informe s√≥n Maria Corominas (UAB), Avel¬∑l√≠ Flors-Mas (UB), Isidor Mar√≠ (IEC), Maite Melero (UPF i Barcelona Supercomputing Center), Eva Pons Parera (UB), Miquel √Ängel Pradilla (IEC i URV) i Natxo Sorolla (URV). A partir d’aquest document de 120 p√†gines caldr√† recollir propostes i idees per proposar pol√≠tiques concretes i, previsiblement, noves lleis, normatives i actuacions.
Informa:ARA.CAT (22-2-2022)

82 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: