SENSE AUDIOVISUAL AVUI NO HI HA PA√ćS

DEL CINEMA CATALÀ
Ens afecta a tots
L‚Äô√®xit de la s√®rie ‚ÄėMerl√≠‚Äô contrasta amb la crisi de l‚Äôaudiovisual catal√† per falta de pressupost ..
Isona Passola ..
(   ISONA PASSOLA   )

“El nos­tre govern segueix trac­tant l’audi­o­vi­sual i la cul­tura com un luxe, sense ado­nar-se que sense audi­o­vi­sual avui, no hi ha país
No es pen¬≠sin que el que lle¬≠gi¬≠ran a con¬≠ti¬≠nu¬≠aci√≥ no els afecta, els toca de prop, i molt. Perqu√® vost√®s, els seus fills i els seus nets for¬≠men part del segle XXI, i el segle XXI ens con¬≠necta entre nosal¬≠tres i amb el m√≥n a trav√©s de l‚Äôaudi¬≠o¬≠vi¬≠sual. Es veu m√©s audi¬≠o¬≠vi¬≠sual que mai i per m√©s llocs que mai, pels tel√®fons, per les tau¬≠le¬≠tes, pels ordi¬≠na¬≠dors, pels tele¬≠vi¬≠sors i aquest audi¬≠o¬≠vi¬≠sual que es genera b√†sica¬≠ment des de les tele¬≠vi¬≠si¬≠ons i les pla¬≠ta¬≠for¬≠mes ens arriba d‚Äôuna manera abas¬≠se¬≠ga¬≠dora en totes les lleng√ľes menys en la nos¬≠tra.

Una enquesta recent feta per ado¬≠les¬≠cents.cat ens diu que un 71% de joves cata¬≠lans miren, per dife¬≠rents mit¬≠jans, pel¬∑l√≠cules i s√®ries cada dia. On √©s la nos¬≠tra ficci√≥? Aquesta ficci√≥ de la qual dis¬≠po¬≠sen la majo¬≠ria de pa√Įsos del m√≥n i que fa que els seus con¬≠ciu¬≠ta¬≠dans se sen¬≠tin con¬≠cer¬≠nits ja sigui per la tem√†tica o per llen¬≠gua sense detri¬≠ment d‚Äôentrar a totes les lleng√ľes i con¬≠tin¬≠guts del pla¬≠neta? Nosal¬≠tres, i quan dic nosal¬≠tres dic el nos¬≠tre govern i la nos¬≠tra tele¬≠visi√≥ p√ļblica, l‚Äôhem rega¬≠lada amb safata a la pro¬≠ducci√≥ que es fa des de fora. Direc¬≠tors, guio¬≠nis¬≠tes, pro¬≠duc¬≠tors, actrius i actors cata¬≠lans han hagut de par¬≠tir cap a un exili obli¬≠ga¬≠tori perqu√® aqu√≠, a Cata¬≠lu¬≠nya, no podien viure de la seva feina. La fuga s‚Äôha produ√Įt b√†sica¬≠ment cap a les pla¬≠ta¬≠for¬≠mes i tele¬≠vi¬≠si¬≠ons radi¬≠ca¬≠des a Madrid. Para¬≠do¬≠xal¬≠ment, quan m√©s s‚Äôha comen√ßat a pro¬≠duir ficci√≥ per tot arreu, aqu√≠ hem dimi¬≠tit de fer-ho; √©s a dir, quan m√©s neces¬≠sari √©s l‚Äôaudi¬≠o¬≠vi¬≠sual per a la moder¬≠ni¬≠tat i la comu¬≠ni¬≠caci√≥ del pa√≠s, Cata¬≠lu¬≠nya ha que¬≠dat a la cua, i aix√≤ en un moment que el cen¬≠tre de pro¬≠ducci√≥ de Madrid s‚Äôha mul¬≠ti¬≠pli¬≠cat per qua¬≠tre. I el m√©s greu de tot aix√≤ √©s que pel cam√≠ hi hem per¬≠dut la llen¬≠gua.

La situ­ació política a la qual ens veiem abo­cats amb el blo­queig dels pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat pror­ro­gats per dos anys con­se­cu­tius, amb la Tele­visió de Cata­lu­nya en cai­guda lliure, col·loca l’audi­o­vi­sual en català en una de les situ­a­ci­ons més difícils des del retorn de la democràcia. Podem pro­duir indus­tri­al­ment en cas­tellà, en anglès o en qual­se­vol llen­gua del món, però per fer pro­duc­ci­ons amb estàndards pres­su­pos­ta­ris inter­na­ci­o­nals s’ha de copro­duir amb ter­cers, i si vols copro­duir en versió ori­gi­nal cata­lana has de par­tir d’un finançament fort del teu propi país, si no t’imposa la llen­gua qui pot.

Quan TV3 feia de loco­mo­tora del cinema català, partíem de quan­ti­tats res­pec­ta­bles a fora que eren com­ple­men­ta­des per la Gene­ra­li­tat. Ara la loco­mo­tora està en via morta i Cul­tura està ver­go­nyo­sa­ment a la cua dels pres­su­pos­tos. El nos­tre govern segueix trac­tant la cul­tura, i dins de la cul­tura l’audi­o­vi­sual, com un luxe, sense ado­nar-se que amb això no només ha per­dut el tren de la moder­ni­tat sinó el de la pròpia cul­tura. Sense audi­o­vi­sual avui, no hi ha país. La situ­ació política a la qual ens veiem abo­cats té molt a veure amb aquests dèficits però ens hem de negar que aquest argu­ment ens faci desen­ten­dre del pro­blema. Perquè el gravíssim pro­blema, si es vol, es pot resol­dre.

La pri¬≠mera q√ľesti√≥ que s‚Äôha de tenir clara √©s que ning√ļ es pot escu¬≠dar en la con¬≠se¬≠cuci√≥ per¬≠fec¬≠ta¬≠ment l√≠cita d‚Äôuna rep√ļblica cata¬≠lana a canvi d‚Äôenfon¬≠sar i de des¬≠go¬≠ver¬≠nar el pa√≠s. En cul¬≠tura els puc asse¬≠gu¬≠rar que ha estat aix√≠. Quin valor dona a la cul¬≠tura un govern que fa que en tres anys haguem tin¬≠gut qua¬≠tre con¬≠se¬≠llers de Cul¬≠tura? Com es pot orga¬≠nit¬≠zar una pol√≠tica cul¬≠tu¬≠ral seri¬≠osa de mirada llarga amb tants can¬≠vis? Com es pot orga¬≠nit¬≠zar la cul¬≠tura d‚Äôun pa√≠s, que √©s clau per a la igual¬≠tat d‚Äôopor¬≠tu¬≠ni¬≠tats i per a l‚Äôascen¬≠sor social amb un pres¬≠su¬≠post per al Depar¬≠ta¬≠ment de Cul¬≠tura que √©s el 0,7% del pres¬≠su¬≠post glo¬≠bal del govern? En un moment cru¬≠cial de canvi de para¬≠dig¬≠mes cul¬≠tu¬≠rals, amb la irrupci√≥ mas¬≠siva de l‚Äôaudi¬≠o¬≠vi¬≠sual com a vehi¬≠cu¬≠la¬≠dor de con¬≠tin¬≠guts cul¬≠tu¬≠rals, aix√≤ ha estat letal. El govern pot seguir pen¬≠sant en objec¬≠tius de llarg abast pol√≠tic per√≤ ha de seguir fent la feina di√†ria de casa. I fer feina √©s gover¬≠nar, i gover¬≠nar √©s pri¬≠o¬≠rit¬≠zar.

I pri¬≠o¬≠rit¬≠zar en ter¬≠mes de sal¬≠var l‚Äôaudi¬≠o¬≠vi¬≠sual catal√† nom√©s t√© una soluci√≥, i dos con¬≠cep¬≠tes: dotar des de Pre¬≠sid√®nci¬≠a de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat les tele¬≠vi¬≠si¬≠ons cata¬≠la¬≠nes, espe¬≠ci¬≠al¬≠ment TV3, d‚Äôuna par¬≠tida fina¬≠lista per a la pro¬≠ducci√≥ de cinema, s√®ries, docu¬≠men¬≠tals i ani¬≠maci√≥, apli¬≠ca¬≠ble a aquests con¬≠cep¬≠tes i no a pal¬∑liar la com¬≠ple¬≠xi¬≠tat de d√®ficits que t√© la nos¬≠tra tele¬≠visi√≥ p√ļblica cata¬≠lana, i apro¬≠var pres¬≠su¬≠pos¬≠tos que per¬≠me¬≠tin que ens col¬∑loquem en la nor¬≠ma¬≠li¬≠tat audi¬≠o¬≠vi¬≠sual que ens cor¬≠res¬≠pon si volem exis¬≠tir com a pa√≠s al m√≥n d‚Äôavui. I aix√≤ dar¬≠rer √©s feina de la majo¬≠ria dels par¬≠tits pol√≠ticsde nos¬≠tre arc par¬≠la¬≠men¬≠tari, tot i que alguns se n‚Äôhau¬≠rien de sen¬≠tir doble¬≠ment res¬≠pon¬≠sa¬≠bles.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (20-8-2019)

199 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: