SENSE AUDIOVISUAL NO HI HA LLENGUA I SENSE LLENGUA NO HI HA PAÍS

“El futur de la llengua, el futur del país”

(Editorial d’EL TEMPS )
La setmana passada, el Govern espanyol va ajornar el projecte de Llei de l’Audiovisual després de les fortes pressions que va rebre des dels grups parlamentaris catalans i bascos, dels quals depèn l’estabilitat de l’executiu. Primer de tot, cal celebrar que els diputats de les formacions nacionalistes i independentistes exercesquen amb eficàcia la seua força, que era imprescindible per paralitzar una maniobra com la que es pensava fer des del Govern de Pedro Sánchez. L’autodefinit com a «Govern més progressista de la història» pretenia, amb aquesta Llei, marginar les llengües no castellanes de l’Estat –que també són oficials, cal recordar-ho– de les plataformes audiovisuals privades, les que actualment dominen, i dominaran en el futur, la indústria cultural global. La Llei, a més, està feta a mida de les grans corporacions mediàtiques –tal com també ho estaven les anteriors lleis d’aquest tipus– i pretén atraure les grans empreses audiovisuals d’abast mundial perquè s’instal·len a Madrid a canvi que l’Estat espanyol cobre menys contribucions a les grans plataformes.

Des de les nacions perifèriques de l’Estat no es podrà evitar que aquesta Llei siga insatisfactòria per als seus interessos. Però caldrà que els representants d’aquests territoris despleguen tota la seua força de pressió i tota la seua habilitat negociadora per garantir que, com a mínim, hi haja un respecte digne al català, a l’èuscar i al gallec. La inèrcia de la globalització obliga a defensar aquestes llengües minoritzades, que compten amb mercats de menor abast que els que tenen les llengües emprades per desenes o centenars de milions de parlants. El Govern espanyol, integrat pels socialistes i per Unides Podem, no preveia cap protecció d’aquestes llengües i contribuïa, amb la seua inacció, al seu arraconament constant. Un desenllaç que les forces de què depèn l’estabilitat del Govern espanyol no es podien permetre.
Subscripció al butlletí

La manera com ha canviat el consum cultural obliga a repensar les estructures establertes per gestionar aquest àmbit. Moltes d’aquestes institucions s’hauran de reinventar, atès que els últims anys no ho han fet. L’exconseller català de Cultura, Joan Manuel Tresserras, en una entrevista que podran llegir en aquest número ho diu clar i català: «amb la Llei de l’Audiovisual, ens estem jugant que el país tingui columna vertebral o no». I per garantir l’existència d’aquesta columna vertebral d’ací a uns anys, caldrà que els representants polítics catalans, bascos i d’altres territoris perifèrics de l’Estat sàpiguen jugar com cal les seues cartes.

Una vegada més, l’aliança entre tots els territoris de parla catalana esdevé fonamental per fer més visible i més ferma la capacitat de pressió. I una vegada més, és inexplicable i decebedor el silenci de formacions com ara Compromís, que no ha dit ni pruna davant aquest atac que pretenia perpetuar el Govern espanyol contra una llengua que és, també, la dels valencians.

Una vegada més es demostra que el futur de la llengua catalana dependrà, exclusivament, de la defensa que en facen els seus parlants. Ni l’Estat espanyol ni el context global jugaran a favor de la seua supervivència. Fer força per garantir la presència de la llengua en l’àmbit audiovisual serà fonamental per al futur. Tant de bo les pressions obtinguen els rèdits necessaris. Perquè el futur del país dependrà de la llengua. I sense la seua presència en l’àmbit audiovisual no hi haurà llengua i, per tant, tampoc no hi haurà país.
Informa:

57 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: