“Excepcionalitat plurinacional”.
En molts paĂŻsos europeus lâextrema dreta ha arribat al poder com a crossa de la dreta, i a Espanya la partida estĂ oberta.
Sense els vots de Catalunya i del PaĂs Basc, lâEstat espanyol estaria governat pel bloc del PP i Vox
La reculada de Vox no significa que lâextrema dreta espanyola es desinfli: tĂ© arrels profundes en els pilars de lâEstat.
La mal anomenada âexcepciĂł ibĂšricaâ, a Espanya, sĂłn les nacions sense estat que en formen part
(Alba Sidera Gallart)
Un dels motius pels quals les eleccions espanyoles han despertat interĂšs internacional Ă©s que el gran favorit, el PP, havia anunciat que pactaria amb Vox si guanyava. I aixĂČ hauria consolidat la tendĂšncia alarmant de lâextrema dreta, a Europa, dâarribar al poder de bracet amb la dreta que forma part del PP europeu. Lâajustat resultat deixa la partida oberta.
La tardor passada, quan Giorgia Meloni va guanyar amb comoditat les generals italianes, va enviar un missatge al seu soci espanyol, Santiago Abascal. Va dir que desitjava que seguĂs els mateixos passos cap a lâĂšxit que ella amb Germans dâItĂ lia (GdâI). Ăs a dir: arribar al poder grĂ cies a lâaliança amb la dreta. Per fer-ho, perĂČ, cal tenir paciĂšncia. Els passos sĂłn: primer, fer de crossa; collar el soci cap a mĂ dreta, i, al final, quan tots els marcs socials sĂłn favorables, cruspir-seâl.
El 13 de juliol, Meloni, la âcara racionalâ que lâextrema dreta necessitava per conquerir Europa, segons Steve Bannon, va aparĂšixer en vĂdeo en un acte de Vox per âreiterar el gran lligam que uneix GdâI i Voxâ. I va ser clara. âConfio que Vox tingui un lloc important en el proper govern. Ha arribat el temps dels patriotes. A ItĂ lia, FinlĂ ndia, SuĂšcia, PolĂČnia i la RepĂșblica Txeca, els patriotes hem demostrat que podem governarâ, va dir, citant els paĂŻsos europeus on la dreta ha rebaixat el cordĂł sanitari contra lâextrema dreta i li ha obert les portes del poder. TambĂ© va fer proclames per posar fi âal lobby LGTBI i a lâultraecologismeâ.
PerĂČ Abascal no ha tingut la paciĂšncia ni la persistĂšncia de Meloni. DesprĂ©s dâaconseguir arribar a governs regionals a Espanya, al PaĂs ValenciĂ , de condicionar el govern balear, i dâun clima mediĂ tic favorable que donava per feta una victĂČria espaterrant del bloc dretĂ en les eleccions espanyoles, Vox, estarrufat, sâha confiat massa. Sâha oblidat de dissimular la ideologia franquista que el nodreix, i aixĂČ podria haver espantat una part de lâelectorat. Amb tot, Ă©s el tercer partit. I si el PP, vĂctima dâuna recta final de campanya desastrosa dâun neulit Alberto NĂșñez FeijĂło, haguĂ©s obtingut un grapat de vots mĂ©s, ara estarien formant govern. I podrien fer-ho en les properes eleccions.
ItĂ lia ha estat pionera dâaquesta estratĂšgia de la nova extrema dreta que ara pren força arreu. LâartĂfex de lâoperaciĂł de blanquejament va ser Silvio Berlusconi. El 1994 va arribar al poder grĂ cies a dues crosses que esdevindrien els seus socis al govern estatal i als regionals dâaleshores ençà : la Lliga Nord i la neofeixista Aliança Nacional âque mĂ©s tard confluiria en GdâIâ. Meloni no apareix del no-res. Va ser ministra de Berlusconi el 2008 i des de llavors ha estat sempre a prop del poder. Amb total naturalitat, malgrat els seus desacomplexats lligams i els del partit amb el feixisme.
Bona part dels mitjans espanyols donaven per fet que Pedro SĂĄnchez sâestavellaria en les espanyoles. El socialista se nâha lliurat amb una ĂČptima campanya, enfocada a presentar-se com un lĂder modern i progressista, que parla el llenguatge dels joves, defensor dels drets civils amenaçats per lâextrema dreta i per una dreta que sâhi allita. Una campanya que ha tingut el preuat suport dâun entusiasta JosĂ© Luis RodrĂguez Zapatero, i que ha posat amb Ăšxit sota lâestora els morts a la tanca de Melilla, lâespionatge a moviments socials catalans, la repressiĂł a antifeixistes i independentistes, i que tambĂ© ha amagat temporalment figures tan poc esquerranoses com ben del PSOE com ara Fernando Grande-Marlaska.
La mobilitzaciĂł per frenar el feixisme ha tingut Ăšxit tambĂ© grĂ cies als primers moviments que ha fet Vox quan ha tocat poder, ja que ha demostrat que sĂ que Ă©s un perill per a la democrĂ cia. I, amb tot, els resultats del bloc PSOE-Sumar no sĂłn suficients per governar. Necessiten els independentistes i nacionalistes catalans i bascos. La mal anomenada âexcepciĂł ibĂšricaâ, en el cas dâEspanya, sĂłn les nacions sense estat que en formen part. PerquĂš, sense els vots de Catalunya i del PaĂs Basc, lâEstat espanyol ja estaria governat per la dreta i lâextrema dreta. I ho saben prou bĂ© uns i altres.
Els partits independentistes catalans han perdut prop de 700.000 vots i la meitat dels diputats. Tant per lâabstencionisme, habitual en les espanyoles i accentuat en aquest cas per una part dâindependentistes decebuts, com pel vot dual. Ăs a dir, votar un partit dâobediĂšncia catalana al Parlament i un dâestatal en les eleccions espanyoles. I en aquestes, en quĂš sâha fet una crida unĂ nime a aturar el feixisme, molts catalans han considerat que seria mĂ©s Ăștil reforçar el PSC o Sumar.
Deduir que lâextrema dreta a Espanya sâha desinflat per la pĂšrdua de vots a Vox Ă©s naĂŻf. Lâextrema dreta espanyola tĂ© arrels profundes, estructurals, i Vox nâĂ©s nomĂ©s una pota. EstĂ ben assentada en els pilars de lâEstat. Vox ha servit per fer la feina bruta del procĂ©s i per dretanitzar-ho tot. TambĂ© la resta de partits. Per aixĂČ, molts dels que van ajudar Vox a crĂ©ixer han decidit que ja els serveix un PP mayororejista que trumpeja, que assumeix discursos de lâextrema dreta. I tambĂ© mĂ©s digerible i dirigible que Vox, que sâestava descontrolant.
Ara mateix, Vox Ă©s un animal ferit, perĂČ Ă©s un projecte en el qual sâhan invertit massa diners i que ha aconseguit suports internacionals massa suculents per deixar-lo caure. Els de Vox han volgut cĂłrrer massa. Aquells que els donen per enterrats, tant a ells com, sobretot, a allĂČ que representen, tambĂ©.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (31-VII-2023)