“No hem de tornar a l’escorxador” (   RAMON SERRA, editor   )   Fa bé l’ Assemblea Nacional Catalana de traçar un camí cap a la independència atès el gurigall dels parttis. Amb  tot, no cal flagelar-se més del que cal, un esport al qual els catalans hi som molt aficionats. Gairebé la majoria dels països que s’han independitzat de les ses seves metròpolis han viscut escenes de tensió fins al darrer moment. Els Estats Units en són un exemple. D’altra banda, tots sabem que el gremi dels polítics, segurament després del dels periodistes, és especialista en els apunyalaments per l’esquena atès que a la lluita pel poder a vegades arriba a límits fratricides. La fauna huma és així i els catalans no en som cap excepció.

Dit això, convindria que l’ANC toqués de peus a terra. Totes les observacions que fa són molt valuoses, però de res no serviria que s’arriés la bandera espanyola de la Generalitat i que es proclamés la independència al DOGC. Tornaríem a la situació que ja coneixem: més detencions, judicis, empresonaments i potser algun mort. O algú ho dubta?

Té raó l’ANC quan parla de la unilateralitat. Que algú pensi que es pot negociar aquest capítol amb Espanya es que no gira rodó, és un tocat del bolet. Cal blasmar també els que volen ajornar la independència “ad calendas” tot esperant eixamplar la majoria com si la diferència de 4,46% a favor nostre en les darreres eleccions no servís de res o com si Espanya ens en faria cas encara que fóssim el 100%. I tampoc no cal esperar res d’Europa llevat d’una grans pressió internacional, que ara no es veu enlloc, que dugués a un referèndum acordat. Sembla que aquesta via seria l’única que podria substituir els resultats de l’1-O i de les últimes eleccions “legals”.

Aleshores, què cal fer? En primer lloc el control del territori. Si els taxistes van ocupar molts carrers de Bbarcelona durant dies i no va pasar res,l’ANC s’hauria de preocupar que les grans manifestacions servissin a partir d’ara d’alguna cosa més pràctica. Per proclamar la independència de forma efectiva cal sobretot poder-la mantenir. Per tant, arriar la bandera o procalamar-la al DOGC no serviria més que per pruduir més violència espanyola si no som capaços al mateix temps de tenir el control total de fronteres ,aeroports, ports i edificis públics.

Que ningú no esperi la col·laboració dels Mossos. El judici ho ha deixat ben clar.Aleshores, aquest milió de persones, més o menys, hauria d’ocupar pacíficament tots aquests indrets i tenir capacitat de resistència per mantenir-s’hi el temps que calgui. Si volem la independència serà necessària la desobediència, que pot ser perfectament pacífica.

Sense el control de tots aquest centres de poder es conduir la gent a l’escorxador espanyol

(23-3-2019)