“Coordinin-se, si us plau! ”
( XEVI XIRGO ) -“A nosaltres ens demanen sacrificis, d’acord; però el que volem del govern són instruccions, poques i clares
No sé si és dema­nar gaire. Però seria molt com­pli­cat que el govern (el nos­tre sobre­tot, però posats a fer també el del cos­tat) ens dones­sin poques ins­truc­ci­ons i clares? No els demano gaire res més, perquè tots som cons­ci­ents que la situ­ació és molt com­pli­cada i que allò que ara és vàlid pot­ser no ho serà d’aquí a uns dies. Però és molt com­pli­cat que el govern trans­meti auto­ri­tat i cre­di­bi­li­tat –que és el que hau­ria de trans­me­tre– si cada dia hem d’estar inter­pre­tant què ha vol­gut dir l’un i què ha vol­gut dir l’altre.

Prou estra­nyes, com­pli­ca­des d’enten­dre i apa­rent­ment con­tra­dictòries que són algu­nes de les mesu­res anun­ci­a­des (sen­tia ahir no sé qui d’una uni­ver­si­tat que es lamen­tava que els alum­nes puguin anar al cinema o al tea­tre i no els dei­xin fer clas­ses pre­sen­ci­als), si nosal­tres hem d’anar al dar­rere amb un manual per inter­pre­tar què han vol­gut dir quan diuen allò que “el tema no és encara sobre la taula” (i sem­pre hi acaba estant), encara ens farem un embo­lic. Em poso a la pell del res­tau­ra­dor que ha sen­tit un dia un con­se­ller dient que el toc de queda noc­turn pot­ser li per­metrà obrir el negoci durant el dia, i l’endemà sen­tint-ne un altre dient-li el con­trari, que pot­ser fins i tot l’haurà de man­te­nir tan­cat encara més dies, i, fran­ca­ment, entenc que vagi per­dut. I si una empresa que pot fer tele­tre­ball i no el fa és san­ci­o­na­ble, o ho és o no ho és. O és reco­ma­na­ble, com diu un, o és san­ci­o­na­ble, com diu l’altre.

Ja és prou com­pli­cat d’enten­dre que un dia l’estat d’alarma no sigui neces­sari i que l’endemà sigui impres­cin­di­ble, perquè hi anem afe­gint la inter­pre­tació de cadascú. I els en posa­ria uns quants més, d’exem­ples. Ja ho sabem, que no hem de des­car­tar res (ara és la frase de moda), i ja ens ho veiem a venir, que aca­ba­rem de nou tots con­fi­nats, però una mica més de coor­di­nació no ens faria cap mal. I si a més a més han d’apro­fi­tar per anar-se pas­sant fac­tura (vela­da­ment o no) entre els socis de govern, la cosa es com­plica encara més. Jo ja els entenc, ho he dit al prin­cipi, que tot és molt com­pli­cat. Però poques ins­truc­ci­ons (o mol­tes, les que cal­guin), però clares.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (28-11-2020)