Serret defensa l’1-O davant del jutge: “Era un mandat del Parlament”.
Vist per a sentència el judici per desobediència contra la consellera d’Acció Exterior.
(QUIM BERTOMEU)
Encara sota l’impacte del retorn des de l’exili de Clara Ponsatí, aquest dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha jutjat Meritxell Serret, la primera exiliada de l’1-O que va emprendre el camí de tornada. Actual consellera d’Acció Exterior del govern de Pere Aragonès, se l’ha jutjat per desobediència pel seu paper en l’organització del referèndum quan era consellera d’Agricultura del govern Puigdemont. En un judici breu i sense sobresalts, Serret ha utilitzat el seu torn de paraula per defensar l’1-O davant del jutge: “Era un mandat del Parlament i el meu deure era obeir-lo”.

La consellera no ha invertit ni un minut en intentar convèncer el tribunal que no va desobeir el Tribunal Constitucional, sabedora que podia ser una pèrdua de temps. Així, ha dedicat la seva intervenció a defensar el projecte polític independentista i la necessitat de treure’l completament dels tribunals i tornar-lo al terreny polític. “Defenso un projecte polític, que és el de la República Catalana, i tinc dret a defensar-lo políticament i a guanyar-lo democràticament”, ha dit. Serret ha intentat descarregar la responsabilitat en el Parlament esgrimint que hi havia una majoria a favor del referèndum i que el Govern no només no s’hi podia oposar, sinó que “hi havíem de donar resposta”. “Organitzar un referèndum no és un crim”, ha resolt. Finalment, ha fet una apel·lació al mantra del seu partit, Esquerra, sobre la necessitat de portar el conflicte al terreny de la “negociació política”.

Defenso un projecte polític i tinc dret a defensar-lo políticament i a guanyar-lo democràticament ”
MERITXELL SERRET
Consellera d’Acció Exterior

L’exposició de Serret no només no ha estovat la Fiscalia, sinó que fins i tot ha semblat molestar-la. La fiscal Neus Pujal ha començat la seva exposició remarcant que ella es pronunciaria en “termes jurídics” i no per fer “electoralisme”. Un dard clar a la intervenció que havia fet la consellera just abans. També ha enlletgit a Serret que el seu enfocament parteixi del fet que hi ha una persecució a l’independentisme: “No s’està criminalitzant cap projecte polític. No s’ha assegut al banc dels acusats cap persona que votés l’1-O”. Per a la Fiscalia aquest judici no té més història que la de la “contumaç rebel·lia” de Serret a l’hora de no complir les resolucions del Tribunal Constitucional que exigien a la consellera –i a la resta del Govern– el “deure de paralitzar” la votació.

El cas de Serret és particular. Ella és la primera exiliada del Procés que va tornar a Catalunya –març del 2021–. Va obrir un camí que després seguiria Anna Gabriel –juliol del 2022– tornant de Suïssa i, des d’aquest dimarts, Clara Ponsatí. El retorn de Serret suposava un risc, però comptava amb un aliat: la sentència de l’1-O del Tribunal Suprem va descartar que la conselleria d’Agricultura participés en el finançament del referèndum, així que tenia números per estalviar-se finalment una acusació per malversació i esquivar la presó. I així va ser. Finalment, en el judici d’avui, tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular –exercida per Vox– han descartat acusar-la per aquest delicte i ho fien tot a un delicte de desobediència. La fiscal li demana un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa.

L’ombra de Ponsatí
Com en tot judici del Procés, a l’exterior dels murs del TSJC s’han concentrat partits i entitats per donar suport a Serret. Ponsatí ni hi era ni se l’esperava, però ha sigut inevitable que el seu retorn sobrevolés a cada moment. En declaracions abans d’entrar al judici, la mateixa consellera s’hi ha referit. Malgrat que Ponsatí el dia abans li havia formulat alguns retrets, Serret ha evitat qualsevol polèmica. Això sí, ha reivindicat que ella, a la seva manera, també lluita contra la repressió: “Comparec per confrontar-la”. I és que avui, per la via dels fets, també s’ha vist l’abisme estratègic entre ERC i Junts a l’hora d’encarar el Procés i les seves derivades judicials.

En el judici també hi ha hagut l’oportunitat de veure en acció l’advocat de la defensa, Iñigo Iruin, l’artífex del retorn de Serret –i també d’Anna Gabriel– i un històric munyidor d’acords de l’esquerra abertzale. Iruin s’ha fet notar quan, per exemple, ha intentat apartar del judici tant l’Advocacia de l’Estat com l’acusació popular de Vox per considerar que no estaven “legitimitats” per formar part de la causa. El jutge l’hi ha denegat. Per a ell, l’1-O va tenir una “legitimitat democràtica que era inqüestionable, inequívoca i palmària” i, davant d’aquest context, la seva clienta va considerar que “la seva acció no era contrària al dret”.
Informa:ARA.CAT (29-III-2023)