S’ESTÀ COMPLINT L’ACORD D’INVESTIDURA ENTRE ERC I CUP ?

“S’està complint l’acord d’investidura entre ERC i CUP?”
El Govern quantifica en un 80% les propostes “encarrilades” i les vincula als pressupostos; els anticapitalistes hi posen peròs mentre l’assemblea debat si permet o no tramitar-los.
( BERNAT SURROCA )
La CUP es va moure de pressa per tancar un acord d’investidura amb ERC poques setmanes després de les eleccions del 14-F amb l’objectiu de pressionar per un gir a l’esquerra i empènyer per recuperar la iniciativa en el procés. Després va arribar el pacte d’ERC amb Junts que va permetre portar Pere Aragonès al Palau de la Generalitat. La investidura va ser, probablement, el moment de màxima unitat de la famosa majoria independentista del 52% -per ara, estèril- i de més proximitat entre cupaires i republicans. Des d’aleshores, les posicions s’han allunyat fins al punt que el Govern no té garantit que la CUP permeti la tramitació dels pressupostos. La decisió final la tindran les assemblees d’aquest cap de setmana i les votacions que es fan dilluns i l’aplicació de l’acord d’investidura serà un element clau per decidir. Les dues parts discrepen sobre el grau de compliment del pacte, que la militància cupaire va avalar el 25 de març i que formalment no es va vincular mai al suport dels pressupostos.

Segons consta en un detallat document intern del Govern al qual ha tingut accés NacióDigital, de l’acord d’investidura se’n desprenen 78 accions concretes de les quals la majoria estan “en execució” o en “execució planificada”. Concretament, un 45% de les mesures s’estan executant ara com ara, un 31% estan planificades i consten al pla normatiu, i un 4% de les accions ja s’han fet. Un 14% de les mesures no tenen encara una execució prevista, tot i que consten al pla de Govern, i un 6% es classifiquen com “en blanc”. El Govern preveu executar la majoria de les accions, un 59%, durant el curs 2021-22, mentre que el 35% haurà d’esperar. En clau pressupostària, el Govern manté que el 53% de les accions previstes en l’acord d’investidura estan vinculades a l’aprovació dels comptes de 2022, mentre que el 42% no ho estan. “Sense pressupost no hi ha transformació”, advertia dijous Aragonès.

La CUP es manté allunyada de l’optimisme expressat pel Govern en els seus documents i sorpresa pels canvis i l’allau d’anuncis de temàtica social que s’han produït en les últimes hores per seduir-los. Fonts consultades asseguren que “absolutament cada setmana hi ha reunions de seguiment de l’acord”, i segons les últimes dades dels cupaires, de l’1 de novembre, abans per tant de la presentació i negociació més intensa del pressupost, el 40% dels acords no havien obtingut resposta, el 30% no tenia data concretada, un 25% estan “en marxa” i un 6% “en procés de compliment”. Han passat deu dies i hi ha hagut canvis, però aquestes dades xocarien amb el 80% d’acords “encarrilats” que anunciava la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, aquest dijous. Segons la CUP, el Govern no està duent a terme les transformacions promeses ni el gir a l’esquerra que van acordar amb Aragonès. En clau de procés, ho ha fiat tot, per ara, a la taula de diàleg amb l’Estat i no s’està treballant cap alternativa.

El document per debatre la posició sobre els pressupostos que la direcció de la CUP ha traslladat a les bases va en aquesta línia i no és gens complaent. La formació demana a la militància que prengui una decisió amb una perspectiva global de la legislatura, més enllà de les propostes concretes dels comptes, que neguen que siguin tan expansius com assegura el Govern i que “no són els que faria la CUP ni els que necessiten les classes populars”. Malgrat les demandes, “no s’ha obtingut la resposta desitjada per aconseguir el gir necessari” tot i que aquesta setmana hi ha hagut l’anunci d’una sèrie de mesures que suposen “l’inici del compliment d’algun dels acords d’investidura”, com la creació d’una energètica pública o la “internalització parcial” del 061, avançada dilluns per NacióDigital.


Més despesa en habitatge i salut

El document del Govern detalla 78 mesures i identifica també els principals obstacles per al seu desenvolupament. Entre les principals demandes de la CUP hi ha pressupostar més diners per a polítiques d’habitatge -concretament 1.000 milions anuals- i al sistema sanitari. Pel que fa a les polítiques d’habitatge, el Govern constata que és una mesura vinculada al pressupost, que no es podrà executar aquest curs, però que s’haurà aplicat l’any 2023 quan, segons l’acord, Aragonès s’haurà de sotmetre a una qüestió de confiança. Segons es desprèn del projecte de pressupostos, es destinen 749 milions a habitatge, que arribarien als 997 si es té en compte l’ordenació del territori. La CUP ha traslladat a la militància que el Govern ha pressupostat 750 milions a aquest àmbit, xifra que no arriba als 1.000 milions de l’acord d’investidura.

Pel que fa al Departament de Salut, el projecte de pressupostos té previst destinar-hi quasi 1.500 milions més, fins a un total de 11.171 milions el 2022. Un dels punts de l’acord d’investidura és assolir el 25% del pressupost de Salut per a l’Atenció Primària. Segons el document de treball del Govern, aquesta qüestió es troba “en execució” i, malgrat que no es podrà fer durant aquest curs, sí que s’haurà assolit el 2023. Els pressupostos hi destinen 68,9 milions. Segons la CUP, es passa del 12 al 17%, però no s’arriba al 25% compromès. A més, el reforç es basa en l’increment d’especialitats com psicologia o nutricionisme, que “tot i ser positives” no responen a la necessitat d’enfortir els equips base conformats per especialistes en medicina i infermeria de família.

Un altre dels punts inclosos en el pacte és avançar cap a un sistema de titularitat, aprovisionament i gestió pública que inclogui xarxa de serveis auxiliars, com el transport sanitari o el 061. Segons el Govern, aquest punt està vinculat als pressupostos i s’executarà durant aquest curs tot i detectar-hi “risc polític”. La CUP, diu el document traslladat a la militància, ha aconseguit incloure un article que estableixi “l’inici d’un procés d’internalització parcial del servei” a partir de l’avaluació de “l’interès sanitari dels serveis”. Això no necessàriament suposaria la internalització “plena” que demana la CUP, que inclou també teleoperadors i gestors del servei. En aquest àmbit hi va haver certa polèmica perquè el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va dir fa uns mesos que no se sentia interpel·lat per l’acord de la CUP amb ERC en aquest àmbit.

La carpeta d’Interior

Una de les carpetes on la CUP ha posat més èmfasi és la d’Interior. El Govern ha fet diversos moviments, com ara anunciar que retirarà les acusacions particulars de la Generalitat en aquelles causes contra manifestants on no hi hagi lesions acreditades o no se’n pugui acreditar l’autor. Aquest és, de fet, un dels punts de l’acord que no està vinculat als pressupostos però que l’executiu té clar que s’haurà executat del tot aquest curs malgrat les “resistències sectorials al canvi” i la “falsa percepció de no defensar amb prou vigor els Mossos”. Les crítiques dels sindicats del cos i el PSC han estat, en aquest sentit, constants. La integració dels advocats d’Interior al gabinet jurídic central de Presidència és un dels altres aspectes que el Govern classifica com a “execució planificada” i que s’haurà fet durant aquest curs.

En el mateix àmbit, la suspensió de les pilotes de foam és un dels punts que ha generat controvèrsia. Ara com ara, no s’han suspès perquè el Govern argumenta que ja s’ha fet públic el protocol, però la CUP considera que és insuficient. En el document de l’executiu, aquest punt, que no està vinculat als pressupostos, es considera “conclòs”. Pel que fa a la Brimo i l’Arro, l’acord diu que no han d’intervenir en desnonaments, una acció que, segons el Govern, està vinculada als pressupostos i està “planificada” per executar-se durant aquest curs malgrat el risc de “conflicte amb l’Estat” quan els jutges ordenen una actuació. Aquest dijous, el Govern ho ha ofert a la CUP. Relacionat amb això hi ha la modificació dels protocols de desnonaments, que el Govern es limita a dir que està “en execució” i previst per aquest curs.

L’embolic del Hard Rock

Un dels punts de discrepància és la voluntat del Govern de tirar endavant -o de no bloquejar- el Hard Rock, els Jocs Olímpics d’Hivern o el Circuit de Catalunya. Són grans infraestructures que s’emmarquen en els “macroprojectes” que la CUP defensa que s’han d’abandonar en favor d’un procés d’industrialització “que tingui en compte la relocalització de la producció i la definició de sectors estratègics” per avançar en la creació de treball digne i en una transició “ecosocial”. Malgrat que el Govern s’ha compromès a retirar dels pressupostos el Hard Rock i a no fer cap pas per aconseguir els Jocs d’Hivern, des de la CUP asseguren que, en el primer cas, es manté la voluntat d’ajudar a adquirir els terrenys de Vila-Seca encara que no els pagui l’Incasòl, i en el segon que es continua apostant pel projecte que s’haurà de votar en una consulta a les comarques afectades. “L’enfocament del Govern és llunyà en molts àmbits dels nostres plantejament”, diu la CUP a les bases.

En les últimes hores hi ha hagut certa desorientació sobre el tema. El Govern assegura que “no es gastarà ni un euro” en el projecte del Hard Rock però la CUP acusa l’executiu d’actuar com a “agent immobiliari” de La Caixa -propietària dels terrenys- i de l’inversor del projecte al Camp de Tarragona. La Generalitat manté el Hard Rock tal com estava previst perquè preveu recuperar els 120 milions “al moment” i la CUP insisteix que no es retira ni el compromís de canviar el pla urbanístic, sinó que es confia en la inversió privada perquè el Govern no posi els diners. S’entén, doncs, que la voluntat de tirar endavant el projecte, continua, cosa que no agrada a la CUP.

Lligat a aquesta qüestió, un dels punts importants que consta en l’acord d’investidura és el Pacte Nacional per la Indústria. Segons el Govern, aquest punt està inclòs als pressupostos i en execució previst per a aquest curs. Per la CUP, i així ho ha traslladat a la militància, aquest acord “no hauria de pivotar com ho fa ara” al voltant dels agents socials majoritaris: Foment, Pimec, CCOO i UGT.

La transformació social i verda

Aragonès va prometre quatre transformacions, democràtica, social, verda i feminista. En clau de transformació social i verda, l’acord d’investidura situa un pla pilot per a la renda bàsica. El Govern sosté que està vinculat als pressupostos i consigna 4 milions d’euros per executar el 2022 la prova pilot. La renda no s’implantarà abans de 2023 pel “cost econòmic”. El document de l’executiu ho divideix en tres fases. De cara a l’any 2021 està prevista la primera fase d’estudi de les millors opcions. Les altres dues fases no estan encara previstes. Pel que fa a l’energètica pública, un altre dels punts centrals de l’acord d’investidura, el Govern la vincula amb els pressupostos i “en execució” prevista per aquest curs. La CUP, però, en discrepa. Als comptes hi ha pressupostats només 500.000 euros per als treballs previs d’aquesta energètica. Pel que fa a la implementació d’una banca pública “a curt termini” en document del Govern admet que encara no està prevista l’execució de la proposta.

Reducció de ràtios i finançament d’escoles bressol

La carpeta d’Educació també és important, i així consta en l’acord d’investidura. Un dels punts implica augmentar recursos per reduir ràtios a l’educació primària i secundària. Segons el Govern, això està vinculat als pressupostos previstos per a aquest curs, malgrat el “cost econòmic”. Fins ara s’ha fet un estudi preliminar i el proper pas, segons consta en el document de l’executiu, és “planificar l’execució i difondre-la”. Aquest dijous, el Govern ha ofert a la CUP aquest punt de l’acord d’investidura. Una altra de les accions és garantir el finançament de les escoles bressol, prevista per aquest curs. Els pressupostos inclouen la gratuïtat de P2 per l’any vinent. L’acord també inclou un pla i calendari de recuperació de centres privats i concertats cap al sistema públic, un punt que està “en execució”.

En tot cas, la decisió sobre el posicionament de la CUP està en mans de les assemblees, que es reuneixen a partir d’aquest divendres i durant tot el cap de setmana per debatre i aprovar si s’ha de permetre o no la tramitació dels comptes. La pregunta, en format arbre, permet quatre possibles escenaris. Des d’abstenir-se en la votació i permetre tirar endavant els pressupostos -una possibilitat remota, a dia d’avui- fins a bloquejar la tramitació i trencar negociacions amb el Govern, que sacsejaria la majoria de la investidura i certificaria la distància que hi ha entre els tres partits que conformen la majoria independentista del 52%. Opcions intermèdies són permetre la tramitació dels comptes i continuar negociant amb ERC i Junts per millorar-los o presentar una esmena a la totalitat però continuar negociant per mirar d’encarrilar la situació a l’últim minut.

L’esmena a la totalitat agrada als sectors

L’assemblea, que no és aliena del debat públic d’aquests últims dies, és conscient del malestar de la CUP per com han anat les negociacions i coneix el rumb del Govern des de la investidura. De fet, les declaracions dels diputats alimenten en rebuig. A dia d’avui, segons la formació, no s’està complint l’acord d’investidura ni s’està fent el “gir a l’esquerra” promès, i tampoc s’està preparant una alternativa a la taula de diàleg que permeti avançar cap a l'”embat democràtic” amb l’Estat, que pels anticapitalistes hauria de ser un referèndum abans de 2025. Els dirigents de la CUP han rebaixat el to aquests últims dies per mirar de no condicionar massa la militància, però el missatge és clar: ara com ara, “la CUP està més a prop del no que del sí” i les propostes del Govern estan “bastant lluny” de l’acord d’investidura, com han dit Eulàlia Reguant i Xavier Pellicer, respectivament.

La CUP està preocupada per la “nova centralitat” que ocuparia el PSC -Poble Lliure, un dels partits que en forma part, ho feia notar el dijous mentre lamentava el procés negociador- però la decisió és a les seves mans. “Què tenen aquests pressupostos que agraden tant al PSC?”, es preguntava de forma retòrica Reguant el dijous. A més d’un model econòmic que no és el de la CUP, els socialistes se sobreposen a les pegues perquè hi veuen l’incentiu de trencar el bloc del 52% i d’abaratir els vots dels grups catalans a Madrid. Per ara la majoria d’agents organitzats a la CUP, des de Poble Lliure a Endavant passant per Lluita Internacionalista, són partidaris de l’esmena a la totalitat. Seguir negociant o no provoca opinions més confrontades.

Horitzó: el 22 de novembre

La decisió de la CUP se sabrà la setmana que ve i sigui quin sigui el posicionament s’obrirà un altre termini: 22 de novembre, dia del debat de totalitat, quan es votaran les esmenes a la totalitat i se sabrà si finalment es poden tramitar els pressupostos del Govern. Fins aleshores, l’executiu tindrà cert marge per mirar de reconduir la situació, sigui amb la CUP -si l’assemblea ha avalat continuar negociant- o amb les “alternatives” que proposava Giró, i aconseguir que les esmenes que es presentin no tinguin prou suports al ple. ERC no vol tirar endavant els pressupostos amb el suport del PSC i Junts no vol sentir a parlar de fer-ho amb els comuns. En tot cas, totes les mirades se centren -una vegada més- en la decisió que prengui, aquest cap de setmana, la militància de la CUP.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-XI-2021)

65 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: