S’HA ACABAT LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA, UN BUNYOL MOLT BEN ENSUCRAT ( RAMON SERRA )

(Per RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT )

Els bunyols són unes bones llaminadures en temps de Quaresma. Hi ha gent que hi té la mà trencada a l’hora de fer-los. Llàstima que els diabètics no en podem menjar pel problema diantre del sucre. Però un cop acabat aquest període quaresmal els bunyols passen a millor vida. I ens n’oblidem, tot i que mentrestant ens han endolcit una mica la vida.
Aquest exemple m’ha vingut ara al cap arran de la darrera sentència del TSJC–el tribunal de la delegació de la justícia castellana a Catalunya– que confirma de forma definitiva la fi de la immersió lingüística a les escoles. El bunyol de la immersió que ha estat tan ensucrat els darrers anys ha acabat al final de la Quaresma com els bunyols de veritat. I quan qualifico la immersió de bunyol no ho dic pas en un afany d’aterrar tot el bo que ha fet. Si no hagués estat per la immersió estaríem ara molt pitjor, segur. Em refereixo únicament a l’argument legal sobre el qual ha girat des d’un bon començament.

L’entramat legal de la immersió es va fer a la catalana, és a dir, sense tenir present el marc espanyol o pensant que els espanyols ho aprovarien. És cert que quan el pujolisme tenia cert poder a Madrid el problema quedava soterrat, però mai mort. Però tan bon punt el PP va agafar el comandament de l’Estat, la immersió ha grinyolat de totes totes, escrostonat per les decisions judicials amb un Tribunal Constitucional convertit ara també en especialista en educació i amb tot el que faci falta per salvar la unitat d’Espanya, especialment la llengua castellana que és el “santo y seña” de l’Estat, el seu ADN.

Un cop més els catalans hem confós els nostres desitjos amb la realitat, com si Espanya fos un Estat plurilingüe de veritat o amb ganes de ser-ho. No canviarà mai i a més en aquest cas té tota la legalitat al seu favor. Digueu-me si no qui és el tarambana que pot creure que essent el castellà l’únic idioma que tots tenim el deure de saber, en un part del territori resulta que una altra llengua “autònoma” serà l’única llengua vehicular a l’ensenyament. Per llogar-hi cadires! Això se’n diu fer passar bou per festa grossa.

Aquesta fal·làcia ha durat anys i pams. Tanmateix tot té un fi, sobretot quan Catalunya cada cop pinta menys a Espanya. Em van fer molta llàstima les llargues sessions parlamentàries fa unes setmanes sobre si el castellà havia de ser llengua vehicular a l’ensenyament català durant la tramitació de la llei Celaá. La premsa espanyolista va fer córrer rius de tinta sobre la persecució del castellà a Catalunya. Fer-se mala sang a canvi de res, perquè al capdavall sempre són els tribunals qui acaben decidint què cal fer i què no cal fer a les escoles amb la llengua.

Lògicament no vull pas dir que comparteixi el punt de vista espanyol. Simplement afirmo que en aquest sentit les lleis han estat clares des d’un bon començament i que aquí ens les hem adaptat a la nostra manera talment com es va fer amb la Constitució tot pensant que en tindríem una interpretació més favorable. Ca, Manel, però què us heu pensat?, com és que una i altra vegada caiem en el parany?, per què sempre tanta ingenuïtat ?
Tot amb tot ,l’èxit del que resti de la resta de la immersió no raurà pas en fer dues o més hores de classes en català sinó de posar al dia els continguts, sobretot reforçar l’oralitat. Conec dotzenes de joves que no parlen ni un borrall de català, malgrat haver estat escolaritzats en aquest idioma. És urgent que es facin exàmens orals i que no es doni cap títol escolar sense un bon coneixement en aquest camp. També s’han de fer més activitats com cantar, recitar poesies, teatre, lectures de textos en veu alta, jocs en català, etc. S’han de treballar la part verbal. La nostra llengua no viu una situació com les altres. Per tant, menys academicisme i siguem més pràctics.

D’altra banda, fa pena també veure com en el debat d’investidura gairebé no s’ha dit res sobre el català quan Illa s’ha estrenat en castellà seguint les petjades de Ciudadanos. Recordem que quan va pujar el tripartit hi havia una direcció general de política lingüística sota les ordres de presidència. Ara semblaria una utopia. I sort que tindrem un govern independentista! Si voleu una república catalana–ara la paraula república ha substituït la paraula independència–de parla castellana ja us la podeu ben bé confitar.

És més, el Parlament està més castellanitzat que mai amb la “perfomance” d’Illa. Fins i tot Vox va demanar Aragonès que parlés en la llengua d’un dels seus avis, atès que aquest havia dit que procedia d’Andalusia. Ara es veu que hem de buscar arrels familiar fora de Catalunya fer ser un català com cal, és a dir, un subordinat a la metròpoli. Els qui tenim vuit cognoms d’origen català sembla veu que ens ho haurem de fer mirar.
Són els ocupants, conegut popularment per unionistes, els que treuen el tema de la llengua una i mil vegades, mentre que els partits que s’autoanomenen independentistes procuren amagar el català. Així al pacte entre ERC i la CUP no hi ha ni una paraula sobre la llengua. Per la seva part, JxCAT només parla de passada defensar la immersió i d’aconseguir que es pugui viure en català. S’han oblidat, però, de dir com ho faran. Ai!, la lletra petita. I Aragonès només va parlar d’immersió en el discurs per ser investit. O sigui que a tot estirar es defensa la immersió que ha estat tombada ara i que els tribunals de l’Estat l’enterraran de forma definitiva d’acord amb la Constitució, la seva.
Mentrestant, s’han acabat els bunyols de Quaresma i el bunyol de la immersió que tan ensucrat havia estat. Ha arribat la primavera i no precisament per al català.
(2-4-2021)
Un cop acabat aquest article m’arriba la notícia que el govern “independentista” de la Generalitat va destinar l’any passat l’1 per…1000! del pressupost a la llengua.O sigui un euro de cada mil que tenia del pressupost.Els psicòlegs demanen comptar fins a deu abans de respondre a una agressió. Doncs,això: intentaré retenir la meva resposta unes hores.El meu estòmac m’ho agrairà.

482 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: