SI ES FAN ELS JOCS OL√ćMPICS D’HIVERN SEGUIREM LLIGATS A ESPANYA PEL CAP BAIX FINS AL 2030

“Q√ľesti√≥ de ‚Äėnaming‚Äô”
(TONI SOLER )

Una vegada m√©s ERC es troba lliurant la batalla que no desitja. La dels Jocs Ol√≠mpics d‚ÄôHivern del 2030. La candidatura compta amb el suport dels empresaris, el sector tur√≠stic, el PSC i Junts, raons suficients per malfiar-se‚Äôn; a m√©s, no sembla que un esdeveniment d‚Äôaquesta volada hagi d‚Äôafavorir la lluita contra el canvi clim√†tic. Per√≤ hi ha enquestes que indiquen que el projecte agrada a la majoria de la poblaci√≥ (en part per la nost√†lgia del 92), i tamb√© hi ha experts que diuen que l‚Äôempenta ol√≠mpica, ben administrada, pot accelerar canvis que el Pirineu necessita per evitar el seu esllanguiment. Aquests canvis, ¬Ņes podrien produir igualment, sense pagar el peatge d‚Äôuns Jocs? No estic en disposici√≥ de proclamar-ho. Espero que els ve√Įns de les comarques pirinenques, que ho han de votar en refer√®ndum, ho tinguin m√©s clar que jo.

El que s√≠ que em veig amb cor d‚Äôafirmar √©s que si el projecte ol√≠mpic tira endavant hi haur√† conseq√ľ√®ncies pol√≠tiques. Perqu√® la fita √©s el 2030 i aix√≤ vol dir que, almenys durant vuit anys, el govern catal√† i l‚Äôespanyol hauran de cooperar per al seu √®xit. Hauran d‚Äôestablir una mena de treva ol√≠mpica. I s√≥n dos governs que -no s√© si cal recordar-ho- es troben en conflicte, amb una situaci√≥ de buit legal (l‚ÄôEstatut castrat pel TC regeix la nostra autonomia sense ratificaci√≥ popular), amb un president a l‚Äôexili (destitu√Įt per decret) i centenars de persones amb causes judicials obertes per la seva implicaci√≥ en els fets del 2017. Aix√≤ sense esmentar que el Govern est√† format per dos partits que tenen el mandat d‚Äôavan√ßar cap a l‚Äôautodeterminaci√≥, i que -suposo- no pretenen ajornar la resoluci√≥ del contenci√≥s pol√≠tic catal√† fins que hagi acabat l‚Äô√ļltima prova de c√ļrling, o de bobsleigh, o d‚Äôesqu√≠ de fons, d‚Äôaquest lluny√† 2030.

I malgrat tot, alguns podr√≠em veure amb bons ulls els Jocs d‚ÄôHivern si servissin per refor√ßar una veritat geogr√†fica secular, verdagueriana, que la pol√≠tica s‚Äôha entestat a negar: el fet que els Pirineus Orientals no s√≥n una frontera, sin√≥ l‚Äôaut√®ntic bressol de Catalunya. La nostra llengua va n√©ixer a les dues faldes de la gran serralada. I uns Jocs Ol√≠mpics d‚ÄôHivern serien una excusa magn√≠fica perqu√® la Catalunya de dalt i la de baix, all√≤ que els antics anomenaven el Principat i els Comtats, cooperessin en l‚Äôorganitzaci√≥ d‚Äôun esdeveniment com√ļ per damunt de la frontera artificial que les armes van imposar fa m√©s de tres segles. Seria un aut√®ntic retrobament.

Em sembla, per√≤, que les coses no van per aqu√≠. Tot i que tothom sap que el nom de Barcelona √©s irrenunciable perqu√® la candidatura tingui possibilitats (Jaca ja ho ha intentat sense √®xit), el govern central est√† decidit a fer que sigui un projecte de la marca Espa√Īa, i per tant la Catalunya Nord no hi pinta res; amb qui s‚Äôha de comptar √©s amb l‚ÄôArag√≥, un territori poblat per gent meravellosa, p√†tria de Goya i de Labordeta, per√≤ governat per un seguit de pol√≠tics mediocres que, a falta d‚Äôidees, sobreviuen a base d‚Äôatiar l‚Äôanticatalanisme m√©s tronat (incloent-hi el ling√ľicidi de la Franja). Si l‚ÄôArag√≥ vol que la candidatura sigui conjunta, perqu√® √©s ‚Äúun proyecto de Espa√Īa como pa√≠s ‚ÄĚ, com va dir el COE, tindrem un problema de naming. I ja en vam tenir un fa vuit segles, en temps de Ramon Berenguer IV, quan Catalunya, tot i ser sobirana, va renunciar a la categoria de reialme per honorar el seu origen carolingi, i els seus pr√≠nceps van passar a ser coneguts a l‚Äôexterior com a reis d‚ÄôArag√≥, encara que eren catalans de nissaga, de bandera i de llengua. Per√≤ en aix√≤ ja no s‚Äôhi pot fer res. Ara, en canvi, si a ERC acaben decidint que el projecte no els conv√© tindran una excusa perfecta per arxivar-lo.
Informa:ARA.CAT (30-1-2022)

77 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: