SI LUXEMBURG DONA LA RAÓ A PUIGDEMONT: ACATARÀ ESPANYA LA SENTÈNCIA I PODRÀ TORNAR ?

“El dubte que ha de resoldre Espanya sobre els exiliats”.
Si les decisions que arribin de Luxemburg donen la raó a Puigdemont, l’Estat haurà de clarificar si acata la justícia europea i obre la porta a un retorn de l’expresident sense risc de ser detingut.
( BERNAT SURROCA )
Si vas pel passeig del Born i baixes pel carrer de la Vidrieria, al fons es pot veure una gran fotografia de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Al carrer Bonaire, a tocar de la plaça de les Olles, hi ha l’oficina dels eurodiputats de Junts, una extensió de l’oficina que tenen al Parlament Europeu, però al bell mig de Barcelona. L’oficina -situada en una planta baixa de parets medievals, amb portes de vidre i a mig camí entre el Parlament i el Palau de la Generalitat- és una mostra tangible de la primacia del dret de la Unió Europea per sobre del dret dels estats membres. Espanya no volia que els dirigents independentistes poguessin ser eurodiputats, però les resolucions dels tribunals europeus van prevaldre i des de finals de 2019 Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen escó a Brussel·les i Estrasburg.

L’anècdota és pertinent. La batalla jurídica de l’exili sembla encarar la recta final i en les darreres setmanes ha sobrevolat la idea d’un possible retorn de Puigdemont a Catalunya si els tribunals europeus li donen la raó. Més enllà d’algun missatge a Instagram -va dir que els 60 anys els celebraria “a casa”- l’expresident manté el silenci sobre aquest aspecte. La justícia europea ha de resoldre les dues principals carpetes aquest primer semestre i, si el resultat és favorable als exiliats, l’advocat Gonzalo Boye apunta que es crearà “el marc jurídic adequat per garantir la immunitat i la lliure circulació” dels líders independentistes. La gran pregunta que queda per resoldre, però, és si Espanya acceptarà les decisions que vinguin dels tribunals europeus i si respectarà el principi de primacia del dret de la Unió.

Aquest principi estableix que el dret de la Unió Europea és superior al dret dels estats. En altres paraules, que els seus membres no poden aplicar una norma nacional contrària al dret europeu. Darrerament, la primacia del dret de la Unió s’ha posat en qüestió en estats com Polònia. A principis de setembre, la Comissió Europea va demanar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que imposés una sanció al país per obligar-lo complir unes mesures cautelars del mateix tribunal de Luxemburg que ordenen suspendre la sala disciplinària del Tribunal Suprem, un òrgan que, a criteri de Brussel·les, amenaça la independència dels jutges polonesos. A l’octubre, el TJUE va imposar una multa d’un milió d’euros diaris a Polònia.

Però el desafiament del govern ultraconservador polonès va més enllà. El primer ministre, Mateusz Morawiecki, va preguntar al Tribunal Constitucional sobre la primacia del dret europeu i l’obligació dels tribunals nacionals d’acatar les resolucions de la justícia europea. Mesos més tard, el TC va alinear-se amb les tesis de l’executiu i va dir que els magistrats polonesos poder no fer cas de les decisions de Luxemburg argumentant, precisament, que el dret de l’estat preval sobre el dret de la Unió. A la pràctica, això suposa una declaració de guerra jurídica de Varsòvia a Brussel·les, perquè qüestiona un dels fonaments de la Unió Europea, la primacia del dret europeu i que el TJUE està per sobre dels tribunals nacionals.


Silenci oficial del Suprem

En el cas català, Espanya ha esquivat algunes de les resolucions europees. Per ara manté actives les ordres nacionals de detenció malgrat que Puigdemont i la resta d’eurodiputats tenen immunitat per moure’s per Europa. De fet, la defensa del president està pendent que el magistrat del Suprem Pablo Llarena respongui un escrit presentat després que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) reiterés que el procediment de les euroordres estava suspès i Puigdemont no podia ser detingut a l’espera de resoldre’s les qüestions prejudicials demanades pel mateix Llarena a la justícia europea. El jutge del Suprem ha de dir si el procediment està suspès, tal com diu el TGUE, o no, però no té pressa per respondre.

“Si el procediment està suspès i les euroordres també, la lògica jurídica diu que les ordres nacionals també ho estan”, deia fa unes setmanes Boye en una entrevista a NacióDigital. Per ara, però, Puigdemont no pot tornar a Catalunya, i no hi ha posicionament oficial del Suprem respecte a la resolució del TGUE. Sí que hi ha hagut, però, filtracions que apunten que el Suprem no vol modificar el criteri sobre l’expresident i que si trepitja territori espanyol serà detingut. Fonts del Suprem citades per Europa Press apuntaven l’1 de desembre que la interlocutòria del TGUE no afectava a la causa sobre Puigdemont perquè el dret espanyol no està supeditat a l’europeu. La defensa vol esperar a una resposta oficial abans de fer valoracions.

Les principals carpetes arriben a Luxemburg

En tot cas, les principals carpetes que afecten els exiliats arribaran en els propers mesos a Luxemburg. La setmana passada hi va haver el judici al TGUE sobre el recurs contra la decisió de l’expresident del Parlament Europa Antonio Tajani de vetar l’entrada a l’Eurocambra als eurodiputats de Junts després de les eleccions europees de 2019. Tajani s’alineava així amb les tesis espanyoles. El criteri del Parlament Europeu va canviar, ja amb David Sassoli a la presidència, després de la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras, però la defensa considera que es van vulnerar drets i que s’han de reparar. A la vista, els advocats del Parlament Europeu reconeixien que la situació en aquell moment va ser complexa però es van ratificar en el veto als tres dirigents independentistes.

La propera vista ja serà sobre les prejudicials de Llarena i la defensa és optimista. El TJUE haurà de definir el criteri per denegar euroordres arran del “no” de Bèlgica a l’extradició de Lluís Puig i dir si el Suprem és competent per demanar-les. Després vindrà la decisió sobre el recurs contra el suplicatori del Parlament Europeu, que retira la immunitat als eurodiputats de Junts perquè puguin ser sotmesos al procediment d’extradició a Bèlgica. Si, com apunta Boye, les resolucions europees acaben donant la raó als exiliats i es crea aquest “marc jurídic” per garantir-ne la lliure circulació i la immunitat, Espanya haurà de decidir si acata les decisions judicials europees i respecta el principi de primacia del dret de la UE. I si, més enllà d’imatges a l’oficina del Born, permet que Puigdemont hi pugui posar els peus sense risc de ser detingut.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (29-1-2022)

86 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: