“SI NO ES CONTROLA EL CORONAVIRUS POT HAVER-HI 40 MILIONS DE MORTS “

Salvador Macip: «Si no es controla, el coronavirus pot provocar 40 milions de morts»
El científic de la Universitat de Leicester adverteix de la possibilitat de noves pandèmies: “Ens podem trobar amb un virus més mortal i menys contagiós, i aleshores sí que tindríem problemes”
( PEP MARTÍ )
Fa onze anys, el científic i escriptor Salvador Macip va escriure Les grans epidèmies modernes. La lluita de l’home contra els enemics invisibles (La Campana). Era el moment en què l’anomenada grip porcina anava en davallada. Macip, però, advertia que calia anar amb compte i que vindrien noves pandèmies. Ara acaba de publicar-ne una reedició, que és tot un recordatori del que toca fer per a una prevenció segura.

Macip (Blanes, 1970) és doctor en medicina i director d’un laboratori sobre envelliment i càncer a la Universitat de Leicester (Anglaterra), a més d’investigador vinculat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquesta entrevista amb NacióDigital parla del coronavirus, dels errors que no podem tornar a cometre i de les pandèmies que vindran.

– Esperaven la grip i ha vingut el coronavirus.

– Sí, és curiós, perquè els coronavirus, fins a principis de segle, no se’ls considerava especialment problemàtics. Provocaven refredats i prou. Però amb l’aparició del SARS, va ser un primer avís. Va ser un coronavirus que provocava un problema respiratori més important que els altres coronavirus i ja vam veure que s’havia produït una mutació. Aquest s’ha escampat per tot el món.

– Vostè avisa que això és un anticip.

– Això és el que ens faltat d’entendre des de la grip del 2009. Va ser menys greu, però els experts ja vam advertir que en podria venir una de més greu. És la lliçó que hauríem d’aprendre. Poden haver-hi pandèmies més greus. Això no vol dir que hagi de passar. Però la possibilitat existeix.

– En el llibre parla del supervirus, aquesta pandèmia més mortífera que podria venir.

– No vol dir que hagi de venir un supervirus. Tenim la sort que la naturalesa equilibra i normalment un virus molt letal és poc infecciós, i un que és molt contagiós és menys letal. És l’exemple del coronavirus. L’Ebola pot matar entre el 50% i el 80%, però es transmet poc. Per sort. Però podríem haver d’afrontar un virus una mica més mortal i una mica menys contagiós. Aleshores sí que tindríem problemes. Hem d’estar preparats.

“Hem d’entendre el concepte de salut planetària i no envair l’hàbitat dels animals salvatges”

РPer on poden venir noves pand̬mies?

– És difícil predir-ho. Pel que sabem de les darreres pandèmies importants, venen d’animals, cas de la grip porcina o de l’aviar. La sida prové dels micos. Sembla que els coronavirus venen dels ratpenats, que tenen molts virus. El SARS venia del ratpenat i el MERS es creu que provenia dels camells. La majoria dels virus ens entraran a través dels animals i hem de veure com interaccionem amb ells i no envair l’hàbitat dels animals salvatges. Tots els canvis que estem provocant en l’ecosistema del planeta afecta l’hàbitat dels animals. Hem d’entendre un concepte nou, el de salut planetària, que és ser conscients que tots som part del planeta.

– En el llibre cita una frase d’un científic nord-americà, C. J. Peters: “No hi ha res que pugui aturar la implacable evolució dels virus buscant noves estratègies per una supervivència que pot significar la mort de tots els humans”.

– Peters és un personatge molt interessant i especialista en virus agressius, com el de les febres hemorràgiques. Pot sonar alarmista, però un dels perills en què menys ens fixem és que compartim el planeta amb molts microorganismes i, en algun moment, es poden tornar agressius. Fins i tot s’ha discutit si estan vius, però els virus són unes màquines pensades per sobreviure i evolucionar. Eren al planeta abans que nosaltres i hi seran quan nosaltres no hi siguem. Coses com el que es va veure amb la grip del 1918 ara costaria més. Tenim més eines per defensar-nos.

– Era un context molt diferent, en l’últim any de la Primera Guerra Mundial.

– Sí, és diferent. Però ara, segons alguns càlculs, podríem arribar a tenir 40 milions de morts fins que no hi hagués immunitat de grup.

– És una xifra bestial.

– S’ha dit que la Covid-19 podria infectar entre el 70% i el 80% de la població. Si calculem una mortalitat de l’1%, que és un càlcul a la baixa, surten xifres així.

– Potencialment, això és una mortaldat.

– S’ha de lluitar perquè no passi. S’ha de fer el màxim de confinament i treballar per la vacuna. Però fent un càlcul ràpid, si no es controla podríem anar a una xifra de 40 milions de morts. No en som conscients, però la grip cada any mata mig milió de persones a tot el món. Si es contagia molta gent, encara que el percentatge de mortalitat sigui baix, el nombre final de morts pot ser molt alt.

“La meva principal crítica a la major part de països és no haver actuat amb prou rapidesa i entendre la magnitud del problema”

– L’OMS ha actuat amb eficàcia?

– Un cop passada la crisi, haurem d’avaluar el que ha fet cada país i cada govern. És molt difícil prendre decisions sobre un virus completament nou, sobre la marxa, sense disposar de protocols molt clars d’actuació. La meva principal crítica a la major part de països és no haver actuat amb prou rapidesa. Entendre la magnitud del problema.

– Sense caure en la demagògia, quin estat creu que ho està fent millor?

– Sembla que Corea del Sud ha actuat bé. Va fer proves a molta gent, va detectar els casos i va aïllar-los, i va buscar els contactes. De la Xina no sabem si les dades que tenim són del tot fiables. Crec que Itàlia ho ha fet clarament malament, perquè no va tancar el nord.

– On creu que les coses poden ser més tràgiques? A l’Àfrica? Als Estats Units?

– L’Àfrica és una por i un misteri. El seu sistema sanitari no és tan fort com el nostre. Però té punts a favor: és una població més jove, hi ha moltes més zones rurals, on el contagi serà menor, i tenen experiència, com la crisi de l’Ebola. Als Estats Units, el principal problema és la manca d’accés a la sanitat, i han tingut el president dient durant dies que la cosa no tenia importància. Als Estats Units es veuen errors bastant importants i serà un dels països que s’hauran d’estudiar per veure tot el que han fet malament. El seu líder sembla impermeable a la ciència.

– Aquest virus podria quedar amagat en algun racó del nostre organisme i rebrotar quan el pacient ja s’ha curat?

– El virus de la sida ho fa això. Costa molt de derrotar perquè s’amaga en certes cèl·lules i pot tornar a sortir al cap d’un temps. Em principi, no hauria de passar amb el coronavirus. Encara no coneixem prou aquest virus i les prediccions no són fàcils.

– S’ha parlat de la possibilitat d’establir una mena de DNI víric.

– Intentant no trepitjar el terreny de les llibertats i els drets individuals, hi ha mesures que es podrien implantar. Per exemple, que es pogués reconèixer qui és immune, qui ha passat la malaltia i té anticossos. Aquests tests ja hi són.

“En el cas del SARS, quan es va acabar el brot, es va deixar d’investigar per una vacuna i s’han perdut deu anys”

– Quan aquesta crisi passi i puguem tornar a sortir al carrer i fer una vida normal, quines prioritats ens hauríem de plantejar com a societat?

– Dubto que veiem grans canvis en la nostra manera de comportar-nos. Podem actuar en dos àmbits. Quant a prevenció, i lligant amb el que dèiem sobre salut planetària, intentar tenir una relació més raonada amb l’ecosistema. I després hem d’entendre que això pot tornar a passar i ens hem de dotar d’unes línies d’actuació més clares. La resposta científica ha estat molt ràpida. De seguida es va tenir el genoma del virus seqüenciat i s’han provat fàrmacs. Però es pot aportar més pressupost a la ciència. Els treballs per una vacuna contra el SARS es van aturar quan es va acabar el brot. Com que l’epidèmia no es va convertir en pandèmia, es va deixar d’investigar. Si haguéssim continuat, ara tindríem ja molt d’avançat. Hem perdut deu anys.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-4-2020)

209 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: