SÍ QUE COMENCEM BÉ! NETFLIX ESTUDIA RECÒRRER A BRUSEL·LES L’OBLIGACIÓ DE PRODUIR EN CATALÀ

(NÚRIA CASAS )

La futura llei que obligarà a les plataformes audiovisuals afegir contingut en català ja ha trobat les primeres discrepàncies. Segons avança el digital The Objective, la popular Netflix “estudia recórrer a la Unió Europea la normativa que els obligaria a haver de produir part dels seus continguts a l’Estat espanyol en llengües cooficials que no siguin castellà”.
Quin paper té la UE?

Les plataformes s’aferren a la normativa europea vigent. La Directiva de serveis de comunicació audiovisual vigent regula la coordinació a escala de la UE de les legislacions nacionals en matèria de serveis de comunicació audiovisual. El principal objectiu de la Directiva és crear un mercat únic europeu de serveis de comunicació audiovisual i garantir-ne el correcte funcionament, contribuint alhora a la promoció de la diversitat cultural, proporcionant un nivell adequat de protecció dels consumidors i salvaguardant el pluralisme dels mitjans de comunicació.

Per assegurar que les noves normes s’apliquin a temps, la Comissió ha donat suport en els darrers anys a les autoritats dels Estats membres, en particular a través del Comitè de Contacte i del Grup d’entitats reguladores europees per als serveis de comunicació audiovisual ( ERGA) en relació amb la transposició de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual. La Comissió també ha publicat directrius sobre les plataformes d’intercanvi de vídeos i les obres europees. Així doncs, en l’àmbit de la llengua, la normativa és molt interpretativa i s’apel·la, en darrer terme, a criteris de pluralitat i igualtat i dona carta blanca a les plataformes.

En aquest sentit, aquesta directiva és clara i indica que només és obligatori exigir a un prestador audiovisual la producció d’obra europea. En el cas de l’adaptació espanyola s’ha establert aquest 30% d’obligació d’obra europea, però dins d’això el 50% (el 15% en total) per a llengües cooficials espanyoles. D’aquest percentatge, el 40% (el 6% total) s’haurà de destinar a llengües cooficials, però que no siguin el castellà. Segons The Objective, “ell sector s’indica que no té sentit produir en llengües que no siguin l’oficial del país on operen”.

Un exemple recent el trobem a França. Aquest estiu, es va establir que Netflix, Amazon Prime o Disney+ invertissin per llei entre un 20% i un 25% de la facturació a França en produccions locals. Una norma que només obliga a produir obres europees i a tot estirar en francès, però no en llengües regionals com el que s’exigeix ​​a Espanya. De fet, a Europa no hi ha precedents similars al que es vol demanar al nostre país.
La demanda d’ERC

El requeriment de produir en català a les plataformes ha estat una peça que ha condicionat els pressupostos de la Moncloa. Esquerra va obrir aquesta demanda perquè es blindi amb els “percentatges i les quotes necessàries” en el catàleg que ofereixen les cadenes de televisió o grans plataformes com Netflix i HBO. Reclamen al govern espanyol que ho materialitzi, així com també exigeixen garanties de compliment dels acords que van assolir en el passat. Si no, des d’ERC avisen que podrien registrar l’esmena a la totalitat.

Malgrat tot, l’objectiu encara està lluny d’aconseguir notorietat. Menys de l’1%. Aquest és el petit percentatge de presència de la llengua catalana en el catàleg de les plataformes audiovisuals. Les dades d’aquest novembre reflecteixen que el català continua en una situació molt delicada en aquests canals.

En relació amb Netflix, convé assenyalar que va començar a oferir continguts en llengua catalana l’any 2016, però la seva presència al catàleg era ínfima. Ara com ara, hi ha 20 pel·lícules i 4 sèries en català. La majoria de les incorporacions s’han produït a partir del 2020, amb llargmetratges com ‘Incerta glòria’, ‘La propera pell’; i també sèries com ‘Merlí’, ‘Les de l’hoquei’, ‘Benvinguts a la família’ o ‘Si no t’hagués conegut’.

Informa:NETFLIX.CAT (24-XI-2021)

78 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: