SI VOLEU ERASMUS EN CATALÀ HAUREU D’ANAR A ANDORRA

“Aneu d’Erasmus a Andorra ”
«Una constant des que va començar el curs: universitaris que s’havien matriculat expressament d’assignatures en catalĂ  i que, a l’hora de la veritat, oooh, era broma»

Defensar el catalĂ  a les aules universitĂ ries pot comportar el rebuig virulent dels companys
( MARTA ROJALS )

Torna a sortir el sol en aquest racĂł de mĂłn, torna la llengua a ser qĂŒestiĂł a la xarxosfera catalana. I tu voldries deixar-ho passar, perquĂš ‘la qĂŒestió’ hi serĂ  igual avui com d’aquĂ­ a cent articles variats, perĂČ sempre hi ha alguna cosa que t’estira, que et diu que cal picar pedra a cada instant. Doncs som-hi: una alumna de la Universitat de Barcelona piulava la segĂŒent observaciĂł que havia enviat a un docent: ‘La classe es desenvolupa en castellĂ , i quan la vaig escollir m’hi vaig fixar molt perquĂš la volia fer en català’, i la resposta rebuda: ‘Efectivament, les classes sĂłn en castellĂ , tot i que vostĂš pot emprar la llengua que vulgui.’ Vaja, que encara grĂ cies. Una mica com ‘a casa seua parli com vulgui’ i pari d’emprenyar.

La situaciĂł no Ă©s cap novetat, perĂČ, enguany, les piulades en aquest sentit han estat constants des que va començar el curs: universitaris que s’havien matriculat expressament d’assignatures en catalĂ  i que, a l’hora de la veritat, oooh, era broma. Ja fos pel clĂ ssic del ‘si un sol alumne ho demana’; ja fos perquĂš el professor fĂ©u un canvi ‘preventiu’ d’idioma
 per si un sol alumne ho demanava; ja fos perquĂš, tot i que al pla docent diu que la matĂšria serĂ  en catalĂ , l’impartidor no en sap prou, o directament no el sap, contravenint el principi de seguretat lingĂŒĂ­stica de l’estudiant. Tria la teua aventura, i a tant el crĂšdit, que no Ă©s pas poc. PerquĂš, tot i que el ‘producte’ ha resultat diferent del que havies ‘pagat’, no en tindrĂ s cap descompte ni devoluciĂł, que aquĂ­ els teus quartos valen menys que els d’aquells que, amb el canvi, nomĂ©s veuen reforçat el seu privilegi.

AixĂ­ –tambĂ© així– Ă©s com es va fent estranya la llengua al paĂ­s d’on Ă©s prĂČpia; i aixĂ­ Ă©s com aquesta estranyesa cultivada es fa servir per a justificar-ne la substituciĂł. A diferĂšncia de les visites guiades, de les reunions d’escala, de les ampes, les afes o com es diguin ara, als graus i mĂ sters l’efecte encara Ă©s mĂ©s devastador, perquĂš el missatge que s’hi transmet Ă©s que el catalĂ  Ă©s una nosa que s’interposa al saber, que Ă©s negligible com a llengua de coneixement superior. Que al final una aula Ă©s com una cafeteria a ReykjavĂ­k o un basar d’Istambul, que (canta el corifeu:) ‘l’important Ă©s que ens entenguem’. Un ‘que ens entenguem’ que, ves per on, no esdevĂ© tan ‘important’ quan l’idioma de la classe Ă©s diferent del catalĂ , perquĂš aleshores sĂ­, aleshores tothom tĂ© clar que si no l’entens el problema Ă©s teu; que, si no en tens el nivell, ets tu qui s’ha d’espavilar.

Dona, no comparis el catalĂ  amb l’anglĂšs, toca dir ara, que Ă©s la manera mĂ©s rĂ pida d’explicar de quĂš anava, tot aixĂČ: de posar la llengua minoritzada sota les lleis implacables del mercat, com una botiga de barri contra l’Amazon global, i ara fes el favor de no esquitxar amb la sang. Tot un esforç col·lectiu per a tornar a aquella lĂČgica que sintetitzĂ  perfectament Adolfo SuĂĄrez, sorneguer, quan va posar en dubte que es poguessin trobar professors per a ensenyar quĂ­mica nuclear en catalĂ , o en basc. ‘Siguem seriosos
’, va reblar. De moment passa que, amb tant de mercat i tanta xauxa, ens distraiem de la cosa principal, que sĂłn els drets lingĂŒĂ­stics de l’estudiant local. I tambĂ© passa que, amb la llei de polĂ­tica lingĂŒĂ­stica a davant, el dret de l’alumne de rebre l’ensenyament en catalĂ  entra en conflicte amb el dret dels professors ‘d’expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que prefereixin’, Ă©s a dir, amb el seu dret com a autoritat d’impartir-los la classe en castellĂ .

Per tant, quĂš se suposa que ha de fer, un universitari del paĂ­s, per a tenir garantit el dret d’estudiar en catalĂ ? Demanar un Erasmus a Andorra? I l’altra: per quĂš ha de ser l’alumne que ha d’anar darrere del docent, jugant-s’hi males estones, males mirades dels companys, i potser, males notes? En poden donar fe els estudiants que, per reclamar la normalitzaciĂł a l’aula, sols o per la via sindical, han estat titllats d’intolerants i altres boniqueses menys reproduĂŻbles. De fet, Ă©s la seqĂŒĂšncia lĂČgica del fracĂ s de la immersiĂł: alumnes que es giren contra els companys que tenen el coratge de reclamar la llengua que han pagat, si volem dir-ho en termes mercantils, fins i tot quan constava al programa de l’assignatura.

Amb l’ensenyament universitari esdevingut negoci, i amb la pressiĂł anihiladora de les llengĂŒes dominants, potser Ă©s hora de mirar com s’ho fan les universitats dels paĂŻsos del nord amb els estudiants que no els dominen la llengua prĂČpia. Potser Ă©s hora de copiar els millors models de fora, abans que la llengua ens acabi d’anar pel pedregar. PerquĂš amb el sistema que seguim ara, associant el catalĂ  al conflicte, sempre, tothora, cada començament de curs –ja hi tornen a ser els pagesos, els tancats, els identitaris, tot aixĂČ dit en tres o quatre idiomes reconeguts per la UE–, Ă©s difĂ­cil de mantenir l’estatus d’una llengua de cultura indefinidament. Suposo que aquest era el pla: anar buidant de prestigi el catalĂ  perquĂš, com mĂ©s desprestigiat esdevĂ©, el preu de defensar-lo entre desconeguts sigui cada vegada mĂ©s alt.

Permeteu-me, per acabar, una mica de ficciĂł provocadora: encara hauria estat bo, perduda la llengua en el camp del lleure, que es mantinguĂ©s fĂšrria en els temples del saber. Potser d’aquesta manera no semblaria tan fora de lloc demanar-se, en un article que hauria volgut ser aquest, per quĂš tants experts de tota mena de cĂ tedres, quan els sentim parlar als mitjans, fan anar un catalĂ  infecte a molts nivells. PerĂČ aixĂČ ja Ă©s un abĂșs, aixĂČ Ă©s demanar massa a una llengua –si no ens ho prenem seriosament– empesa per tots els elements a l’estar per casa.
Informa:VILAWEB.CAT (13-10-2020)

306 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: