SI VOLEU ERASMUS EN CATALĂ HAUREU D’ANAR A ANDORRA

“Aneu dâErasmus a Andorra ”
«Una constant des que va començar el curs: universitaris que s’havien matriculat expressament dâassignatures en catalĂ i que, a l’hora de la veritat, oooh, era broma»
Defensar el catalĂ a les aules universitĂ ries pot comportar el rebuig virulent dels companys
( MARTA ROJALS )
Torna a sortir el sol en aquest racĂł de mĂłn, torna la llengua a ser qĂŒestiĂł a la xarxosfera catalana. I tu voldries deixar-ho passar, perquĂš âla qĂŒestiĂłâ hi serĂ igual avui com dâaquĂ a cent articles variats, perĂČ sempre hi ha alguna cosa que tâestira, que et diu que cal picar pedra a cada instant. Doncs som-hi: una alumna de la Universitat de Barcelona piulava la segĂŒent observaciĂł que havia enviat a un docent: âLa classe es desenvolupa en castellĂ , i quan la vaig escollir mâhi vaig fixar molt perquĂš la volia fer en catalĂ â, i la resposta rebuda: âEfectivament, les classes sĂłn en castellĂ , tot i que vostĂš pot emprar la llengua que vulgui.â Vaja, que encara grĂ cies. Una mica com âa casa seua parli com vulguiâ i pari dâemprenyar.
La situaciĂł no Ă©s cap novetat, perĂČ, enguany, les piulades en aquest sentit han estat constants des que va començar el curs: universitaris que sâhavien matriculat expressament dâassignatures en catalĂ i que, a lâhora de la veritat, oooh, era broma. Ja fos pel clĂ ssic del âsi un sol alumne ho demanaâ; ja fos perquĂš el professor fĂ©u un canvi âpreventiuâ dâidioma⊠per si un sol alumne ho demanava; ja fos perquĂš, tot i que al pla docent diu que la matĂšria serĂ en catalĂ , lâimpartidor no en sap prou, o directament no el sap, contravenint el principi de seguretat lingĂŒĂstica de lâestudiant. Tria la teua aventura, i a tant el crĂšdit, que no Ă©s pas poc. PerquĂš, tot i que el âproducteâ ha resultat diferent del que havies âpagatâ, no en tindrĂ s cap descompte ni devoluciĂł, que aquĂ els teus quartos valen menys que els dâaquells que, amb el canvi, nomĂ©s veuen reforçat el seu privilegi.
AixĂ âtambĂ© aixĂâ Ă©s com es va fent estranya la llengua al paĂs dâon Ă©s prĂČpia; i aixĂ Ă©s com aquesta estranyesa cultivada es fa servir per a justificar-ne la substituciĂł. A diferĂšncia de les visites guiades, de les reunions dâescala, de les ampes, les afes o com es diguin ara, als graus i mĂ sters lâefecte encara Ă©s mĂ©s devastador, perquĂš el missatge que sâhi transmet Ă©s que el catalĂ Ă©s una nosa que sâinterposa al saber, que Ă©s negligible com a llengua de coneixement superior. Que al final una aula Ă©s com una cafeteria a ReykjavĂk o un basar dâIstambul, que (canta el corifeu:) âlâimportant Ă©s que ens entenguemâ. Un âque ens entenguemâ que, ves per on, no esdevĂ© tan âimportantâ quan lâidioma de la classe Ă©s diferent del catalĂ , perquĂš aleshores sĂ, aleshores tothom tĂ© clar que si no lâentens el problema Ă©s teu; que, si no en tens el nivell, ets tu qui sâha dâespavilar.
Dona, no comparis el catalĂ amb lâanglĂšs, toca dir ara, que Ă©s la manera mĂ©s rĂ pida dâexplicar de quĂš anava, tot aixĂČ: de posar la llengua minoritzada sota les lleis implacables del mercat, com una botiga de barri contra lâAmazon global, i ara fes el favor de no esquitxar amb la sang. Tot un esforç col·lectiu per a tornar a aquella lĂČgica que sintetitzĂ perfectament Adolfo SuĂĄrez, sorneguer, quan va posar en dubte que es poguessin trobar professors per a ensenyar quĂmica nuclear en catalĂ , o en basc. âSiguem seriososâŠâ, va reblar. De moment passa que, amb tant de mercat i tanta xauxa, ens distraiem de la cosa principal, que sĂłn els drets lingĂŒĂstics de lâestudiant local. I tambĂ© passa que, amb la llei de polĂtica lingĂŒĂstica a davant, el dret de lâalumne de rebre lâensenyament en catalĂ entra en conflicte amb el dret dels professors âdâexpressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que prefereixinâ, Ă©s a dir, amb el seu dret com a autoritat dâimpartir-los la classe en castellĂ .
Per tant, quĂš se suposa que ha de fer, un universitari del paĂs, per a tenir garantit el dret dâestudiar en catalĂ ? Demanar un Erasmus a Andorra? I lâaltra: per quĂš ha de ser lâalumne que ha dâanar darrere del docent, jugant-sâhi males estones, males mirades dels companys, i potser, males notes? En poden donar fe els estudiants que, per reclamar la normalitzaciĂł a lâaula, sols o per la via sindical, han estat titllats dâintolerants i altres boniqueses menys reproduĂŻbles. De fet, Ă©s la seqĂŒĂšncia lĂČgica del fracĂ s de la immersiĂł: alumnes que es giren contra els companys que tenen el coratge de reclamar la llengua que han pagat, si volem dir-ho en termes mercantils, fins i tot quan constava al programa de lâassignatura.
Amb lâensenyament universitari esdevingut negoci, i amb la pressiĂł anihiladora de les llengĂŒes dominants, potser Ă©s hora de mirar com sâho fan les universitats dels paĂŻsos del nord amb els estudiants que no els dominen la llengua prĂČpia. Potser Ă©s hora de copiar els millors models de fora, abans que la llengua ens acabi dâanar pel pedregar. PerquĂš amb el sistema que seguim ara, associant el catalĂ al conflicte, sempre, tothora, cada començament de curs âja hi tornen a ser els pagesos, els tancats, els identitaris, tot aixĂČ dit en tres o quatre idiomes reconeguts per la UEâ, Ă©s difĂcil de mantenir lâestatus dâuna llengua de cultura indefinidament. Suposo que aquest era el pla: anar buidant de prestigi el catalĂ perquĂš, com mĂ©s desprestigiat esdevĂ©, el preu de defensar-lo entre desconeguts sigui cada vegada mĂ©s alt.
Permeteu-me, per acabar, una mica de ficciĂł provocadora: encara hauria estat bo, perduda la llengua en el camp del lleure, que es mantinguĂ©s fĂšrria en els temples del saber. Potser dâaquesta manera no semblaria tan fora de lloc demanar-se, en un article que hauria volgut ser aquest, per quĂš tants experts de tota mena de cĂ tedres, quan els sentim parlar als mitjans, fan anar un catalĂ infecte a molts nivells. PerĂČ aixĂČ ja Ă©s un abĂșs, aixĂČ Ă©s demanar massa a una llengua âsi no ens ho prenem seriosamentâ empesa per tots els elements a lâestar per casa.
Informa:VILAWEB.CAT (13-10-2020)