“Sílvia Orriols ‘cònsol’ en cap de Ripoll”
(MIQUEL SITJAR, historiador)
Espero que els meus lectors i lectores perdonaran la pedanteria d’aquest benintencionat article, que no va de cap judici polític, que em reservo per a un altre dia, si s’escau. De moment no tinc res a dir sobre l’autoanomenada batllessa de Ripoll fora de constatar que ha guanyat democràticament les eleccions. Avui només opinaré sobre la fórmula de jurament o promesa de Sílvia Orriols i el seu equip.
A Catalunya, els representants legals dels municipis es deien generalment cònsols abans que Felip V en canviés a la castellana el nom i la forma d’elecció
Avanço que em va agradar la fórmula de jurar o prometre els càrrecs sobre les històriques Constitucions de Catalunya, ja que soc romàntic i m’apassiona el passat històric per tot el que pot aportar de bo, que és molt i insospitat. Certament, les lleis catalanes eren aquestes Constitucions de Catalunya, abolides per Felip V l’11 de setembre de 1714. Aquest lamentable fet, l’abolició no converteix per ell mateix amb bones, ni en observables, ni en jurables aquestes lleis tan nostres. Si no les hagués derogat o abolit Felip V, les hauríem derogat els mateixos catalans reformant-les o modificant-les. Seria llarg d’explicar que moltes d’aquestes lleis eren quasi feudals i retrogrades. Si estiguessin en vigor, que ho estarien segons va dir un dels regidors al ple d’investidura, no només cap dona no podria arribar a ser presidenta de la Generalitat, sinó que tampoc ho podria ser el senyor Pere Aragonés i Garcia pel fet de no ser sacerdot catòlic, com ho foren tots els presidents de la Generalitat d’abans del segle XX. Una altra cosa és recuperar la nostra forma de fer lleis i renovar Constitucions, que passava per una fórmula estranya al dret públic castellà i espanyol, el pactisme o diàleg entre els diversos estaments o classes socials.
Una altra qüestió és que Sílvia Orriols vulgui que l’anomenin batllessa, i no alcaldessa, ja que creu, i raó no li manca, que la denominació alcalde i alcaldessa, és pròpia del dret públic del regne de Castella imposat al principat de Catalunya per Felip V l’any 1714. Tanmateix, cal recordar que, a Catalunya, els representants legals dels municipis es deien generalment cònsols abans que Felip V en canviés a la castellana el nom i la forma d’elecció. A un país, com Andorra, que va compartir tradicions i nomenclatures legals amb Catalunya, i que no va patir la desnaturalització del seu dret, encara avui denomina els seus alcaldes cònsols. A més aquesta denominació ens fa recordar l’única república decent que hi hagut fins ara: l’antiga república romana dels cònsols.
Informa:RIPOLLDIGITAL.CAT (28-VI_2023)
